Oliva Sabuco i les epidèmies

Aquesta que hem dit al títol de l’article, Oliva Sabuco de Nantes Barrera (1562-1646), va ser una dona de gran intel·ligència i cultura, cosa més comuna que no pensem a l’època de l’Humanisme, autora d’una Nueva filosofía de la naturaleza del hombre, no conocida ni alcanzada de los grandes filósofos antiguos, la cual mejora la vida y salud humana, i d’altres llibres i opuscles, considerada per Lope de Vega la “décima musa”, igual com Torres García, el pintor català-uruguaià, atribuïa a la Filosofia aquesta consideració. Hi ha un mural molt estimat pels noucentistes que així ho presenta.

No sembla que Oliva cursés estudis universitaris, però bé pot ser que es formés a casa seva o que es beneficiés de les tertúlies il·lustrades (en tant que humanistes) de la vila d’Alcaraz, on Pedro Simón Abril va ser preceptor de gramàtica i retòrica entre 1578 i 1583. El llibre de Sabuco que hem esmentat va ser publicat a Madrid l’any 1587, dedicat al monarca amb aquestes paraules, que en part poden ser enteses com una mostra de feminisme precoç: “Una humilde sierva y vasalla, hincadas las rodillas en ausencia, pues no puede en presencia, osa hablar. Dióme esta osadía y atrevimiento aquella ley antigua de la alta caballería, á la cual los grandes señores y caballeros de alta prosàpia, de su libre y espontánea voluntad, se quisieron atar y obligar, que fué favorecer siempre á las mujeres en sus aventuras”. Per aquestes paraules mereixia haver estat citada per Cervantes al Quijote, però no em sembla que ho fes. Tanmateix, l’estil de Sabuco va ser comparat amb el de Cervantes en vida de tots dos.

Però l’obra d’aquesta gran dona presenta un problema molt gros: un registrador de la propietat va descobrir, l’any 1903, el testament del pare d’Oliva, Miguel, que declara haver casat la seva filla amb Acacio de Buedo, tots d’Alcaraz, atorgant-li un dot excessiu, per la qual cosa ella i els seus germans van tenir enganxades i raons durant una colla d’any. El testament també diu que ell, i no la seva filla, és l’autor de la Nueva filosofía, i que la va atribuir i assignar a Oliva “sólo por darle el nombre y la honra”, però demanant, també, que la noia no discutís aquest privilegi, “so pena de maldición”. En suma: un pare molt generós que, mentre no es va veure el testament que hem dit, va fer que Oliva Sabuco fos considerada una de les grans filòsofes de l’humanisme espanyol. És pega que no fos cert.

El fet, comptat i debatut, és que potser Oliva va ajudar el seu pare a redactar les obres falsament atribuïdes a ella mateixa, i que podem considerar-la inspiradora de molts pensaments de valor que es troben als seus llibres. Avui és avinent destacar què va escriure ella, o el seu pare, sobre la salut. (Ho traiem de les pàgines d’Oliva Sabuco incloses al volum 65 de la famosa —i sempre mal editada— col·lecció de Rivadeneyra, la B. A. E.) Per exemple, al títol 28 del llibre Coloquio del conocimiento de sí mismo en el cual hablan tres pastores filósofos en vida solitaria —com les nostres vides ara—<F>, Sabuco, pare o filla, hi diuen una cosa que les nostres autoritats sanitàries haurien d’haver conegut —per aquest llibre i per molts d’altres, els Assaigs de Montaigne, per exemple— abans de fer-nos quedar a casa durant mesos: “La amistady buena conversación es muy necesaria para la salud al hombre, porque el hombre es animal sociable, quiere y ama la conversación de su semejante, en tanto que algunos llamaron á la buena conversación quinto elemento con que vive el hombre”. I llegim al títol 29: “La soledad hace el contrario efecto de la buena compañía, deriva mal humor en su proporción, hace melancolia y tristeza, y da tormento y angustias”. I al títol 31, intitulat De la peste, grande contrario(contrarietat), es diu: “La peste mata los hombres ... y este contrario de la peste viene de dos maneras: ó en el aire, elemento, ó en enfermedad contagiosa, que también se pega por el tacto del aire... Y también te aviso que será buen remedio atapar las narices al aire que tiene sospecha, y cuando hablares con hombre que hay sospecha, no mirarle cara a cara, porque no éntre por el hálito ó narices ó ojos aquella mala calidad, sino volver la cara”.

No eren consells ni saviesa nova, perquè ja es troben en els tractadistes grecs, llatins i medievals; però, com que és una autora, o un autor, de parla castellana, sorprèn que gent tan culta com el president del Govern espanyol i el seu ministre de Sanitat no haguessin llegit, al seu moment, aquests advertiments tan plens de sensatesa. Quanta ignorància que hi ha al món! Quina escassa afició a la lectura i a l’estudi!