Tords, en homenatge
Alguns menjars de les darreries de la tardor i de l’hivern tancat solen ser curiosos i rotunds, una delícia per qui els estima
En contra de les 65 ensaïmades
Millor llises, sense farcir, i tallades a tisores -descordant l’espiral- des de la cua a l’ull. I el millor bocí, un forc, de la cua, cruixent
Ultramarinos
La calidad y singularidad de las comidas se reafirmaban por el orígen y presencia, en la confianza que generaban, sin marca ni rituales
Els ultramarins
La qualitat i singularitat dels menjars es reafirmaven per l’orígen i presència, en la confiança que generaven, sense marca ni rituals
La sobrassada guanya
L’embotit mallorquí és històric i contemporani per la seva reiteració, gairebé rutinària, obsessiva entre els addictes
Un formatge reneix des de la mort, en el desert
Miquel Villalonga Maimó ha fet néixer una joia formatgera, Bordall, després de la mort tendre i tràgica, per joveníssima i sobtada de Mai Grimalt, la formatgera anarquista
Mallorca antiga i profunda
Camilo José Cela i Pere Quart, per separat a Sa Pobla, en dos indrets i anys distints, els serviren rata rostida al plat. Un en feu propaganda i la tastà -sembla- i l’altra esquivà l’envit
El gran mestre de l’ensaïmada ‘vermella’
Xisco Moranta, líder absolut de la pastisseria de Mallorca, finí als 83 anys
García Márquez menjava ‘camaiot’
Carme Riera explica a ‘Carmen Balcells, traficante de palabras’ que havia fet entusiasta d'aquesta menjua l'autor de 'Cien años de soledad'
Mapa gastronómico personal
No es una moda ni una guía. Puede ser una idea de la cocina, platos que son la identidad de un lugar, de un concepto estable y dinámico, socialmente arraigado
Un mapa personal dels menjars
No són modes ni guies. Parla’m d’una idea de la cuina, d’aquells plats que són la identitat d’un indret, d’un concepte estable i dinàmic, socialment arrelat
Extinción del queso póstumo de Mai
El vigor de la herencia fugaz e irrevocable de la payesa libertaria Maria Francisca Sitges Grimalt
L’extinció del formatge de na Mai
Un compromís i implicació en iniciatives col·lectives crítiques d'arrel anarquista i llibertària, vinculades al món de l'agroecologia
Cocinas de artefactos: patatas fritas sin aceite
Entre cocinillas y usuarios sin pretensiones la complicidad es fácil, aparece el deseo de probar y la búsqueda de una comida menos grasa, en aras a la dietética
Artefactes: patates fregides sense oli
Un dels molts nous utensilis que ha esdevingut una moda a les cuines
La cega, caviar del bosc endins
El més saborós dels animals de ploma, la misteriosa dama migrant que tresca les nits
Becada, caviar del corazón del bosque
Un arroz de carcasas, guisado en la periferia de Palma, es uno de los mejores bocados que recuerda Guillem Perelló
Olives trencades, amargues i negres
Són un accent de la gastronomia illenca, una dada particular d’identitat, franquícia de la Mediterrània
Olivas rotas, amargas y negras
Podría ser el bocado franquicia del Mediterráneo, sin fronteras culturales ni vetos de rigor confesional
Entrepà, enorme menjar breu
El pa amb oli és una comunió pàtria amb el país i el paisatge, la terra i el mar: blat, oli i sal
Celebración de la almendra
Podría ser lápida, postal o ‘souvenir’ comestible de lo que fue un sabor de la geografía organizada del país
Oficio pantagruélico de matanzas
El cerdo gruñe, chilla, gime entre estertores y un hombre central, el propietario, dirige y ejecuta el rito ancestral
Ofici de matances pantagruèlic
És un menú gegant de cinc plats diferents en dues cites: sang, frit gros, fetge i arròs i aguiat de pilotes
Pescado frito, común y valioso
Domina un pescado fácil, comercial, uniforme, criado en jaulas con pienso: lubina, dorada, rodaballo...
Peix frit, el ‘ranxo’ comú i valuós
Domina al negoci públic un peix fàcil, comercial, uniforme, criat en gàbies amb pinso: llobarro, orada, rèmol
Un pez pastel desaparecido
Ecos de una tarta excepcional que hace dos generaciones se obraba en ca Na Mosca
Extinció d’un peix que era un dolç
Memòria esquiva d’un realista pastís meravella que feien a Ca na Mosca fa dues generacions
Comidas bárbaras en Mallorca
Una agricultura popular fijó una mesa con repetición de sopas de pan con verduras y legumbres, sin apenas carne. Mientras George Sand o Gaston Vuillier denostaron especias o la ensaimada, Pla y Rusiñol elogiaron ese dulce
Menjars bàrbars
Els preturistes romàntics, alguns refugiats, també funcionaris colonials o esporàdics espies camuflats, van ajudar a construir una façana social polièdrica, poderosa i mitificada i, sempre, arrebossada de tòpics
El roig dels menjars
La taula rep magranes, síndries, pebres torrats, sobrassades, tomàtigues, amb els seus sabors tan diversos i el to vermell
El rojo de tantas comidas
La mesa recibe granadas, sandías, pimientos asados, sobrasadas, tomate, con sus sabores tan diversos
La sobtada mort de la jove formatgera porta el final d’una aventura d’èxit
Un formatge és un manifest, aquell formatge d'èxit fugaç, excel·lent, amb traços propis, aplegava una síntesi de sabors de la terra, el sol i les seves herbes amb el ressò de la mar
Paelles mapamundis decorades
Un arròs ha de ser saborós però subtil, no gras, oliós; perfumat, untat amb els gustos que se suposa han sintetitzat en el brou i en la cocció
Cocinas sin libros ni gurús
Se impone el esplendor de la sencillez, con la inercia y la pasión de los consumidores tradicionales o curiosos. La cocina privada guarda así la huella digital, sin atender a biblias y gurús que se adoran
Cuina sense llibres ni gurús
On està escrit que s'han de tastar quasi sempre olives trencades (amargues), rava, fonoll marí o tàperes salades adobades en vinagre? Per què hi ha passió sense fre pel mínim peix ‘raor’ o per la blava i seca llampuga?
Un millón de paellas decoradas
Un arroz debe ser sabroso, pero sutil, no graso, aceitoso; perfumado y envuelto con los gustos que han sintetizado
Menú del dia de Mallorca
Les albergínies farcides, un menjar ritual, delicat, mediterrani, un homenatge a una gent i una illa que s’esvaeixen
Menú del día de Mallorca
Las berenjenas rellenas, en el plato, son islas, piezas de un mapa de homenaje. En el Pla de Mallorca, el sabio Vicenç Maria Rosselló Verger, veranea trabajando y culminando libros de mapas, historia y gentes: de los caminos históricos de ‘es pams (i tapiot)’, Pere d’Alcantara Penya o sant Vicent Ferrer a Mallorca
El ‘vientre’ y la piel de Ibiza
Un mapa de carnes gris, pálido, homogéneo, compacto, sin islas de grasa excesiva ni picantes rotundos, que suma las mejores piezas del evento ritual matancero
‘Trempó’, ‘tombet’, ‘frit’
La comida con vestuario abstracto de la identidad gastronómica