Sobrassada de mil dies
La sobrassada vella a l’estiu és com un document, allò que era porc té el gust profund, precís, greixós, contundent, totalment identificable
Èxit i color d’estiu del menjar
Ara que la muntanya de son Salvador –mana el Bisbat– es queda sense el restaurant dels Mateu, tradició familiar des de 1929
Menjar el peix que no es veu
Ha mort la tan diversa, lògica i humil gastronomia marinera tradicional, la cuina de proximitat, els fruits de la mar del territori
Cromo del Camp Nou, un menjar
Hi havia un mosaic de llesques de pa com soles de sabata de pallasso, vermelles de tomàtiga; això és pa amb tomàtec i pernil
Atenció a les galetes
Pervivència i èxit d’una menudesa amb poques innovacions, un producte barat, comú i antic, gens vistós al teatre dels menjars en espectacle
Arengada, relíquia dels pobres i peix inexistent
Els sabors de costum dels temps vençuts, antics, memorials. Els aires d’una mar llunyana i també de la terra humida, així com un regust mineral net però rovellat
Pedro Pueyo, llegenda i oblit en el laberint
Perfil d’un hoteler i financer amic de Mario Conde, des de Balears SA a Cancún, i la torre d’indiano d’Oscar Tusquets a Catalunya
Verdura, menjar salvatge
Verdura, colissos, gairebé com un teorema com l’esmenten els eivissencs, que han fet un nom quasi genèric, entre anònim i consagrat, per a batiar la planta que fa el nom d’un plat litúrgic: el cuinat de Pasqua
Mans, dits i menjars
Això dels dits, menjar amb les mans, està escrit a dietaris del segle XX de gent lletrada fent memòria d’al·lot en testimonis de vida de poble, humilitat i pagesia
Comestibles y chuetas
El negocio de los suministros de la alimentación en los pueblos era casi un monopolio de tenderos y mayoristas descendentes de judíos conversos
Els xuetes i els comestibles
Les arrels comercials aguantaven l'arbre del menjar domèstic, el comerç era rural, foraviler i ultramarí. El negoci dels subministres de l'alimentació a gran part dels pobles era quasi monopoli dels xuetes, descendents dels jueus
La muerte de un gourmet
La comida era excusa y protagonista de festines. Los afectos particulares, coincidencias y divergencias eran secundarias en la mesa ancha y larga de Miquel Capellà
La mort del gurmet
El menjar apareixia com a excusa i raó del tiberi, però la relació d’afectes particulars n’era el motiu, i les coincidències i divergències esdevenien secundàries en la seva taula ampla i llarga
Islas humildes, sin dulce ni huevos
La extrema austeridad en la Mallorca, Ibiza y Formentera primitivistas, del interior, provocada por la falta de medios, se plasmaba en el hogar, en el consumo y los placeres
Illes humils, sense dolç i ous
La gent que va néixer pels volts del 1900 va habitar un món sense electricitat i va estar privada de moltes comoditats i plaers que es tenen per comuns
Mallorca interior, un cuadro complicado
La estructura de la propiedad es minifundista, de la fragmentación de los patrimonios pequeños
Mallorca endins, un quadre complicat
L’estructura de la propietat és minifundista, dels pobres i humils pagesos, dels establits i herències, de la fragmentació dels patrimonis petits, del micropatrimoni
Sobirania alimentària sense pagesia
Es magnifica una mica massa la cuina ètnica, tradicional, popular, d’identitat com a exclusiva, antiga, territorial, senyorial, de convent o pobre
Imposible soberanía alimentaria
Nada es totalmente nuestro, propio, y más en una isla sin nada ni nadie en el origen
Fiestas de fuego y carne
Los canales emocionales de la fiesta compartida sobrepasan ahora los sentimientos originarios y métodos convencionales, lógicos
Festes de foc i carn
Els costums revenen nous al carrer i la bullícia, esdevenen empeltats i multiplicats en multitud
Vida y muerte de los almendros en flor
La almendra es ritual, del turrón al helado, o ella sola, desnuda, asada o cruda, salada o dulce
Vida i mort dels ametllers florits
L’ametlla es fa ritual, des del torró fins al gelat, o ella sola, nua, feta o crua, salada o dolça
Comidas capitales en extinción
Un agujero negro se tragó la mayoría de platos y sabores que aludían a la naturaleza cercana a la memoria doméstica de siglos
Menjars capitals en extinció
La immensa majoria dels plats que alçaren la tradició gairebé no és cuinen —ni es recorden– a les cases particulars
El alma de la ensaimada
Regalo y souvenir, viajera y embajadora, sus cajas protectoras en aeropuertos delatan el origen y el destino
L’ànima de l’ensaïmada
Regal i souvenir, viatgera i ambaixadora, les seves caixes protectores, al pas, en aeroports, en delaten l'origen i la destinació
Croquetas, un acto de fe y salvación
Munición familiar y menú de importancia, esta exquisitez de manos sabias provisiona a jóvenes sin horario ni oficio
Croquetes, acte de fe i salvació
Són munició familiar, provisions de menú d'importància i gens vulgar per emportar. Una exquisidesa culinària, un menjar de mans sàvies i solidàries, de padrines i mares amb el seus sense horari ni manya.
El pan y Fontanet, el excontrabandista de 100 años
Sobre la rebeldía social y la fábrica de millonarios que fue el contrabando, sus secretos, silencios y complicidades
El pa i Fontanet, l’excontrabandista de 100 anys
Sobre la rebel·lia social i el negoci clandestí que fou el contraban de tabac i cafè i el cas excepcional del seu supervivent Antoni Fontanet
Higos chumbos: raros, útiles y amenazados
Extraña, útil y amenazada fruta exótica que pincha sólo mirarla
Figues de moro, paisatge trencat
Estranya, útil i amenaçada fruita exòtica que punxa només mirar-la
Miró, Mallorca, hotel, fútbol y café
El pintor da nombre a un sinfín de habitaciones, decoraciones, propuestas turísticas y platos de la isla
Miró, hotel, cafè i futbol
El pintor dona nom a una infinitat d'habitacions, decoracions, propostes turístiques i plats de l'illa
Sobrasada, bomba y joya
Este embutido tradicional permanece contra pronóstico en la mesa, en la despensa y en las tiendas para turistas
Sobrassada, bomba i joia
Aquest embotit tradicional roman contra pronòstic a la taula, al rebost i a les botigues de consum local, llocs gurmet i de records per a turistes
La fiebre del ‘raor’, ese pescado tan caro
La masiva pesca social es un espectáculo noticiable motivado por una captura escasa, sensual y un bocado de minoría, un menú para escasas ocasiones
La febre del raor, el peix més car
No hi ha cap xef que s’atreveixi a fracassar en una reinterpretació o deconstrucció de la figura natural, la recepta unànime i canònica: els raors pocs i nus, fregits sense res
Tantos vinos, éxitos y sospechas
En el mundo del vino existen muchas historias y centenares de etiquetas, casi 800 solo en Baleares