Aceites, un lujo de Mallorca
La apuesta por la modernidad, por los olivares de la isla surge con el ritual de las marcas personales junto a las grandes apuestas empresariales y producciones ultraselectas
Olis, un luxe de Mallorca
L’aposta per la modernitat dels olivars de l’illa sorgeix amb el ritual de les marques personals al costat de les grans apostes empresarials i produccions ultraselectes de gran luxe
Los 50 sabores del cerdo
La pluralidad gastronómica nace sin grandilocuencia en una sinfonía bárbara tras la matanza
Els 50 sabors del porc
Cap grandiloqüència en la definició i elaboració dels gustos, tot ve tot sol, amb desordre dirigit, i repetit, gairebé en una simfonia, si, bàrbara des d’abans de l’acorar
El huerto del ermitaño que se perdió
La cultura del foravila (el campo), de cultivar, de la agricultura, tiene el manual de los tiempos, la lógica y las costumbres
Sopes de l’hort de l’ermità perdut
La cultura del foravila (el camp), de cultivar, de l’agricultura, té el manual dels temps, la lògica i els costums
Un cadáver en la cocina
Allí mismo se decidían oportunidades y parte del futuro, entre cócteles y comilonas, con pocas gentes cómplices, susurrando, trazando rayas y colores de proyectos, solares, planes de urbanismo y protección.
Un cadàver dins la cuina
Mig Mallorca havia fet banquets allà, era un indret del sistema. Uns pocs havien duit part al joc del futur, als percentatges de la vida econòmica, als jocs de saló
Els noms del porc
Els fets singulars, els dialectes o vocabularis ‘federals’ del territori on s’estengué per conquesta i repoblament el català, pertanyen als llocs petits o grans que per segles foren culturalment com els primitius, autosuficients en el seu món petit, influïts per emigracions d’anada i tornada, no per la tele i els viatges
Palabras en la matanza
Los formaciones dialectales responden a lugares pequeños, autosuficientes, no influidos
Comer en otoño, más hojas y raíces
Se acaban el ‘trempó’, el ‘tumbet’, los pimientos asados, los grandes y pequeños pescados
Menjars de tardor, fulles i arrels
S’acaben el trempó, el tumbet, les albergínies farcides, els prebes torrats, els grans i petits peixos
¿Qué pasa con el pan?
Demasiados panes, de factura automática, descuidada o industrial sobre todo, son mediocres sino 'peste', más que malos
Què passa amb el pa?
Els pans s’han perdut, és la devastació de la memòria, la caiguda de l’oferta dels forns familiars, artesans, de poble i barri que feien aquella flaire urbana tan interessant: l’olor sana de farina crua, llevat, pa fresc, tot just cuit, calent
El ‘obispo’, la sobrasada
En el interior de los cerdos de la matanza tradicional habita y se venera, un ‘bisbe’, un recipiente, la máquina central que procesa la alimentación del cochino, es su estómago
El bisbe de la bèstia, la gran sobrassada
Als porcs de la matança tradicional –atàvica activitat particular, rural, gairebé agònica, anecdòtica ja– habita i es venera un ‘bisbe’
Raros, ásperos y extraños sabores
Carta inconcreta de curiosidades y extravagancias: aceitunas rotas, el hinojo marino, los rábanos, el pimiento verde y picante, las alcaparras curadas y el tomate seco
Coses rares i aspres per tastar
Des de les olives trencades fins al fonoll marí, passant pels raves i ravenets, el pebre verd a tires, les tàperes curades, la tomàtiga seca, les cama-roges (xicoires), o el pebre coent (bitxo), hi ha una carta inconcreta de curiositats i extravagàncies
Los paisajes comestibles devastados
En los campos abandonados, sin labrar, sin márgenes limpios, no se ven alcachoferas, secundarias al cultivo principal
Els paisatges comestibles devastats
En els paisatges abandonats, sense llaurar, sense voreres netes no es veuen carxoferes, marginals als trossos i al conreu primer. Què farem sense les flors negres o morades, petites, fullades, de cor blanc?
