Andreu Manresa

Los dulces, postres, son un instante de confesionario, de los pequeños pecados o las intimidades de golosinas

En els temps austers, i tan rics en qualitat, l’univers de les llepolies no habituals era limitat: eren comuns els palos de quema (crema), borratxos, cremadillos, doblegats…

Está en la categoría de los platos-ofrendas, de las celebraciones singulares, las comidas únicas. El festival del hombre recolector en el bosque, del depredador

És una tomba, una fossa líquida de cadàvers exquisits, una proposta síntesi per a carnívors, amants dels sabors rotunds, les peces de caça, amb bolets, aus i ocells menors

El pan de calidad reina por su ausencia. Hay panes fugaces, insípidos de usar y tirar cada día. Sin pan no hay comida posible

Sense pa no hi ha menjar possible, la casa està buida, la taula queda nua; no hi ha moment per a la sobrassada, ni òbviament el pa amb oli, l’ou estrellat o el trempó

No hay competidor entre las comidas habituales donde reina el huevo bien frito, con centro de su gran salsa y periferia crujiente, de ‘crec-crec’

Per ventura l’ou estrellat no ha de mester cap companyia, segur que no, llevat del pa per mullar, emperò els prebes confitats a la tardor fan un bon paper al mateix plat, s’avenen

Deu ser uns dels menjars per excel·lència de l’estiu: un fester, la definició del territori de conquesta més enllà de la frontera que ens defineix davant el continent

Allí se va a ‘berenar/merendar’ por la mañana (el desayuno y la hora del bocadillo, en clave continental), también a comer, cenar o tapear, rápido y económico, o a llevarse en 'tupper' o bandejas las referencias estrellas domésticas: caracoles, frito, lechona/porcella

Creuar mig Mallorca per anar a berenar o alimentar-se es tradueix en el trànsit de ritual de curiosos i pelegrins repetidors, enganxats, interessats o obsessos d’un ambient populós del sabor típic, local, barat

En l’alta gastronomia local i continental de cop han sorgit reflexions, turbulències, dubtes, alguns tancaments, confessions i s’intueixen transmutacions

Tàrtar i carpaccio són mapes dels territoris dels carnívors, són dues banderes manifestes de les preparacions canòniques de les crudités no vegetals, abans de la japonització única de la cuina popular a mans de molts de xinesos

Tartar y carpacho son mapas de los territorios de los ‘carnívoros’, dos banderas manifiestos de las preparaciones canónicas de las ‘crudités’ no vegetales, ni de los ritos japoneses

Habitar una isla quizás es cuestión de provisionalidad emocional y supone apreciar y dudar permanentemente de la tierra/madre, de la propia experiencia

Habitar una illa potser és qüestió de provisionalitat emocional, suposa apreciar i dubtar permanentment de la terra/mare, de l’experiència

Todos los helados son excusas con disfraz, tentación no solo para golosos, resultan un capricho y, a la vez, una apuesta de curiosidad y memoria

Els gelats de 'bomba' existien, eren (són) armes de construcció efímera del goig, amb artefactes domèstics i manuals abans, amb gel i sal; ara, màquines de factura italiana

Deixa un rastre essencial, per exemple, al ‘bocata’ de calamars

Apuntes marginales de Laura Riding, Robert Graves, Walter Benjamin, Albert Camus y Jorge Luis Borges

Apunts marginals de Laura Riding, Robert Graves, Walter Benjamin, Albert Camus, Jorge Luis Borges

Són d’interès les carns dels xots/mens/bens/xais/anyells (bestiar a Eivissa) que espipellen els brots d’herba a les marines i sementers banyats pel polsim del vent salat, les ventades de la tramuntana o les “ponentades” de la mar sempre propera

Los miles de kilos que se cocinan proceden de Bulgaria, Rumania, Norte de África, Murcia, Valencia y de unas pocas granjas locales

El costum s'ha estès fins al pur negoci amb trets comercial, el boca a boca i els mitjans, amb cuines que quarter i milers i milers de racions en dies.

“Cocovet torrat!”, cridava a l’estadi amb veu de martell i les vocals esclafades un home gras amb una gran senalla de fruits

“Cocovet torrat!”, voceaba en el estadio con voz de martillo y las vocales chafadas un hombre grueso con una cesta grande

4.400 años, la edad de la huella de la gente en estas tierras. El nacimiento de la cultura (el relato de las comidas y viviendas) alude al rastro del exterminio del ‘myotragus’.

4.400 anys és l'edat de la petjada de la gent a Mallorca. El naixement de la cultura (el relat dels menjars i habitatges) al·ludeix al rastre de l'extermini de la cabreta ‘myotragus’

La carxofa es regala al paladar crua, bullida, frita, en ensalada, en truita, escabetxada, farcida, torrada, arrebossada, al forn, de guarnició de companyia, o en regiment dins tots els arrossos, en guisats, cuinats o greixeres.