Pla, Dalí i D’Ors, en la llista dels “carrers franquistes” de Madrid

La Càtedra de Memòria Històrica de la Universitat Complutense, formada per cinc historiadors i dirigida per Mirta Núñez, ja ha elaborat, a petició de l'Ajuntament de Madrid, el primer llistat dels 256 “carrers franquistes” susceptibles de canviar de nom. La llista, que no és definitiva i que “encara pot tenir algun matís”, està integrada per més de dos centenars de persones relacionades amb el bàndol franquista o la dictadura, encara que també inclou noms de la cultura i el pensament: de Josep Pla a Salvador Dalí.

L'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, ja va anunciar fa mesos que els noms dels personatges històrics relacionats amb el món de la cultura no s'eliminarien de la llista de carrers de la ciutat. No obstant això, fonts de la Càtedra de Memòria Històrica, que ha cobrat 17.999 euros per fer l'informe, expliquen: “Nosaltres fem la proposta de tots els noms franquistes en funció només de criteris històrics. Gent que està relacionada d'una manera o altra amb el règim del dictador. Després, serà l'Ajuntament de Madrid el que decideixi quins noms s'eliminen. Poden triar si eliminen a partir de capitans generals cap avall o de soldat ras. Aquesta decisió no la prenem nosaltres”, indiquen.

El llistat que avança EL PAÍS encara no ha estat enviat a l'Ajuntament, ja que s'està “a l'espera de les últimes comprovacions”. Els experts seguien aquesta mateixa setmana visitant els arxius municipals, on han detectat que falta documentació relativa als carrers entre els anys quaranta i cinquanta del segle passat. “És increïble, però hi ha documents que no són enlloc”, s'indigna un dels historiadors que ha participat en l'elaboració del llistat. “De totes maneres, podem modificar lleugerament el resultat en els propers dies, ja que hem detectat algun error i els estem comprovant amb els familiars de les persones que apareixen en algunes plaques. N'hi ha alguns”, admeten.

Pervivència del franquisme

L'informe, amb el títol La pervivencia del franquismo en la lista de calles madrileñas, signat per l'historiador Antonio Ortiz i amb data d'aquest mes, destaca que “malgrat el temps transcorregut des de l'aprovació de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com la llei de la memòria històrica, nombrosos carrers de Madrid continuen commemorant, a través dels fets o personatges més diversos, la revolta militar de la Guerra Civil i la repressió de la dictadura”.

L'estudi incideix que els canvis de la toponímia madrilenya arrenquen “el 22 de febrer del 1938, o II Año Triunfal, data en la qual el ministre d'Educació Nacional franquista, Pedro Sainz Rodríguez, publica al BOE l'ordre ministerial per la qual es constitueix la Comissió d'Estil en les Commemoracions de la Pàtria”.

Aquesta comissió va ordenar el canvi de nomenclatura, que es duria a terme el 1939. Així doncs, vies com el passeig de la Castellana va passar a anomenar-se avinguda del Generalísimo Franco o el carrer del Cisne va esdevenir el d'Eduardo Dato. Carlos Marx seria Alfonso XIII i Santa Engracia, Joaquín García Morato, entre molts altres.

No serà fins al 1980, ja en període democràtic, quan es tornaran a canviar alguns dels noms: José Antonio per Gran Vía, plaça de Los Mártires de Madrid per plaça de Moncloa, plaça de Roma per Manuel Becerra o glorieta de Ramiro Ledesma per la glorieta de San Vicente, entre més d'una vintena de noms.

En l'informe de la càtedra es proposa l'eliminació de tots els militars franquistes que van intervenir en la guerra (General Aranda, Asensio Cabanillas, Dávila, Fanjul...), però també alguns que portaran polèmica, ja que no van participar directament en la rebel·lió (el pintor Salvador Dalí, el ministre d'UCD Enrique de la Mata Gorostizaga, l'escriptor Vizcaíno Casas, el torero Manuel Rodríguez Sánchez, Manolete, o el president del Reial Madrid Santiago Bernabéu). O també per haver estat assassinats abans, fins i tot, que comencés la guerra (el diputat conservador José Calvo Sotelo o el falangista metrallat el 1935, Eduardo Rivas).