Andreu Manresa

La carxofa es regala al paladar crua, bullida, frita, en ensalada, en truita, escabetxada, farcida, torrada, arrebossada, al forn, de guarnició de companyia, o en regiment dins tots els arrossos, en guisats, cuinats o greixeres.

La apuesta por la modernidad, por los olivares de la isla surge con el ritual de las marcas personales junto a las grandes apuestas empresariales y producciones ultraselectas

L’aposta per la modernitat dels olivars de l’illa sorgeix amb el ritual de les marques personals al costat de les grans apostes empresarials i produccions ultraselectes de gran luxe

La cultura del foravila (el campo), de cultivar, de la agricultura, tiene el manual de los tiempos, la lógica y las costumbres

La cultura del foravila (el camp), de cultivar, de l’agricultura, té el manual dels temps, la lògica i els costums

Els fets singulars, els dialectes o vocabularis ‘federals’ del territori on s’estengué per conquesta i repoblament el català, pertanyen als llocs petits o grans que per segles foren culturalment com els primitius, autosuficients en el seu món petit, influïts per emigracions d’anada i tornada, no per la tele i els viatges

Los formaciones dialectales responden a lugares pequeños, autosuficientes, no influidos

Demasiados panes, de factura automática, descuidada o industrial sobre todo, son mediocres sino 'peste', más que malos

Els pans s’han perdut, és la devastació de la memòria, la caiguda de l’oferta dels forns familiars, artesans, de poble i barri que feien aquella flaire urbana tan interessant: l’olor sana de farina crua, llevat, pa fresc, tot just cuit, calent

Carta inconcreta de curiosidades y extravagancias: aceitunas rotas, el hinojo marino, los rábanos, el pimiento verde y picante, las alcaparras curadas y el tomate seco

Des de les olives trencades fins al fonoll marí, passant pels raves i ravenets, el pebre verd a tires, les tàperes curades, la tomàtiga seca, les cama-roges (xicoires), o el pebre coent (bitxo), hi ha una carta inconcreta de curiositats i extravagàncies

Un menjar, un plat bo, sobreviu, per segles, any rere any, si se suporta en el disc dur de les emocions i en una recepta bàsica

Els peixos se sotmeten a la planxa d'incineració i s'exhibeixen cadàvers pàl·lids, insípids, en sarcòfags de sal, o s'emmascaren en salses i aneguen d'oli i verdures

Existe otra interesante pieza maestra de la repostería insular popular que se mantiene sin necesidad de literatura antigua

Que visquin la coca, l'ensaïmada i els llonguets!! Volem bon pa!! Està en procés de cessament la rutina històrica necessària d'obrar i enfornar a la manera clàssica, honesta

El arroz negro de primera lectura es hijo de un gran sofrito sin urgencias, con cebolla sacrificada hasta el caramelo o la confitura, casi a la quemazón, que ensalza e ilustra

Una moda, una plaga, un plat mal fet que sembla granulat medicinal de duresa impossible, pastosa d’un formigó asfàltic

Catálogo de grandes vinateros internacionales en la isla, alemanes, rusos, suizos, suecos, franceses

El corazón blanco, peludo o pelado, de las alcachofas alimenta la letra dura y el discurso literario autobiográfico de Enrique Lázaro, un raro sin remedio de la prensa aislada

El cor blanc, pelut i pelat, de les carxofes –una flor– alimenta els dits que duen la lletra forta i un dels discursos literaris autobiogràfics més potents de la premsa isolada: Enrique Lázaro

Es la cocina sin cocineros, comida sin fuego ni arte comercial. Un plato ‘glocal’

És global, segurament, i humil, que sobreviu sense recepta establerta, ni mecanismes de promoció, doctrina de gastrònoms ni oficis de gurus tan lluny dels fogons

Un nudo anecdótico sobre la sobrasada (que no chorizo paté) como prenda y carta credencial a la vida y las relaciones de los isleños