Un dia a l’Optimot

Sesquilingüisme. Faig uns ulls grossos quan sento la consulta lingüística que arriba a l’Optimot, algú ha trobat el terme en alguna banda i necessita que l’hi validin perquè no el localitza enlloc. Me l’ensenya Aina Domènec, una de les cinc lingüistes que hi treballen i que en l’argot del gremi de la llengua són conegudes com les optimotes. No fa ni cinc minuts que m’he assegut al lloc de Marta Salvadó, que arribarà una mica més tard, i la primera consulta ja m’emociona. “Em sembla que m’ho passaré bé”, dic en veu alta mentre l’Aina prova de documentar-ho. “Espera, que tenim un accés especial al Termcat”, amb el qual pot consultar fitxes encara inaccessibles al públic (“jo això també ho vull”, dic) i on, efectivament, troba això del sesquilingüisme, que vindria a ser una mena de bilingüisme passiu, el que et fa plenament competent per produir una llengua però només te’n fa entendre una altra. Mira, com el bilingüisme de Ciutadans, penso jo.

D’alguna manera menys volguda del que podria semblar, l’Optimot ha passat de ser un servei de consultes a tota una referència que, com més va més, va adquirint autoritat. De fet, el seu origen, ara ja en fa deu anys, cal buscar-lo en l’anarquia de les consultes lingüístiques de llavors, quan l’usuari es podia adreçar indistintament a Política Lingüística, al Consorci, al Termcat o a l’Institut d’Estudis Catalans per saber si tal cosa o tal altra era correcta. “Es tractava d’unificar tots aquests canals perquè l’usuari tingués una sola referència —expliquen Àngels Guerrero i Joana Roch, del Servei de Recursos Lingüístics de Política Lingüística, i Eva Aubarell, coordinadora de l’equip de l’Optimot— i de donar autonomia a l’usuari a través del cercador, que no hagués de trucar directament”. I les estadístiques els donen la raó: mentre pugen sistemàticament les cerques al web, davallen les consultes personalitzades, amb un repunt inevitable en un país malalt de llengua: l’interès suscitat per les noves ortografia i gramàtica a partir del novembre del 2016.

Això del sesquilingüisme és prou singular per convertir-ho en una consulta de nivell 2. “En general les consultes són de nivell 1, però al voltant del 10% són de nivell 2”, em diu Maria Rosa Serra, una altra optimota. Es tracta de les consultes que, per la seva dificultat, són traslladades a les tres entitats que exerceixen d’autoritat normativa per a qualsevol àmbit de la llengua: Política Lingüística per a convencions, l’IEC per a gramàtica i lèxic general, i el Termcat per a terminologia específica. Allà hi ha altres lingüistes que recullen els dubtes de nivell 2 i que els responen directament. “Trigaran una mica més, nosaltres amb un dia o dos ja solem respondre el que ens arriba”, diu Míriam Martín Lloret, l’optimota que em faltava per esmentar i que gestiona el compte de Twitter. És dilluns, curiosament el dia en què tenen més consultes; en un país malalt de llengua, la gent té dubtes fins i tot en cap de setmana.

Más información

Arriba Espanya

Ciutadans i la llengua catalana

L’horror de ‘per’ o ‘per a’

No sona el telèfon, no truca ningú, pel que sembla l’atenció telefònica esllangueix, però de consultes no en falten. “Què us sembla això? ‘Per golàs, el de Messi a Getafe’. ‘Per drama, el dels refugiats’”. Ja hi som, “per drama, el del per i per a en català”, penso jo, i aventuro a dir que em sembla una mala construcció, que no deu ser bona. Tampoc a elles, però necessiten igualment convertir-ho en una consulta de nivell 2, i per tant enviar-la a l’IEC. Intueixo que, fins a cert punt, no són tan autònomes com sembla i han d’anar amb una certa cura. “Us sentiu empoderades? Podeu respondre el que vulgueu?”. Riuen per l’ús del terme. “Sí, estem empoderades, però amb la nova gramàtica hi ha molta interpretació i sovint hem d’enviar les consultes allà”. Em sobta aquesta situació. D’alguna manera l’Optimot s’ha convertit en l’autoritat de referència, en allò que cita tothom quan vol donar una cosa per bona, “així ho diu l’Optimot”, i no són pocs els que pateixen si per motius tècnics falla el servei. Per això sobten, també, les crítiques inclements que reben de tuitaires envalentits, d’aquells ultrancers que s’han erigit en guardians d’un model de llengua que passa per sobre del mateix Fabra i que ignoren que, més enllà del servei de consultes, l’autoritat lingüística que difon l’Optimot resideix en altres entitats. “Curiosament, els que critiquen tots són homes”, em diuen. “Creieu que hi influeix?”. “Bé, de vegades et trobes aquella condescendència...” Matxirul·los matxilingus, penso.

