Els asturians fan coses
La mobilització per l’oficialitat de l’asturià ha de ser model per al foment de la llengua catalana
Dones que treballen i no cobren
L’ús del masculí ‘treballadors’ serveix a una empresa cordovesa per no pagar les treballadores
L’horror de ‘per’ o ‘per a’
La nova gramàtica normativa ha aprofundit les dificultats per (a) triar davant d’infinitiu
Rivera i el perdó
Gràcies a Ciutadans ja no ens haurem de disculpar per parlar la nostra llengua
Amb Iglesias hem topat
Mentre la dreta castissa es queixa d’imposicions, l’esquerra cosmopolita es mira les llengües des del costumari
Atzavara, capsigrany, pampallugues, papallona i pessigolles, les paraules triades per la redacció d’EL PAÍS
La gràcia de l’experiment rau a determinar quins són els mecanismes que fa que triem unes paraules i no unes altres
Ara li toca al valencià
Després de fracassos a Aragó, Balears i Catalunya, el PP porta a València la batalla de la llengua
El català, llengua comuna?
Cada cop més, la llengua que parlem identifica una opció política
I les mules eren sabatilles
Cal disposar d’informació prèvia per descodificar paraules en altres llengües
On són les comes?
La immediatesa de WhatsApp i Twitter fa que ja no puntuem els textos com abans
Les reines de la foto
L’ús del femení plural per a Letícia i Sofia no deixa de reflectir un llenguatge sexista
Feu’s-e un petó
La llengua literària també té lloc per als registres més informals
Rebel·lió i violència
El llenguatge jurídic limita el sentit de les paraules i obliga a interpretar els fets
Enchegar, rachola, maneta
Cop d’ull a les freqüents catalanades del castellà de Catalunya
Sense notícies de la casella fantasma
L’amenaça que el 155 serviria per dinamitar la immersió lingüística no acaba de concretar-se
Més responsabilitat que entusiasme
La Llei de Normalització no agradava a ningú, però va ser fruit d’un acord ara impensable
Un Fabra menys mític
De caràcter flegmàtic i moderat, el Mestre també va protagonitzar alguns enfrontaments amb figures del seu temps, que matisen la imatge sacralitzada que s’ha projectat sobre la seva obra i la seva persona
I per què es parla el català?
L’èxit de la llengua catalana pertany a la gent i als mecanismes legals dels quals ens hem dotat
Invasió de competències
El Tribunal Constitucional ens ha recordat que és el Parlament qui legisla sobre educació a Catalunya
L’imperi (de la llei) contraataca
La sentència del TC sobre l’aranès posa punt final a l’empatia amb la normalització lingüística
“Enguany”, va dir ella
Sovint fem servir paraules que, essent ben correctes, n’arraconen de millors
Enveja de la música
L’exercici de la llengua amb ambició de creativitat ha quedat aïllat a l’àmbit escolar
La ela geminada i el fetitxisme
Algunes lletres, com la enya del castellà, es converteixen en esperpèntics estendards
“És normal que Fabra quedi com una figura històrica”
Jordi Ginebra, comissari dels actes de l’Any Fabra, parla del “seny ordenador de la llengua catalana” en el 150è aniversari del seu naixement, de la nova gramàtica i dels efectes del 155
Don Pelayo parlava asturià (o gairebé)
Tornen els clams contra la diversitat lingüística davant la proposta de fer cooficial l’asturià
2018, any Fabra
El 150è aniversari del Mestre ha de servir per aplegar adhesions al voltant de la llengua catalana
El Rubicó del catalanisme
El pas necessari per evitar la fractura és acceptar que el castellà és llengua pròpia de Catalunya
Elegir
Els comicis ens convoquen a les urnes i al diccionari a tots aquells que hem de triar
El neologisme de l’any: ‘piolín’
La votació per triar la paraula nova de l’any torna a proposar expressions que no són noves
‘Mansplaining’ o fer l’escurçó
Propostes per designar en català aquella explicació masclista i petulant que la dona no demana
Ciutadans ‘unchained’
Una vegada més, el partit de Rivera converteix la llengua en terreny per a la batalla política
Eing?
Un any després de la nova gramàtica del català, toca fer balanç de la proposta de l’IEC
El castellà està discriminat? Canvia la llei!
Per modificar la política lingüística, els partits del 155 només han d’assolir la majoria absoluta
Sense embuts
El 1953, en ple franquisme, Coromines defensà el català en un congrés a Barcelona
“En español, por favor”
El castellà s’haurà de conformar amb un ús subsidiari i instrumental a la Generalitat
Fer un 155
El numeral de moda ja funciona com a genèric d’intervenció unilateral funesta
Presos polítics, polítics presos
Ara es fan anàlisis lingüístiques d’algunes expressions, i d’altres, com ‘cop d’estat’, passen inadvertides
Alfonso Dastis, sociolingüista postveritable
Les declaracions del ministre d’Exteriors sonen a preludi del que ha de venir
Assumeixo
Cada cop importen més les paraules triades a l’empara de significats precisos o interessats
Proporcional i proporcionada
Per què diumenge s'havia d'atonyinar la gent d'aquella manera?