_
_
_
_
CARTES DE PROP
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

El naufragi en directe

Canal 9 es va convertir en un instrument de propaganda francament patètic, i també en una màquina de malgastar diners, però no era només això

Manifestació contra el tancament de RTVV a València.
Manifestació contra el tancament de RTVV a València.Tania Castro

Dimarts 5 de setembre, quan feia una estona que havia enviat un altre dels articles que els infligesc cada setmana, em vaig assabentar de la notícia: l’anunci del tancament de Canal 9. Em vaig quedar parat, com tanta gent. No és que no se sabera que una cosa així podia passar, però la celeritat i la contundència de la decisió eren inaudites. Al matí, es coneixia que els tribunals havien tombat l’ero promogut per la Generalitat que enviava al carrer uns mil treballadors de l’ens; set hores després, quan la gent de Canal 9 encara celebrava la resolució judicial, el govern anunciava el final per a tots.

Al cap d’una setmana, es pot dir que la premsa ha cobert molt bé tant la notícia com les seues espinoses implicacions. En EL PAÍS, sense anar més lluny, ens hem pogut assabentar de les reaccions dels treballadors i de la societat, de les causes que han provocat aquest trist desenllaç i de les seues probables conseqüències, en un grapat d’articles que han fet gala de notable ponderació. Pel seu costat, els diaris catalans també han seguit el tema amb atenció. No debades les redaccions catalanes estan plenes de periodistes valencians, que saben bé què ha passat i per què, i que se senten solidaris –com jo mateix, per descomptat- amb una plantilla de companys on hi ha molts amics i coneguts. D’altra banda, hi ha molta gent a Espanya que voldria veure tancada TV3, i encara que tant la gestió com l’audiència de les dues cadenes eren molt diferents, la supressió del canal autonòmic d’una comunitat amb llengua pròpia és un signe ominós prou inquietant.

Com vostés saben, la de Canal 9 és una història desastrada. Ja va començar malament, a les ordres de Joan Lerma, amb aquell director inexcusablement atrabiliari que es deia Amadeu Fabregat (Toni Mollà ha contat aquesta història, i no cal més que llegir-la). Però amb el PP va ser molt pitjor. L’etapa de Jesús Sánchez Carrascosa mereixeria un capítol d’una història de la infàmia que encara no ha trobat el Borges que l’escriga, i sobre aquest model es va continuar. Canal 9 es va convertir en un instrument de propaganda francament patètic, de tan servil, i també en una màquina de malgastar diners en una escala que costa d’imaginar. La manera que té el PP valencià de fer mals negocis amb els diners de tots s’hauria d’estudiar en les escoles d’economia, perquè em pense que és única en el món. Miquel Alberola en detallava alguns exemples en un article publicat el 10 de novembre que un servidor no pot més que subscriure de cap a cap. Si recordem que en poc de temps ses senyories han liquidat tot el sistema bancari valencià i ens han deixat amb una mà davant i una darrere, ja està tot dit. Canal 9 va ser una peça, i no menor, d’aquest espoli. I això és el que teníem: una màquina de rebentar els diners del pobre contribuent, amb una gestió sectària i vergonyosa, com a aparell de propaganda d’uns polítics engallats en una sobergueria molt passada de voltes que s’havien fabricat un món de fantasia a la seua mida. La televisió de terra mítica: un mitjà manipulat i manipulador on el valencià no era més que una excusa, perquè s’hi veia quasi tan arraconat com la veritat. I tot fet amb tan poca traça que la gent va acabar desertant del desficaci. El 1992, veia Canal 9 un 22% de l’audiència valenciana; el 2007 ja era un 12%, i el 2013 havia reculat a un impossible 4%. Al final, Canal 9 no solament era car, sobretot era inútil per als seus amos. Ara, els mateixos que l’han convertit en un artefacte absurd es desfan d’ell.

Però Canal 9 no era només això. Encara recorde bé la il·lusió que provocà el seu naixement, el 1989; la mera idea que una televisió pública, en valencià i de qualitat era possible. La quantitat de bons professionals, periodistes, documentalistes, càmeres, correctors, actors, dobladors que s’ho van creure i s’hi van apuntar. Cada vegada que pense en el que han hagut d’aguantar –els que ho han aguantat-, em vénen ois. Ara, les víctimes en parlen. I encara en parlaran més. Amb tots els seus defectes, la ràdio i la televisió valenciana han treballat per la dignificació social de la llengua, han oferit programes competents i, com ha dit algú, han posat davant dels valencians un espill, per deformat que fóra, en què podien reflectir-se, de Vinaròs a Oriola. Sempre hi havia l’esperança que Canal 9 podia millorar, podia arribar a ser una televisió digna, perquè la gent que hi treballava era molt capaç de fer bona televisió, si els deixaven (ho han demostrat a última hora). El tancament trenca l’espill i ens deixa orfes de l’esperança. Per això, tant els valencians que encara la veien com els que havien deixat de veure-la ens sentim ferits per la mesura. La ràdio i la televisió valenciana i en valencià podien gestionar-se bé, podien informar bé, podien valdre la pena. Aquest, i no la seua penosa realitat, era el valor de Canal 9: que podia ser. I això és el que han destruït. Els culpables no poden quedar impunes.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_