La nova gramàtica els ha donat molta feina, no tan sols de crear noves fitxes (el total de fitxes de l’Optimot ja passa de 3.600), sinó d’actualitzar les velles, ni que fos per suprimir els diacrítics o per la manera d’explicar les coses. La Maria Rosa està revisant una fitxa molt senzilla, sobre el present de subjuntiu del verb fer, i allà on abans es deia que les formes fagi, fagis i fagin són incorrectes, ara hi diu que són admissibles en un registre col·loquial. Les fitxes no tenen tampoc un procés gratuït: les elabora una optimota, les revisa una altra optimota i en acabat són enviades a l’IEC, on hi ha una cua de cent fitxes a l’espera de ser validades. “Doncs si triguen tant com triguen per a altres coses, anem bé”, els dic. Pregunto per les consultes més freqüents, i sembla que no n’hem après. Lideren els dubtes la distinció entre fer i donar i les preguntes sobre lèxic de gastronomia i salut, i sobre sintaxi destaquen els temes estel·lars: per i per a, la preposició a davant de complement directe i les combinacions col·loquials de pronoms febles. Sí que s’ha perdut, sembla, la consulta banal, aquella del barbarisme fàcil o de l’ortografia senzilla, possiblement perquè el cercador s’ha convertit en el primer filtre de la consulta personalitzada, on acudeix qui ja ha fet cerca prèvia i no sap on recórrer.

Les optimotes parlen de la seva feina i no em puc estar de destacar l’entusiasme amb què ho fan, fins em sap greu estar-les distraient, tinc la impressió que aquest dilluns hauran respost menys consultes que mai. Els demano per les coses més rares que els han arribat. Un exemple: “Aquest passat dijous, 26 de gener del 2012, va néixer la meva filla, i m’agradaria saber de quin signe del zodíac és”, o “Tinc un comerç i els articles exposats estan protegits per alarma. Vull avisar d’això amb cartells. És correcte posar producte alarmat?” I aquell que se li havia esborrat parcialment una paraula d’un document notarial: “Busqui al diccionari paraules que comencin amb d i acabin en -ment fins que en trobi una que tingui sentit”. No puc no trencar-me de riure.

La Míriam m’ensenya el compte de Twitter, que avui està prou tranquil, no ha fet cap d’aquells tuits que s’escampen per la xarxa i que han popularitzat el compte @optimotcat, ni tampoc una d’aquelles enquestes que sota hashtags com #eufòriapronominal enganxen els usuaris d’un país malalt de llengua. Poques hores després veuré que n’ha fet un sobre la regana, o guardiola, o ratlla del cul, vaja, el solc que fan les natges allà on s’ajunten, i que fa que els tuitaires s’animin amb la sinonímia marrana, com cada cop que la Míriam els hi convoca. “Tot això ho fa més divertit, parles de llengua d’una altra manera, i la gent et diu com ho diuen allà”. Jo sempre n’havia dit la ratlla del cul tot i que reconec l’avenç de guardiola en el meu idiolecte, i em pertorba profundament la proposta d’un tuitaire que en diu aparcament de bicicletes.

És millor que me’n vagi, ja ha arribat la Marta i fins ara ocupava el seu lloc. “Mira aquesta consulta, com n’hem de dir de les Rainbow Mountains”, diu l’Aina, que ja busca imatges a Google d’unes muntanyes de la Xina que semblen fascinants. Un altre dubte de nivell 2, aquest cop per a l’IEC, on toquen coses de toponímia. Amb aquesta ja són 68.327 les consultes contestades des de la fundació de l’Optimot, totes classificades i indexades, un corpus que les animo a convertir en llibre que podria signar la Superoptimota, la superheroïna triada com a imatge del servei. Vista la feina que fan, però, les superheroïnes són elles.