Un millón de paellas decoradas
Un arroz debe ser sabroso, pero sutil, no graso, aceitoso; perfumado y envuelto con los gustos que han sintetizado
Menú del dia de Mallorca
Les albergínies farcides, un menjar ritual, delicat, mediterrani, un homenatge a una gent i una illa que s’esvaeixen
Menú del día de Mallorca
Las berenjenas rellenas, en el plato, son islas, piezas de un mapa de homenaje. En el Pla de Mallorca, el sabio Vicenç Maria Rosselló Verger, veranea trabajando y culminando libros de mapas, historia y gentes: de los caminos históricos de ‘es pams (i tapiot)’, Pere d’Alcantara Penya o sant Vicent Ferrer a Mallorca
El ‘vientre’ y la piel de Ibiza
Un mapa de carnes gris, pálido, homogéneo, compacto, sin islas de grasa excesiva ni picantes rotundos, que suma las mejores piezas del evento ritual matancero
‘Trempó’, ‘tombet’, ‘frit’
La comida con vestuario abstracto de la identidad gastronómica
Trempó, tombet, frit
El nom del menjar, amb vestuari abstracte de la identitat gastronòmica
Amics, confraries i acadèmies a la taula
El goig en l’àmbit particular, social que no oficial, també es desenvolupa en alguns clubs, penyes, associacions i fòrums d’amistat
Amigos y academias de la mesa
El gozo en el ámbito particular, social que no oficial, se desarrolla también en algunos clubes, peñas, cofradías, academias, asociaciones y foros de amistad muy diversos, núcleos que han suscitado sus propios discursos culinarios singulares
Tomate seco, suplente y titular
Este alimento ha conquistado el mercado global en compañía de la hamburguesa multinacional
Tomàtiga seca, suplent i titular
Se’n fa publicitat com a ganxo de novetat amb les hamburgueses
Menú de supermercat i majories
La vida breu, la jornada sense hores per dedicar als fogons, fa triomfar l’empaquetatge
Menú de supermercado y mayorías
La vida breve, la jornada sin horas para dedicar al fogón, hace triunfar lo empaquetado
Carne oculta con disfraz
El contenido cárnico se disimula o prestigia con el vestuario en la fritura, marcando la calidad del resultado
Carn oculta
El bistec arrebossat, l’escalopa, la milanesa, el vienès, el cachopo, cordon bleu, el sanjacobo, els llibrets de llom, il·lustren l’èxit de la presentació de la carn
Nespres, jardins oblidats
El pati ordenat, adesat, el jardí útil i clàssic, l'hort de primavera i estiu, el corral i el trast són exemples d'urbanitat, de naturalesa conreada, territori per la necessitat domèstica
Habas, fiesta en el psiquiátrico
La legumbre, parte histórica del mapa cultural, no demanda gran decoración y artificio en el plato, tampoco inventiva ni páginas de recetario
Faves, festa i ranxo al psiquiàtric
L’ús històric de la lleguminosa justifica la nostra ubicació geogràfica i cultural, la colonització agrícola del litoral
Tantes manies i fòbies (i caragols)
Cada boca és un món i cada mania té la lògica interior, íntima, inexplicable, neix als redols de la memòria infantil
‘Panades’, tradición en espectáculo en Internet
Son muchas las personas que han mostrado en las redes el resultado de sus manualidades, convicciones y armas gastronómicas sobre este alimento relacionado con la Semana Santa
Panades, espectacle a internet
Milers de persones mostren les habilitats, conviccions i armes gastronòmiques, una comunió digital amb una vella tradició
Cuina fòssil
Els menjars de cuina històrica poden ser temptats, tastats a manera de prova, una sola incursió episòdica a la taula de l'ahir, excursió d'un dia, res pus. No és pot ser la norma.
Arte en especie
En Baleares, los cuadros se traducía en obra de hormigón, viajes internacionales, billetes de avión, fiestas y comidas
Art en espècie
L'obra es convertia en obra de formigó, viatges internacionals, bitllets d'avió o dinars
Agua antigua de cisterna
El depósito era la primera dependencia de la casa: antes que los cimientos, se excavaba el hueco en la tierra o en la roca
Aigua antiga de pluja, de cisterna
A les cases i la cuina familiar l’aigua del cel era o és necessitat absoluta, des del biberó, el cafè o els brous fins a l'últim glop per a calmar als llavis de qui se’n va
De prohibiciones y carnavales
La cocina del diseño del paseo de Calvià con las obras de Alberto Corazón están en un mini gran libro marginado
De prohibicions, carnaval i Corazón
La cuina del disseny i les receptes era prop del passeig de Calvià amb les obres d'Alberto Corazón i era un petit gran llibre, amagat, oblidat
El cafè o la vida (contraban)
El gran empresari del comerç i excontrabandista Antoni Fontanet, don Toni, ha mort aquest diumenge
La música del raor i la porcella
Parlem del ‘crec-crec’ de la pell ben rostida, de la cruixent ceràmica de la corna de la porcella, o en un altre escenari i dimensió de la capa sublim de la pell frita sense res del raor o dels tels cruixents dels fulls de l’ensaimada, sense sucre
Volcànics micromenjars
Ningú no trobarà a un restaurant, ni és possible cercar al mercat, aquesta mossegada micro menjar sense descripció ni catalogació canònica possible. Són les butzetes de tord una finura, raresa, miniatura delicatessen
Secrets de plaers, vicis i negocis
El misteri magníficat construí la fama i el crèdit vital d’un producte, plats, begudes, pastissos, llocs, marques o racons
Ametlles, oblits i morts a Mallorca
El torró autòcton es va acabar per la devastació dramàtica dels ametllers, que tenia 1.500 varietats a l'illa
Anfitriona mundial en Mallorca
En Es Canyar de Cristina Macaya, Carlos Fuentes, relata y escucha, al lado de los cuadros de Ramon Canet
Sopars i amfitrions mundials a Mallorca
A es Canyar de Cristina Macaya, Carlos Fuentes, relatà i escoltà, a la vora de quadres del Ramon Canet
De rotes i fam de terra
Un raig llarg i prim, net, d’oli novell duu el color de la vida primera de la cuina i del menjar amb pa
Sobre la porcella i un país malalt
Ametles torrades, frites, salades, base de sofrits, essència del gató/pa moixó/gelat centrals... torró de coca, fort i fluix, també d’ametla... Oli, perfum!
Lliçó de Puyal i un gemec de tardor
La tardor també són les olors de les figues madures, les primeres magranes plenes i els codonys tot just grocs
Menjarem garroves
El fruit obscur que Joan Miró sempre tenia a mà, aquell menjar del bestiar i la fam, ara és moda i polialiment, car especialment pels pinyolí
Ous frits contra la llagosta
La suma resta, és el xoc innecessari de dos monuments gastronòmics
Figues i figueres, un rèquiem
Als testaments restava el dret d’un hereu no directe agraciat amb poder acudir cada estiu al tast d’una figuera determinada. Herència fugaç i permanent, mallorquinisme pagès sense elits