_
_
_
_
_
NOTES DE CAMBRA
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Cervesa

Això de “nano”, al meu poble, no ho diu ningú. No me’n sent, d’al·ludit, per tant.

Ara, a l’estiu, un dels millors moments del dia és aquell en què, finida la jornada laboral, seus a l’ombra i et fas, parsimoniosament, una cervesa ben freda. El primer glop, en especial, és un clímax discret. Segons on, un pot triar entre un gran nombre de marques i de varietats. Jo, per exemple, preferisc les d’importació —belgues, si pot ser— i les artesanals de casa nostra. En ambdós casos les he anat coneixent molt a poc a poc, atesa la manca de publicitat i la presència ben escassa que tenen als supermercats i a la majoria dels bars. Sovint no puc escollir o he de fer-ho entre dues o tres d’aquelles marques que ens persegueixen als mitjans de comunicació. Mai no bec, però, aquella marca que ara s’ha empescat una histriònica campanya publicitària amb motiu del premi de la Fórmula 1 a València. Histriònica, grotesca, estúpida… Digueu-ho com vulgueu. El cas és que tant la marca com l’agència que ha dissenyat la campanya s’han cobert de glòria. La marca en qüestió proposa en un vídeo, als seus clients, que es descarreguen una aplicació a l’iPhone, pretesament un traductor de castellà-valencià —ells en diuen “valencianano”—, en què totes les paraules o frases castellanes són traduïdes, invariablement, per la paraula “nano”. Tal exhibició brillant d’ironia, tal mostra d’exquisit, elegant, sofisticat sentit de l’humor, ha encés els ànims en la Xarxa, on molts valencians amatents de la seua llengua han proposat fer boicot al producte. L’empresa no ha tardat a emetre un comunicat al principi del qual demana disculpes a qui s’haja pogut sentir ofés i en què, més endavant, es vanta d’haver fet sempre costat a “València i els valencians donant suport a les seues tradicions, festes, maneres de viure i de sentir”. Llegint el comunicat i la terminologia que inclou, un endevina quin peu calcen aquests individus, intueix que se’ls en fot la indignació que han generat, que per darrere potser encara se’n riuen, que ni tan sols són conscients de la seua estultícia, i que l’única cosa que els preocupa són les orelles de llop entrevistes a la cantonada. Poca broma, amb les vendes! La pela és la pela! No, no ho han fet a posta, no formen part de cap conspiració antivalencianista. D’això, no en tinc cap dubte. No puc opinar el mateix, en canvi, sobre la seua coneixença i el seu respecte pel país que, ingènuament, pretenien seduir. Això de “nano”, al meu poble, no ho diu ningú. No me’n sent, d’al·ludit, per tant. Només ho he escoltat a joves castellanoparlants de la capital, que parlen un castellà anèmic. Potser els cervesers d’aquesta marca i els seus publicitaris no saben diferenciar el valencià, el català que parlem ací des de fa més de set segles, d’un castellà pobre. Són així de cultes. Llàstima que no puc participar en el boicot. Per a fer-ho, hauria d’haver sigut consumidor d’aquesta marca de cervesa, però sempre l’he considerada, i més encara a partir d’avui, la pitjor opció del mercat. I un no pot ni deu malbaratar un dels millors moments del dia.

Lo que más afecta es lo que sucede más cerca. Para no perderte nada, suscríbete.
Suscríbete

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_