Ecos d’un mestre de paraules
L’any Espriu ha produït molts actes que s’haurien pogut excusar perfectament, però també iniciatives valuoses
El naufragi en directe
Canal 9 es va convertir en un instrument de propaganda francament patètic, i també en una màquina de malgastar diners, però no era només això
Des de la ciutat magnètica
L’onzena edició del festival In-edit, dedicat al cinema documental musical, ha estat un èxit
El cantautor salvatge
El món de les seues cançons serà per sempre urbà, nocturn, desolat i inquietant, però també amerat d’una estranya tendresa
Anys d’aprenentatge
Joan F. Mira sap que ell, com l’altra gent del seu temps, va assistir a la més profunda transformació del món que hem conegut
Depòsits i despropòsits
El Museu de Belles Arts de València és una de les col·leccions artístiques més importants de l’Estat
Jocs per a ajornar la mort
Amb pocs dies de diferència han mort Martí de Riquer, Marcel Reich-Ranicki i Juan Luis Panero
El quan, el per què, i potser el com
Accentuada disparitat en la discussió del procés sobiranista català
Martí de Riquer i el diàleg etern
Ja no hi ha mestres omniabastadors de la talla de l'historiador desaparegut
De mica en mica
Imaginar que l’èxit descomunal de la via catalana es deu al suport del poder polític és no voler entendre el que està passant a Catalunya
Visita a casa
València, en general, és una ciutat poc amable amb el turista
Ploms ibèrics
No sabem què diuen perquè no s’assemblen a les de cap altre idioma del món
De l’èxit i l’excés
La popularitat, com a tal, no diu res a favor de l’autèntic valor d’una obra d’art, però tampoc diu res en contra
Una invasió benvinguda
Tot el món està contentíssim perquè els turistes vénen, i com més millor. És una curiosa conseqüència de la crisi
Fets i ficcions
La renda per càpita dels valencians en relació amb Espanya no ha deixat de baixar en els últims anys, i no per culpa de la crisi
Qüestió de noms
El govern d’Aragó ha decretat pel seu compte que els valencians parlem lapao, ni més ni menys
Més a favor dels valencians
Estimar-se aquest país no és dir que tot va bé en la millor terreta del món; és fer els possibles perquè tot vaja bé
Una restauració molt llarga
Els tractes que els catalans propinen al seu patrimoni contrasten cruament amb la retòrica patriòtica imperant
En record dels dies feliços
Ser fan d’un equip és un acte gratuït, i no compromet més que l’ànima
Enquestes conjunturals, o potser no
La societat valenciana no ha exigit mai als seus polítics, ni amb els vots ni amb la pressió, que l’autonomia fóra el que havia de ser
Sis anys i mig després, de nou
El públic es va adonar que havia oblidat l’accident de metro més greu i amb més morts que ha passat mai a Espanya perquè alguna gent s’havia encarregat de fer que l’oblidaren
Des de i per la literatura
Fa goig saludar l’aparició d’un llibre com 'Països de paper', escrit per un servidor tenaç de la literatura com Francesc Calafat
‘Escrache’ i nazisme pur
Que no siga una pràctica tan brutal com el nazisme no vol dir que aquest tipus de protesta siga acceptable
València necessita molta cançó
Es pot dir que la cançó en valencià viu ara mateix el millor moment de la seua esquàlida història
Sis anys i mig després
No conec cap cas de silenciament interessat d’una notícia que siga comparable al que va passar a València aquell 6 de juliol, amb 43 morts
Música i lletres
És sabut que Joan Fuster va ser un conspicu catador de les arts plàstiques; no és tan sabut que va prestar una atenció semblant a la música
Una llum que s’apaga
Lluís Bassets aposta per recuperar els valors del periodisme en la necessària reencarnació digital
Protestes gremials justificades
La figura de l’actor parat, esperant un paper que mai arriba, comença a ser habitual als cenacles del gremi
Heterodoxos valencians
No deixem de fabricar gent amb prou de talent per a veure els marges, i amb prou de valor per a saltar-se’ls
Des de l’inici
El 'Gilgamesh' és el primer poema èpic conegut de la humanitat, i és un gran poema
La via valenciana
Sempre que es parla de corrupció a Espanya, hi ha qui mira cap al País Valencià
Un record viu
L’obra d’Estellés és oceànica i cap clixé pot suplantar-la
Finalment, l’any Espriu
Els admiradors de la prosa d’Espriu, sempre densa i lúcida, estem d’enhorabona
Plany per una llibreria
El tancament de la Catalònia posa nom propi a una tendència preocupant
El màxim de sentit, el mínim de paraules
'Paraula encesa' és una antologia de la poesia catalana del segle XX poderosa i equilibrada
El somriure d’un creador de mons
L’obra d’Andreu Alfaro no solament és renovadora: crea llocs
Jocs literaris
Sobre les lectures que Fuster va fer d'Ausiàs March
Les hores guanyades
Raimon no s’esgota en la reivindicació protestatària, el diguem no sempitern
El dia després
Tots tenen raó en part: el sobiranisme ha guanyat les eleccions i alhora les ha perdudes a Catalunya
Amb uns ulls de xiqueta
Les breus memòries de Janina Hescheles són un dels documents més espantosos que ens ha deixat l’extermini dels jueus d’Europa