Ases a balquena
A ‘Apología de los asnos’, Manuel Lozano carrega contra les altes jerarquies del regnat de Ferran VII
Rèquiem pel CoNCA
Com que no fan quòrum, la institució no cal que faci res perquè no pot decidir res
La vie est un roman
Hi ha gent que considera que la vida és una tragèdia; d’altres l’entomen com una comèdia
Literatura patriòtica
Els alemanys anaven a la guerra amb Hölderlin; els republicans amb Lorca, i els catalans... amb Guimerà
Mites i realitats
Segons Palèfat, els troians van derrocar la muralla per fer entrar el cavall, i per allà van atacar els grecs
Pessoa i el pessimisme
És un dels grans llibres sobre la inquietud, amb algunes pàgines del Sartre de ‘L’ésser i el no res'
El patriota de Barcelona
Ha passat el que Flaubert blasmà a ‘L’educació sentimental’: el poder és dels que més menteixen i criden
Heidegger i el nazisme
Hauria estat el filòsof ideal de nacionalsocialisme, però creien infecte qualsevol acte de pensar a fons
El desig de Joan Ferraté
Hi ha pocs llibres amb un tractament tan honest del que un pensa sobre els homes, les dones i el sexe
Joyce i el patriotisme
Si els contes dublinesos són fills de la seva experiència a Irlanda, no és estrany que se n’anés, esborronat
George Steiner, el talmudista laic
'Errata', una mena de resum de la seva vida, ara ha estat reeditat en català
Dios, amor e historia
José María Micó sitúa su versión de la ‘Comedia’ de Dante en el punto medio entre el verso y la prosa: se lee muy bien, a la vez musical y narrativamente
Madame de La Fayette
És possible que la confessió d’infidel que fa la princesa de Clèves fos induïda pel moralista La Rochefoucauld
Per llogar-hi cadires
Que Jesucrist s’hagués amarat de doctrines egípcies molt arcaiques entra de ple en el disbarat
La democràcia i les arts
La distància entre el 'vulgus' i la 'singularitat' artística va ser cada cop més gran al XIX
El senyor de la Muntanya
Per fer-se un a si mateix, com va fer l’autor als seus ‘Essais’, n’hi ha prou a estudiar, llegir i escriure
Referents a la novel·la
Kafka hi ha molt pocs personatges i situacions que procedeixin d’experiències pròpies
La història dels jueus
Mentre els respectessin els costums, els jueus vivien amb els altres no com a nació sinó com a poble adherit
Dels homes de lletres
Torna Tucídides?
El savi grec fundà un mètode per a la narració històrica vàlid per a qualsevol temps que va venir després
De màsters i doctorats
El problema resideix en el fet que la universitat espanyola no està a l’altura de la mitjana europea, ni molt menys
Borràs & Bargalló, SL
Ni quan el catalanisme va ser més potent es negligí el suport a la creació cultural de nou encuny
Qui era Sòcrates?
Del filòsof, vida i doctrina que desvetlla Laerci, hem après a pensar des de l’‘atopos’: lluny del parer de la plebs
Viatges i coneixement
Viatgem per distreure’ns, imaginant que acumulem un gran cabal de saber. No sempre és el cas, o mai
Festivals de música
La proposta simfònica o de cambra és cada cop més minoritària, i la programació, només per satisfer libidos
Sobre la immortalitat
Entrar en el camí de l’eternitat és, des de l’òptica de qualsevol sistema religiós, una blasfèmia
Literatura i música
L’escriptura quedà deseixida de la melodia amb la impremta; tristament, ara van cadascuna pel seu costat
Ser i no ser de Virginia Woolf
La sinceritat amb què parlà d’ella i els seus és admirable, d’una excel·lent percepció i capacitat narrativa
La consellera redemptora
Amb Laura Borràs s’hauran acabat les ximpleries culturals d’estar per casa perquè és, abans que res, universal
Universitat i humanitats
Cada vegada surten més persones de la universitat amb coneixements específic, i gairebé ningú amb cultura general
Habermas i l’independentisme
El filòsof s’ha preocupat tota la vida de plantejar teories capaces —un desig— d’evitar que el fantasma del nacionalisme alemany pugui aixecar el vol altra vegada
L’anomenat “eros grec”
Un llibre recull epigrames dedicats a la ‘paidophilia’, una institució escampada per les terres de l’Hèl·lade
De ximples i xarlatans
La gent vol ser entabanada; doncs, entabanem-la”, recull Menken a ‘De la charlatanerie des savans’
Carmina burana
Els goliards cantaven els aspectes més barroers de l’amor carnal, la vida a les tavernes i els prostíbuls
“Abril eixia i maig entrava”
Anton Maria Espadaler edita el trobador Ramon Vidal de Besalú amb documentació exhaustiva i intel·ligència de bon lector
Emili, o de l’educació
El filòsof Emili Lledó repassa els temes més evidents i trencadissos de l’ensenyament a Espanya
Orient i Occident
De Junichiro Tanizaki, únic japonès a La Pléiade, arriba ara en català la gran novel·la ‘La clau’
Jesús, un enigma històric
Crist sols pretenia reformar el judaisme i hauria estat seguidor dels violents independentistes zelotes?
‘Memento mori’
A la ‘Dansa de la mort’ no intervenen els sentits, no mana l’estètica, sinó la metafísica més elemental
Voltaire i els homes de lletres
Aquí, a les tesis doctorals no hi ha investigacions sobre Cervantes, Molière, Shakespeare o Goethe