_
_
_
_
brou de llengua
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

El neologisme del 2018: Voteu ‘sororitat’

El concurs hauria de premiar la creació de llenguatge de l’última onada feminista

Manifestació feminista el 8 de març a Barcelona.
Manifestació feminista el 8 de març a Barcelona.joan sánchez

Torna per Nadal la més lamentable de les ocurrències filològiques, això del concurs per triar el neologisme de l’any, que des d’aquest espai hem mirat de criticar tantes vegades com ha estat possible, i més vegades que es criticarà. És clar que està molt bé, que és un procés participatiu, que així fem que es parli de llengua en positiu, i ves, tampoc fem cap mal a ningú si votem paraules, no hi ha res més innocu. Però sempre passa el mateix: en tant que es tracta d’un concurs tancat a partir d’una llista precuinada, les paraules de la qual fa temps que corren i són susceptibles d’entrar al diccionari, no hi ha cap necessitat de recórrer al sufragi universal per donar-les per bones: si són susceptibles de ser admeses, admetem-les sense més, no cal el clamor de la majoria.

Per això les paraules guanyadores de les quatre edicions del concurs —estelada, dron, vegà, cassolada— no sonen precisament a paraula nova, com tampoc no ho eren els termes descartats, que ja ningú no se’n recorda, d’ells. Entre aquelles llistes circulaven coses com precaritzar, maridatge, gihadista, fer pinya o viral, i fins i tot una paraula com sobiranisme ja ha perdut dues vegades, el 2015 i el 2017 (i imagino que a l’IEC deuen esperar que algun dia guanyi el concurs, perquè continua sense ser al diccionari). Sigui com vulgui, com que fins ara des d’aquí no hem aconseguit transmetre la idea que la lexicografia normativa no pot dependre del populatxo, sempre tan voluble, hem decidit canviar d’estratègia i demanar obertament el vot per una candidata. Clarament la millor: sororitat.

En primer lloc, perquè realment, veient la llista proposada, es tracta de la paraula més nova. Les candidates criptomoneda, demofòbia, microplàstic o narcopís fa més temps que circulen, i hom s’ha de preguntar si de fet és necessari que siguin en un diccionari general, tenint en compte que es tracta de compostos ben formats i de termes bastant específics. La proposta d’èpic té molt poca gràcia, perquè de neologisme no en té res, és una paraula de tota la vida, només que sembla incorporar un significat nou (‘enorme, gran’), però això no la converteix en un neologisme. I dues propostes més, sostre de vidre i pis rusc, com a molt esdevindrien subentrades de les entrades sostre i pis, sense veu pròpia al diccionari doncs. Portar migrant a votació sembla una broma, tenint en compte que migrar ja hi és i que la seva formació és anàloga a immigrant i emigrant. I potser l’única que valdria la pena de votar, a banda de sororitat, és seriòfil, també autèntic neologisme francament recent.

Però convé recordar que el 2018 ha estat l’any de la fenomenal vaga del 8 de març, i ja és hora de premiar la creació de llenguatge que està produint la darrera onada de literatura feminista, tota una festa de neologia que està rebent el menyspreu sistemàtic dels matxirul·los del món filològic i acadèmic (ja en parlàvem la setmana passada). Termes com heteropatriarcat, fal·locentrisme, micromasclisme, feminicidi, cosificació, manspreading o mansplaining comencen a ser habituals en el llenguatge dels mitjans de comunicació, però solen ser inclosos en la crítica contra el llenguatge inclusiu que té en els desdoblaments de masculí i femení el seu principal anatema. La mateixa paraula sororitat ha estat criticada perquè, se suposa, el mot fraternitat ve a dir el mateix, i no caldria per tant forçar la màquina de la creació de mots davant el que sembla una extravagància. Doncs sí: si cal un terme que descrigui el sentiment de solidaritat entre dones arran de les múltiples formes de violència a què han de fer front, és perfectament legítim, i fins necessari, que l’empoderament del llenguatge arribi a la creació de mots nous que descriguin realitats noves.

Sí, empoderament. També hauria de ser a la llista, perquè aquest apoderament que ens força a dir el diccionari normatiu val per atorgar poders i anar a cal notari, però no se’l creu ningú.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_