Manjar de tribu por WhatsApp
La receta de un plato tradicional autóctono cabe en un mensaje de 35 palabras
Menjars de la tribu per WhatsApp
Un menjar, un plat bo, sobreviu, per segles, any rere any, si se suporta en el disc dur de les emocions i en una recepta bàsica
Los últimos pescados que comemos
Comer pescado de las islas, en verano, es una quimera, la demanda desborda varias veces la oferta, las capturas. De ahí que las certezas desaparecen sobre la identidad del producto
Els últims peixos que menjarem
Els peixos se sotmeten a la planxa d'incineració i s'exhibeixen cadàvers pàl·lids, insípids, en sarcòfags de sal, o s'emmascaren en salses i aneguen d'oli i verdures
Ensaimada o coca de albaricoques
Existe otra interesante pieza maestra de la repostería insular popular que se mantiene sin necesidad de literatura antigua
Ensaïmada o coca d’albercocs
Que visquin la coca, l'ensaïmada i els llonguets!! Volem bon pa!! Està en procés de cessament la rutina històrica necessària d'obrar i enfornar a la manera clàssica, honesta
Arroces negros, entintados, de luto
El arroz negro de primera lectura es hijo de un gran sofrito sin urgencias, con cebolla sacrificada hasta el caramelo o la confitura, casi a la quemazón, que ensalza e ilustra
Arròs negre, emmascarat, de dol
Una moda, una plaga, un plat mal fet que sembla granulat medicinal de duresa impossible, pastosa d’un formigó asfàltic
Alemania en Mallorca, vinos y bodegas
Catálogo de grandes vinateros internacionales en la isla, alemanes, rusos, suizos, suecos, franceses
Nou vins alemanys nats a Mallorca
Catàleg de grans vinaters internacionals a l'illa, també de Rússia, Suïssa, Suècia, França
Comidas de gente de pluma
El corazón blanco, peludo o pelado, de las alcachofas alimenta la letra dura y el discurso literario autobiográfico de Enrique Lázaro, un raro sin remedio de la prensa aislada
Menjars de gent de ploma
El cor blanc, pelut i pelat, de les carxofes –una flor– alimenta els dits que duen la lletra forta i un dels discursos literaris autobiogràfics més potents de la premsa isolada: Enrique Lázaro
‘Pa amb oli’, la antigastronomía
Es la cocina sin cocineros, comida sin fuego ni arte comercial. Un plato ‘glocal’
Pa amb oli, l’antigastronomia
És global, segurament, i humil, que sobreviu sense recepta establerta, ni mecanismes de promoció, doctrina de gastrònoms ni oficis de gurus tan lluny dels fogons
Cela, Miró, Barceló y los de Can Roca
Un nudo anecdótico sobre la sobrasada (que no chorizo paté) como prenda y carta credencial a la vida y las relaciones de los isleños
Cela, Miró, Barceló i els de Can Roca
Un nus anecdòtic sobre la sobrassada (que no xoriç paté) com a penyora i carta credencial a la vida i les relacions dels illencs
Otras galletas y no son ‘quelitas’
No son dulces, ni muy sabrosas. Ni blandas ni húmedas, carecen de relleno o cobertura. Sin autoría, egos de oportunidad añadidos a su historia, es la tradición, la humildad
Galetes de descoberta i no són ‘quelitas’
No és dolç ni blan ni vistós. No és humit, ni tampoc greixós. No duu secret amagat, farciment o cobertura, ni té autoria, tampoc duu aferrats fins ara egos superlatius afegits a la seva història
Sobrasada y no chorizo
La ‘reina madre’ de la gastronomía mallorquina ha sobrevivido en la memoria del paladar de generaciones de nativos y asimilados, respetada y protegida ante todas las tentaciones y atropellos
Sobrassada no és xoriç, el nom i la cosa
Van vendre l'embotit en capsetes a Londres presentant i etiquetant la sobrassada autòctona com a 'xoriç -paté '. I el Consell Regulador defensa el camuflatge