Ha partit el novel·lista Guillem Frontera

Ha mort a 79 anys a Palma l’escriptor mallorquí Guillem Frontera, l’autor d’adreçades novel·les que feren forat i és segur que resten en la memòria dels seus lectors, en especial Els carnissers i també Sicília sense morts. Se n’ha anat un dia de fred, després d’una mestralada que ha escombrat el pla de Mallorca d’on era i alçurat tota la mar.

L’obra de Frontera narra i inventa una Mallorca rural que xoca amb l’envestida del turisme dels 60 i després prova de perfilar la màfia política i empresarial dels 1990-2000 a Sicília sense morts. Aquesta obra va ser traduïda al castellà i té una versió adaptada en una sèrie de televisió a IB3. L’argument era als diaris, als jutjats i la presó, els fets quasi tots reals. No ha va dir tot, no podia ésser.

En Guillem Frontera Pascual (Ariany, 1945) va fer un altre llibre realista, Tyrannosaurus, que podríem dir que és la mirada crua de nin i jove intern al seminari dels franciscans, als anys 1950, a la Porciúncula de s’Arenal. Fill d’una família de la pagesia on era tradició fer de farolers (de senyals marítimes), fou testimoni d’allò que passava i ara és tan comú denunciar: l’autoritarisme i els abusos a menors en àmbits religiosos. La censura de la dictadura de Franco vetà la primera publicació de cop, que va sortir potser adesada el 1997 i lliure fa dos anys.

Figura gens secundària de les lletres i la cultura catalanes i per dues generacions ben avinent, era divers i polièdric, feu de poeta jovençà, d’editor alternatiu i de maduresa, va ésser gestor cultural (amb la dreta a l’Ajuntament de Palma i després amb els socialistes i nacionalistes al govern de les Illes Balears, a finals dels 90).

Estava delicat, amb el cor feble – era un poc poruc de mena- des de feia mesos. Potser durant mig segle cada dia escriví a la premsa i la seva última “retirada”, cansat i per la salut, s’evidencià al deixar de publicar els seus comentaris punyents i lúcids a l’Ara i Última Hora de Palma.

Era un professional de les lletres des de sempre com aquell que diu i seguí el pont de la tradició dels “mallorquins de Barcelona” estrenada al segle XIX i principis del XX pels clàssics de la poesia i les bones lletres. La migració de jovenesa o ja granats a la metròpoli s’accelerà als 60-70 i abans, com Baltasar Porcel, Valentí Puig, Jaume Pomar, Biel Mesquida, Carme Riera i tants d’altres; com més tard, els novells al seu moment Arnau Pons, Melcior Comes, Llucia Ramis, Emili Manzano, Andreu Gomila.

Cercar feina i formar-se més també obligà Frontera a trescar i situar-se per editorials, redaccions d’enciclopèdies, programes de TVE des de Barcelona, Ràdio 4, revistes de viatges, guies secretes així mateix. Es va dedicar a adaptar obres per serial o muntatges de teatre com Mort de dama de Llorenç Villalonga i abans L’hostal de la bolla de Miquel S Oliver o Maquiavel.

Novell va ser tutelat des de tot d’una pel clàssic i senyor Llorenç Villalonga i publicà sota la seva ala Els Carnissers (1968), a la mateixa editorial Club Editor on l’hereva de Joan Sales, Maria Bohigas gestà no fa massa el rescat de les obres primeres i novelles i el rellançament de les novetats.

Fins que ha mort ha estat l’ànima i rector literari de l’editorial Ensiola amb seu a Muro, Mallorca, i als 60 ja llançà una col·lecció de Poesia ‘La Sínia’ (1965), dissident de les formalitats clàssiques de can Moll amb el geògraf Tomeu Barceló. Era poeta jove, amb tres títols, i tardà quasi secret. Havia deixat ser fa molta estona un home de nit, bars i fum a Barcelona i Mallorca. A Gènova, de Palma, era part central d’ un bar mític als 80: Es pou bo.

Sabia fer moltes coses. Després de sortir de jove del seminari feu feina a una agència de viatges i de reporter a Palma. Sempre va ser un home de confiança de l’editor de premsa ja extint Pere Serra, puntal d’Ultima hora. Als dos els interessava el món de l’art, Serra com a col·leccionista i Frontera com a expert i galerista efímer. Feren enciclopèdies i memòries.

Al diari i a revistes esportives va escriure molts de cops sota pseudònim. Per això va ser un dels escriptors i articulistes mallorquins de capçalera des del anys 70 fins suara. Tastà la novel·la negra amb La ruta dels cangurs i la memòria soterrada a Cada dia que calles, i el 2007 va rebre el premi Serra d’Or de narració per La mort i la pluja.

En Pere Antoni Pons feu una biografia conversada amb Frontera, Paisatge canviant amb figura inquieta (Lleonard Muntaner Editor). Uns mesos abans de morir va rebre un homenatge per part de l’Ara Balears. També s’edità a Mallorca un llibre gruixat amb ponències i anàlisi, una fita que va ser un mal averany.