Les generacions truncades del periodisme català
La figura del periodista professional es perfila del tot amb les trajectòries de Brunet, Pla, Xammar, Sentís, Massip i Ignasi Agustí
L’oasi impossible de Manuel Brunet
Francesc Montero ha creat un excel·lent llibre sobre el periodista
El adjetivo
Quizá cuando se busca disminuir la violencia machista habría que dedicarle una pensada al uso de este elemento gramatical
La moral ambigua de Dostoievski
La grandesa literària del pare de ‘Crim i càstig’ és la barreja embrollada entre el Bé i el Mal
El agosto de los escritores
Quizá todos los veranos se parezcan, con su mezcla de guerra, paz, silencio, playa, viajes, felicidad, hastío
Els savis versos del farmacèutic
Gerard Vergés creia que no solament és fàcil compaginar el coneixement científic i el literari, sinó fins i tot sa
La persiana és verda
Pla és un model d’escriptura, un bon mestre per aprendre a escriure
Democràcia de carrer
És exemplar que Barcelona no tingui carrer dedicat a Dalí perquè només faltaria que un pintor del seu talent hagués de gaudir, a sobre, de la modesta evocació d'una placa de carrer
El potaje madrileño
En la lista de las calles ‘franquistas’ solo ha habido ignorancia, la que viene del fanatismo
Pla, Dalí y Mihura, en la lista de las “calles franquistas” de Madrid
La cátedra de la Complutense contratada por Carmena incluye generales e intelectuales
Pla, Dalí i D’Ors, en la llista dels “carrers franquistes” de Madrid
La càtedra de la Complutense contractada per Carmena inclou generals i intel·lectuals
Ve tú y lo escribes
Admiro el cansancio del que habla Pla; ese cansancio tan artístico que permite mandar a otro a escribir por ti
La mítica tramuntana
En general, la literatura sobre aquest vent és hiperbòlica
Un Josep Pla poselectoral
¿Cómo es posible que la franja liberal-conservadora de Cataluña, de matriz catalanista, no solo no ejerza la influencia que le sería propia sino que esté ya evaporada?
Un Josep Pla postelectoral
Com és possible que la franja liberal conservadora de Catalunya, de matriu catalanista, no només no exerceixi la influència que li seria pròpia sinó que ja estigui evaporada?
Lo que no es casta es ETA
Saturada de discursos, la campaña electoral coincide con una oleada de libros sobre la lengua
La familia de Gaziel dona cartas inéditas con Josep Pla a la UdG
En las misivas ambos discuten sobre el ganador del Sant Jordi de novela de 1960, disputado entre Massó, Rodoreda y Calders
Ètica i estètica pujolistes
El canvi de cicle que ara ens té més astorats és el pas del mestratge de Charles Péguy a l’opacitat bancària
Cultura catalana de proximitat
Com que la majoria només llegim un llibre a l’any, no sé si recomanar Pla o Estelrich perquè els nostres compatriotes siguin menys “plebeus” quan votin el 27 de setembre
Cultura catalana de proximidad
Como la mayoría solo leemos un libro al año, no sé si recomendar a Pla o a Estelrich para que nuestros compatriotas sean menos “plebeyos” cuando voten el 27 de septiembre
Espías
Pedigrí
“¡Familias, os odio!”, decía André Gide para seducir a los jóvenes. Pues con Pablo Iglesias lo tendría crudo
Nuestro Savonarola
España, éxito o fracaso
El saldo esperanzador de treinta años en Europa radica en que la crisis y los fracasos no se han comido los éxitos
Pla, vida lenta y muchas ensaimadas
Novedades en Josep Pla, que nunca se empalagó de Mallorca y de su icono dulce
Opinions de pedra picada
Va ser un dels principals i més coherents deixebles de Martí de Riquer
Amor y muelas
El día en que cumplía 59 años Josep Pla escribió en su diario: “He pensado en mi situación, que es bastante trágica. Propósitos en el retorno inmediato: ponerme el râtelier, casarme”.
Troballes que ho canvien tot
De vegades, alguns editors també donen bons consells
Con bombín bajo las bombas
Un reportaje de Chaves Nogales es como el cine de Fritz Lang
El náufrago de Llofriu
Josep Pla encerrado y escribiendo en su masía del Ampurdán es una de las estampas fundamentales de la literatura
L'espia que passava fred
'La vida lenta' no és el llibre més indicat per a qui vulgui estrenar-se amb Pla o tot just comenci llegir-lo
El espía que pasaba frío
'La vida lenta' no es el libro más indicado para quien quiera estrenarse con Pla o solo haya comenzado a leerle
Josep Pla, des del llit
Destino publica els durs diaris inèdits de l'escriptor empordanès del 1956, 1957 i 1964
Josep Pla, desde la cama
Destino publica los duros diarios inéditos del escritor ampurdanés de 1956, 1957 y 1964
Josep Pla: Madrid, 1936
L'expert Xavier Pla revela per primer cop continguts del dietari inèdit d’un any decisiu en la vida de l'escriptor empordanès
Epíleg sobre l’espia
La col·laboració de Josep Pla abans i després de la guerra amb el nucli dur del falangisme és més astoradora que el seu paper d’informador
Epíleg sobre l’espia
|
La col·laboració de Josep Pla abans i després de la guerra amb el nucli dur del falangisme és més astoradora que el seu paper d’informador
A un pam... de Mussolini
La necessitat econòmica portà Pla a escriure a ‘La Vedetta d’Italia’ el 1938
Un Josep Pla més contrarevolucionari
Les proves d'espionatge de l'escriptor criden l'atenció dels estudiosos
Cambó de dia; José Antonio, de nit
Girs i expressions confirmen la primerenca presència de Pla en els semanaris falangistes ‘FE’ i ‘Arriba’