Manuel Baixauli

Més d’una vegada, entre el formiguer d’un Sant Jordi a Barcelona o de la Fira del Llibre de València, he tingut la impressió d’entreveure una criatura perduda entre la multitud

Pensar, segons una gran part del món, és inútil. Com també ho és mirar per la finestra; per la finestra real, no per la pantalla

Aquest lloc íntim, perillós, que anomenem estudi o taller, anem personalitzant-lo fins a l’extrem que un dia esdevé prolongació nostra

Tinc amics i coneguts que, quan els ha entusiasmat un llibre, tot seguit s’ho lligen tot del seu autor. No ho comprenc

Cada instant d’aquesta pel·lícula de Tarkovski, 'Stalker', de cada fotograma, té valor artístic per si mateix

La impressió del 23-F l’he tornada a tindre a penes fa dos mesos, quan vaig presenciar, en directe, el tall de RTVV

L'art esdevé un paraigua que ens alleuja, ens trasbalsa, ens fa pensar o ens fa gaudir davant les inclemències o el tedi del món

Com es pot conéixer una música, un grup, que no ix a la tele i que no sona a la ràdio?

Els camins desconeguts porten sovint a llocs indesitjats, però també, si hi ha prou insistència i una mica de sort, a escenaris i sensacions imprevisibles

Un guarda vigila l'edifici on hi havia la Televisió Valenciana

Algunes de les revelacions que he tingut al llarg de la vida s’han produït en museus

La seua obra perdura entre nosaltres perquè en veig l’empremta en novel·les que es publiquen i en els serials televisius

Les obres mestres suren per damunt del seu temps

Tinc mala punteria pel que fa als regals; sovint, els receptors van l’endemà a la botiga per fer-ne un canvi

Cementeri: font inesgotable d’històries. I sanatori per a cures d’humilitat

En qualsevol país civilitzat, afirmacions tan ridícules com les del PP sobre el valencià provocarien un daltabaix

Els llibres bons, m’agrada tindre’ls a mà, en la meua biblioteca, i subratllar-los, i fullejar-los sovint

Salinger tanca la porta al món i això fa que tothom vulga saber què coi hi ha darrere la porta

No sé si això passa en altres països més civilitzats; al meu, la major part de la gent desafina, i no n’és conscient

Pau Casals tenia coratge per a anar a contracorrent

En el llibre de Martí Domínguez no hi ha el Cézanne glòria nacional francesa

De les Falles, allò que més destorba és el soroll, i el fet que es tracte d’una festa invasiva

Una obra que no genera dubtes no és solament un anestèsic, sinó també una farsa

No hi ha excuses, per a qui no troba arguments sobre els quals escriure

'L'Amour' no és una pel·lícula divertida, per a passar l’estona

Cada volta hi ha menys valencians que en diuen "català" de la llengua

'La Storia', d'Elsa Morante, és un llibre memorable

Warhol irromp enmig de tanta circumspecció per cantar l’alegria de la vida frívola

Els més hàbils, els més camaleònics, trobaran la manera d’allargar el seu viatge

La democratització del gust, el pes creixent de les audiències i de les llistes de vendes, han acabat relegant l’experimentació i l’excel·lència

L’acabament d’un llibre s’assembla molt a una mort, per a l’autor, que en desapareix i deixa que la història faça via a mans d’editors, llibreters i lectors, en un trajecte del tot imprevisible

Els vestigis, l’empremta, els desastres de la guerra en la novel·la de l'escriptora

Això de “nano”, al meu poble, no ho diu ningú. No me’n sent, d’al·ludit, per tant.

"Tolstoi descriu el mal geni que gasten les religions, mentre prediquen l’amor"