Trapelleries de Jesús

Ha passat Nadal i molta gent —o uns quants, o pocs— es deuen haver acostat a les pàgines del Nou Testament per tenir notícies sobre la infància de Jesús.

A les pàgines dels evangelis de Mateu, Marc i Joan, no n’hauran trobat quasi cap: naixement i circumcisió. A les pàgines de Lluc, unes quantes, escasses. Els evangelistes canònics —els noms dels quals només són una suposició sense base històrica, com no la té el naixement miraculós de Crist— no es van arriscar a parlar d’uns fets que no havien conegut, i dels quals, possiblement, no en van sentir parlar. La vida pública de Jesús, que és quan va fer-se molt conegut a Galilea i una mica a la resta de les terres de Palestina sota el domini de Roma, va durar molt pocs anys, tres o quatre —hi ha historiadors que diuen que només dos, o un— i, doncs, no se sabia res d’aquella criatura que havia nascut camí de Betlem o a Betlem mateix. De fet, del Jesús històric, que és cosa innegable, no en sabem quasi res de res: va néixer, potser va ser fill d’un fuster de Galilea, va estu­diar l’Antic Testament, va protagonitzar un cisma en el si del judaisme, va tenir entre dotze i centenars de seguidors, va atorgar-se el títol de “rei dels jueus”, i per això va tenir brega amb ells fins al punt de ser denunciat a Pilat, que, per estalviar-se problemes amb els saduceus i fariseus, va fer-lo crucificar. Tot això està perfectament demostrat, no als evangelis, sinó als textos de caràcter històric, com els de Flavi Josep o de Tàcit. Però de la seva infància, com hem dit, poca cosa.

Tanmateix, en tenim notícies per algun evangeli apòcrif, i, especialment, per l’anomenada Història de Jesús, que no va entrar a la Bíblia, escrit probablement al segle III, traduït al llatí al segle V, però mai publicat fins a l’any 1703 (edició Fabricius).

Aquest evangeli apòcrif, breu, diu coses sensacionals sobre els primers anys del profeta (o Messies, segons la fe de cadascú). Un dia, Jesús, criatura, caminava amb el seu pare quan un altre nen li va picar l’esquena amb vio­lència. Jesús es va tombar i li va dir: “Ja no caminaràs mai més”, i aquell nen va caure mort. Josep li va dir al seu fill: “Nen, per què fas aquestes coses? Fas mal als altres, i la gent ens odia.” I llavors Jesús va fer que tots els que s’havien indignat contra ell quedessin cecs.

Quan ja anava a estudi, el mestre Zaqueu li va recitar l’alfabet grec —la cosa no era gens probable a Galilea— i va dir a Jesús que el digués ell, sencer. Jesús va respondre: “Quan em diguis què significa alfa —primer lletra de l’alfabet grec—, jo et diré la beta i tota la resta”. El mestre el va picar; i llavors Jesús va recitar l’alfabet grec tot sencer, de l’alfa a l’omega. (Hi ha versions d’aquest mateix text, més versemblants, que expliquen el mateix, però amb l’alfabet hebreu.) Amb un cert esperit geomètric (també teològic), Jesús va preguntar al mestre per què l’alfa era una lletra amb molts triangles, per què era allargada, inclinada, i per què apuntava cap amunt.

Un dia que Jesús jugava al sostre d’una casa amb una colla, un nen va caure i es va matar. La colla va escampar, i Jesús va quedar sol. Diu aquell evangeli: “Els pares del nen que havia mort li van dir: ‘Tu l’has fet caure. Ets molt dolent’. I mentre l’amenaçaven, Jesús va dir. ‘Jo no he estat’. Va baixar fins al costat del nen que havia mort i va dir: ‘Zenó (així s’anomenava), he estat jo qui t’ha fet caure?’ Llavors el nen es va aixecar i va dir: ‘No, Senyor meu’. I els pares del nen, havent vist això, van quedar admirats i van glorificar Déu”.

També és interessant el que es llegeix a la dita Història de Josep, fuster, escrit en primera persona, un altre text que no es troba a la Bíblia. Josep estava emmurriat en veure que ell havia estat fora del poble dos anys i que, en tornar-hi, va trobar la dona prenys. Diu l’evangeli esmentat: “Com que tenia aquest pensament, l’àngel se’m va aparèixer en una visió i em va dir: ‘Josep, fill de David, no temis romandre amb Maria, la teva dona ... El nen que tindrà ha sorgit de l’Esperit Sant ... Tindrà un fill i li diràs Jesús’”. I diu Josep: “Mai he sentit dir que una dona pugui quedar prenyada sense el concurs d’un home, o que una verge hagi infantat sense perdre el segell de la virginitat ... No creuré en tu [en el seu fill, Jesús] ni en el caràcter sant del teu naixement, ni atorgaré glòria a Maria”. És comprensible. Però totes les religions són, per definició, matèria de fe. Qui la té, segur que ha celebrat amb goig la nit de Nadal. Qui no la tenia, deu haver menjat “neules, neules, torrons i vi blanc” (del cançoner popular de Catalunya).

El lector trobarà aquests textos en francès a la magnífica edició Écrits apocryphes chrétiens, a càrrec de Pierre Geoltrain i Jean-Daniel Kaestli (París, Gallimard, La Pléiade, 2005).