Apareixen unes notes inèdites de Pla dels anys seixanta

“L’ideal consisteix a fer-se tots les il·lusions possibles i no creure en cap”, va escriure aforísticamente, amb la dosi justa de poesia i regust sardònic que li era pròpia, Josep Pla (1897-1981). Ho va fer en unes notes dels anys seixanta, que havien quedat disperses i que pel que sembla havien de conformar un nou volum de la seva Obra completa, que estava previst que portés per títol Noves notes disperses o Vagues notes disperses. Per diverses raons, entre elles la intervenció de la censura i la pròpia autocensura de l'autor, no va arribar a ser així. La tasca de l'investigador Francesc Montero, de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona (UdG), permetrà llegir-les, no obstant això, al novembre, quan es publiquin les 200 pàgines de Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes diperses, que llançarà, tant en català com en castellà, l'editorial Destino.

A Imatge de Josep Pla, el volum amb el qual l'editor Josep Vergés va voler tancar l'obra completa després de la mort de l'escriptor, es constata que ja en l'índex primigeni es projectava l'existència de dos volums de notes. Els dos manuscrits analitzats ara són de molt més grossor que el Notes disperses publicat el 1969, el què va portar Montero a examinar i acarar els textos. Han estat dos anys llargs de cuina que li han permès, d'una banda, comprovar que alguns fragments s'havien incorporat a altres volums, com Els pagesos o Notes per a Sílvia. Altres textos, alguns fins i tot ja mecanografiats i passats per correcció, “van ser suprimits per la censura o per ell mateix i l'equip de Destino, bé perquè es parlava de la pròpia redacció de l'editorial o de la revista homònima o perquè s'abordava la situació del país i es van deixar potser per a l'altre volum, esperant que canviessin les circumstàncies polítiques”, planteja com a hipòtesi l'estudiós.

A diferència de La vida lenta, el fins ara últim inèdit de l'autor d'El quadern gris aparegut fa dos anys i basat en bona part en fragments del que havien de ser tres diaris del 1956, el 1957 i el 1964, els textos que conformaran Fer-se totes les il·lusions possibles, que constarà d'unes 200 pàgines, són escrits “perfectament redactats, és el primer llibre de Pla amb voluntat literària que apareix després de la seva mort”, el defineix Montero. L'esperit sí és semblant al que recollia La vida lenta. “Considera que Franco s'ha allargat molt en el poder i això ha fet molt mal a la cultura catalana, que malgrat això resisteix; en la vessant personal, també pateix un cert desengany per la seva trajectòria, creu que la seva obra no té el ressò que hauria de tenir i fins i tot dubta de l'èxit i de la utilitat d'una obra completa que amb l'editorial Selecta va fracassar i ara està a l'expectativa del que passi amb Destino”. També hi ha espai per a alguna pinzellada d'un Pla més íntim, si cap, en particular amb la seva relació sentimental amb l'Aurora. “Són pocs fragments, però intensos”, diu, enigmàtic, Montero.

Els escrits recollits ara, sense data la majoria però fàcilment ubicables per les seves referències, són tots, doncs, inèdits i oscil·len entre l'aforisme, l'assaig de fins a una vintena de pàgines o l'anotació més personal. En realitat, una naturalesa molt similar a la de Notes disperses, el que fos el dotzè volum de les seves obres completes i que va aparèixer el 1969. Entre aquests petits retrats de personatges de la cultura catalana i de l'Empordà i dels seus paisatges del nou volum apareixen, entre altres, Josep Carner, Jaume Vicens Vives i Joan Fuster, amb els quals llavors mantenia una intensa relació política i cultural.

Reflexions sobre la naturalesa humana i espiritual de Catalunya, petits retrats de personatges barcelonins i de l'Empordà i dels seus paisatges dibuixen el contingut del nou volum d'un dels autors de referència de les lletres catalanes, però de vendes més continuades que espectaculars: “De La vida lenta se n'han venut uns notables 8.000 exemplars en català i castellà; de les seves obres van sortint uns pocs milers d'exemplars cada any”.

L'aparició de Fer-se totes els il·lusions possibles comportarà que s'ajorni l'aparició fins a l'any vinent de l'esperat volum de la correspondència entre Pla i el periodista Agustí Calvet, Gaziel. Mentrestant, l'estudiós Xavier Pla, un dels grans experts planians, continua la seva investigació també des de la UdG per elaborar una gran biografia del prolífic escriptor, encara sense data.