La Marquise du Châtelet
“Totes les vides tenen fosca i claror, virtuts i defectes, grandeses i mesquineses”
La crítica inexistent
Arreu proliferaran obres que no posseiran cap qualitat però seran admirades i al revés
El petó robat
La dita “opinió comuna” ha eliminat tota consideració responsable i serena dels actes morals o immorals
Txékhov per a l’estiu
L’escriptor rus era metge, i possiblement per això va saber polsar les emocions, l’ànima i la ment dels homes de la seva època
Club contra els mals escriptors
El club Scriblerus va fer befa de tots els que escrivien i raonaven malament
Aristòtil i el Procés
El Procés sembla haver estat la conseqüència d’una ignorància avui imperdonable
La prosa de Mandelstam
L’escriptor sintetitza a ‘La remor del temps i altres proses’ l’efecte estètic amb la informació autobiogràfica
Literatura fragmentària
L‘editorial Flâneur acaba de treure tres volums, dedicats a Emily Dickinson, Thoreau i Proust, primera entrega del que anomenen col·lecció ‘Fragments’
De biblioteques
La lectura generava coneixement, les tecnologies modernes ofereixen molta informació
Voltaire, el més valent
Abans que Zola defensés Dreyfus, Voltaire va publicar un tractat sobre la tolerància vers la religió
La fúria de Juana Dolores
La impertinència de l’actriu hauria de ser motiu de reflexió davant una societat apàtica i conformada
El temps condensat
Proust es va passar més de mitja vida freqüentant els salons de París, literaris, profans i prostibularis
Goethe i el model científic
‘Les afinitats electives’, discutida al seu moment, avui és considerada una de les seves obres mestres
Música, política i educació
Daniel Barenboim ha estat durant quaranta anys el factòtum de la difusió de la gran música
Balzac i el matrimoni
El matrimoni ha estat en crisi tota l’edat moderna i contemporània, però, misteriosament, s’aguanta
Heine, Kraus i Jonathan
‘The Kraus Project’, traduït i anotat per Jonathan Franzen, ha passat desapercebut
Rareses del dia del Llibre
Aquest Sant jordi ha posat en relleu aspectes extravagants que no haurien de passar per alt
Les altres cares de Sartre
La figura privada-pública de l’intel·lectual ha desaparegut pràcticament a tot arreu
El primer Benjamin
Tota l’obra del filòsof recorrerà sempre les impressions de la ciutat com a gran emblema de la civilització, la cultura, la societat i l’economia capitalistes
Barcelona i la verdura
Les ciutats són el que són, aquí i arreu. Una ciutat jardí és, en el fons, una contradictio in terminis
Universitat sense humanitats
Les noves tecnologies no constitueixen cap preparació humana, tampoc la d’un bon ciutadà
Viure en la història
És ple de persones que tenen la sensació de viure en una mena d’anacronisme feliç i culte
La Bíblia més mal traduïda
Les dues pitjors versions de la Bíblia mai conegudes han estat la de Felipe Scío i la de Julia Smitth
L’última bomba de Nietzsche
El filòsof propugnava el naixement d’una “aristocràcia de l’esperit”, no de sang ni de poder polític
Dionís, el déu incòmode
Arriba una extraordinària edició de ‘Les bacants’, d’Eurípides, traduïda per Jordi Pàmias Massana
Trontolls de la fortuna
‘Remedios para la vida’, de Petrarca, és molt més útil que els manuals d’autoajuda d’avui
Xavier Rubert, l’entremaliat
Rubert de Ventós, amb unes idees que feien alçar les celles, va fer gairebé més del que un home pot fer al llarg d’una sola vida
Girona honora Valverde
El sol fet que una universitat en què no va professar convoqui un acte així ja diu molt en favor de la UdG
Els nous manaments
La crisi de valors és un fet indiscutible: els mascles maten les dones, molta gent roba el que pot...
L’ablació no discutida
Per què no s’ha discutit el caràcter sacrificial de la praxi hebrea, tan allunyada del bateig del cristianisme?
Trapelleries de Jesús
Un evangeli apòcrif com la ‘Història de Jesús’ explica coses sensacionals sobre els primers anys del profeta
Un clergue benhumorat
La professió de clergue en aquell temps només era un mitjà de guanyar-se la vida sense gaire luxe
No sempre “no és no”
Don Giovanni no és la mena de seductor de qui una dona pugui refiar-se. Però no tots els homes són així
Abundor proustiana
Proust, igual que Barthes, acaba dient que la vida de debò, la vida plenament viscuda, és la literatura
Baudelaire, el crític
Rebenta les formes d’art tardoromàntiques i presta atenció al que és signe del seu temps, la modernitat
Les “curiositats” de D’Israeli
Isaac D’Israeli agafa les lletres universals sense cap afectació ni prejudici, i treu el més bo de cada llibre
La novel·la catalana i el Mal
La nostra burgesia benvolent era massa potent quan França feia mostres de literatura extrema
De la vida monàstica
Eremites, anacoretes i estilites donen la veritable idea del que és lliurar-se en cos i ànima a Déu
Maquiavel i l’independentisme
El procés s’ha mogut en el camp de l’ideal, l’emoció, la manca de garanties i la falta d’un marc legal segur
Literatura i política
Polítics: no grapegeu els poetes! Deixeu intocada la literatura, que la lletra sigui ferma