Últimes fronteres del Mediterrani

No se sap ben bé qui eren els primers però si que es creu que van caçar i menjar-se fins a l'últim myotragus balearicus, cabreta/antílop, existent a les Illes més allunyades del continent a la Mediterrània. Els esquelets o cranis fòssils de les cabretes són sobres, el vestigi de l'estricta fauna autòctona de Mallorca. Aquelles bestioles i d’altres habitaren en solitud l’illa aïllades durant milions d'anys; no van ser companyes de viatge dels casuals viatgers i primers colonitzadors. Els ossos de les petites cabres ajuden a datar l'inici de la civilització, la dels primers insulars, el seu menú de depredadors.

Aquells desconeguts de la colonització humana de l’illa, van arribar al voltant de 2.350 anys abans de la dotació convencional, amb l'era de Crist. Així són 4.400 anys, possiblement, els que marquen l'edat de la petjada de la gent en aquestes terres. El naixement de la cultura (el relat dels menjars i habitatges) al·ludeix al rastre de l'extermini del myotragus.

Les cases refugi d'aquells primitius eren navetes de pedres i les seves restes estan en l'ampli arc litoral de la banya de la península muntanyenca del cap Ferrutx i els arenals de sa Canova, son Serra de Marina, son Real. La manera de les microedificacions neolítiques permet suposar que els pobladors de novetat provenien del mar del nord, del sud de França, de la vall del Roine, per la semblança trobada amb les cabanyes dels veïns.

Aquesta illa de conquesta i frontera va ser l'últim territori despoblat d'Europa, del Mediterrani, segons Toño Alcover, científic amb currículum, segons explica en un documental per a “L'Hora D” d’IB3 que ha fet Cesc Mulet de la Perifèrica.

La primera “urbanització” prehistòrica dispersa de Mallorca es va pintar i fer en terrenys àrids, prop de xaps de torrenteres de tempesta, basses i zones humides amb molts de moscards que van transmetre la malària fins fa un segle o menys (la fundació Rockefeller va fumigar globalment l'illa de Sardenya amb DDT, el 1946 i 1947, per erradicar l'ancestral epidèmia, domèstica des dels inicis de la gent).

Les febres encomanades pels mosquits, “tercianes”, també van fer tremolar o morir milers de nadius mallorquins; mossèn Antoni Maria Alcover va sobreviure amb elles entre expedicions de recollida de desenes de milers de paraules catalanes, relats de rondalles, les seves prèdiques integristes i el dibuix de capelles i esglésies arreu, de colonització cristiana.

Un cas d’integrisme a una colonització contemporània.

Per son Serra de Marina es reberen primitius i allò quedà un desert 4.000 anys. Va ser, també, una de les urbanitzacions contemporànies del litoral, desenvolupada des del 1954 gairebé com una colònia-recinte religiós. Durant l'apogeu de la llarga dictadura de Franco, abans-d'ahir, el terratinent Juan Massanet Moragues, que va ser alcalde de Palma (1954-63), vell pròcer del règim, ultracatòlic i de les dretes agràries, parcel·là una part de Son Serra.

Ell vinculava documentalment la venda de parcel·les en un contracte de ferro en “pro de la dignificació dels costums com a exponent de religiositat i espanyolíssimes tradicions”.

A les fites de son Serra de Marina, a l'entorn del desembarcament prehistòric d’estrena, fa 64 anys el senyor “prohibia” a la platja les peces “indecoroses”; a les dones se'ls “exigia” que es cobrissin sempre esquenes i pit, més faldilla. L'urbanitzador vetava qualsevol manifestació de “nudisme o incorrecció que pugni amb l'honestedat i el bon gust tradicionals entre els espanyols”. Així estaven perseguits els “balls vulgarment anomenats d'aferrat”, els jocs d'atzar i “s'imposarà en tot tràngol els banys amb absoluta separació de sexes”.

Els compradors i habitants d'aquell enclavament simbòlic, en cas d’infringir els manaments de costum i fe, es veien obligats a pagar la taxa en doblers de 50 misses a un convent de monges. A més de les prescripcions de fe i moral, s'impedia tenir armes, cans i utensilis de caça (per a no vulnerar els drets del vedat del predi de Massanet) sota la pena de tenir una “multa” devota de 100 pessetes cada cop. En la venda o successió de terrenys i cases a son Serra de Marina havien de complir-se els manaments Massanet estrictament perquè sinó el bé anava a la caritat de l'Acció Catòlica o un altre centre de beneficència.

Juan Massanet en cas d'impagaments o vulneració de les condicions podia recuperar solar i la casa (ben ordenats, limitats d’alçada, servant vistes) i exigia sobirà que “mai pugui al·legar-se sorpresa, pressió o falta d'absoluta llibertat en la signatura”.

El contracte imprès, protocolarizat i amb testimonis (Massanet era beat, autoritat i advocat, les lleis de Franco l’emparaven) és un forat de la història contemporània, un detall de l'integrisme i de les pràctiques noves de cacic en el creixement social turístic. Son Serra de Marina era/és a la vorera de mar, sinònim d’estiueig, descans, banys i pesca, per a petits propietaris expagesos de les veïnes i llunyanes Petra i Santa Margalida. Aleshores i ara.