Jordi Llovet

‘Les afinitats electives’, discutida al seu moment, avui és considerada una de les seves obres mestres

Daniel Barenboim ha estat durant quaranta anys el factòtum de la difusió de la gran música

El matrimoni ha estat en crisi tota l’edat moderna i contemporània, però, misteriosament, s’aguanta

‘The Kraus Project’, traduït i anotat per Jonathan Franzen, ha passat desapercebut

Aquest Sant jordi ha posat en relleu aspectes extravagants que no haurien de passar per alt

La figura privada-pública de l’intel·lectual ha desaparegut pràcticament a tot arreu

Tota l’obra del filòsof recorrerà sempre les impressions de la ciutat com a gran emblema de la civilització, la cultura, la societat i l’economia capitalistes

Les ciutats són el que són, aquí i arreu. Una ciutat jardí és, en el fons, una contradictio in terminis

Les noves tecnologies no constitueixen cap preparació humana, tampoc la d’un bon ciutadà

És ple de persones que tenen la sensació de viure en una mena d’anacronisme feliç i culte

El filòsof propugnava el naixement d’una “aristocràcia de l’esperit”, no de sang ni de poder polític

Arriba una extraordinària edició de ‘Les bacants’, d’Eurípides, traduïda per Jordi Pàmias Massana

‘Remedios para la vida’, de Petrarca, és molt més útil que els manuals d’autoajuda d’avui

Rubert de Ventós, amb unes idees que feien alçar les celles, va fer gairebé més del que un home pot fer al llarg d’una sola vida

El sol fet que una universitat en què no va professar convoqui un acte així ja diu molt en favor de la UdG

La crisi de valors és un fet indiscutible: els mascles maten les dones, molta gent roba el que pot...

Per què no s’ha discutit el caràcter sacrificial de la praxi hebrea, tan allunyada del bateig del cristianisme?

Un evangeli apòcrif com la ‘Història de Jesús’ explica coses sensacionals sobre els primers anys del profeta

La professió de clergue en aquell temps només era un mitjà de guanyar-se la vida sense gaire luxe

Don Giovanni no és la mena de seductor de qui una dona pugui refiar-se. Però no tots els homes són així

Proust, igual que Barthes, acaba dient que la vida de debò, la vida plenament viscuda, és la literatura

Rebenta les formes d’art tardoromàntiques i presta atenció al que és signe del seu temps, la modernitat

Isaac D’Israeli agafa les lletres universals sense cap afectació ni prejudici, i treu el més bo de cada llibre

La nostra burgesia benvolent era massa potent quan França feia mostres de literatura extrema

Eremites, anacoretes i estilites donen la veritable idea del que és lliurar-se en cos i ànima a Déu