Vuit exposicions recomanades a les portes de la primavera

A les portes de la primavera, una revisió als museus i centres culturals de Barcelona i tot el territori permet trobar joies que potser han quedat una mica amagades a la cartellera. Tot seguit, vuit exposicions que val la pena visitar. A la capital catalana, a Tarragona, a Cornellà a Palafrugell i d’artistes com Joana Santamans, Marta Palau o Marga Ximènez.

1 Una cambra pròpia

Pavelló Mies Van der Rohe

Fins al 9 de març

Les segones oportunitats existeixen. Si us vàreu perdre l’exposició Una cambra pròpia, que va ocupar la galeria Il·lacions la tardor del 2023, ara teniu l’oportunitat de redimir-vos d’aquell descuit. Durant aquesta setmana es podrà visitar al Pavelló Mies Van der Rohe en format instal·lació artística: deu peces de mobiliari concebudes per deu artistes contemporànies inspirades en la figura de deu dissenyadores i arquitectes del segle XX. Un diàleg entre continent i contingut que vol reivindicar el paper cabdal de les dones en aquestes disciplines creatives. I és així com la pintora i escultora Carla Cascales va partir d’una barana de la Casa E-1027 -la vila que Eileen Gray va construir a la Costa Blava i que feia morir de ràbia a Le Corbusier- per a crear una chaise-longue. O com la dissenyadora Jana Tothill va acabar cosint unes cortines de patchwork geomètric amb l’ajuda de la seva mare i la seva àvia per a fer un homenatge al treball tèxtil d’Anni Albers i, alhora, picar l’ullet a una metàfora de Virginia Woolf, autora de l’assaig homònim que engloba aquesta proposta. Una proposta curada per Aleida Vilaplana i Xavier Franquesa en la que les artistes participants han estat convidades a sortir de la seva zona de confort. A banda de la chaise longue de Cascales i la cortina de Tothill, en aquesta cambra pròpia i efímera també hi trobareu la catifa modular i volumètrica de Mariadela Araujo (Andrée Putman); els gots reversibles de Mago Hart (Lina Bo Bardi); la tauleta auxiliar que filtra la llum de Rosa Cortiella (Maria Pergay); la butaca amb connotacions biogràfiques d’Ines Sistiaga (Lilly Reich, coautora del Pavelló Mies, per cert); la sèrie de miralls de Sanna Völker (Aino Aalto); una taula molt particular de Marria Pratts (Charlotte Perriand); el gerro de ceràmica esmaltada de Laura Molina (Eva Zeisel), i la polifacètica làmpada de vímet del duet Si.atelier (Franca Helg). El resultat? Una fructífera conversa intergeneracional entre dones artistes que, més enllà d’aquesta segona oportunitat, mereixeria una segona part.

2 Joana Santamans. Arrels i fang

Juno House

Fins al 26 de maig

En la mitologia romana, la deessa que vetllava per la vida de les dones era Juno. Així que el nom de Juno House és més que adient pel primer club de sòcies de Barcelona, pensat per dones que volen teixir complicitats femenines. A partir d’aquest mes, el seu programa cultural s’amplia amb Beyond Art, una iniciativa que vol posar el focus en el talent artístic de les dones. La primera convidada és la pintora Joana Santamans. Però no espereu aquells quadres figuratius d’animals en gran format. La maternitat ha estat un revulsiu en la vida de Santamans fins al punt d’emportar-se les seves emocions cap a un món més orgànic i lliure. Arrels i fang és la seva primera exposició d’art abstracte i, sense allunyar-se de la seva delicadesa, ara les teles de Santamans exploren els paisatges de l’Empordà on cria la seva filla i ho fa jugant amb la textura de la pintura i d’altres materials com la terra, la sorra i la pols de quars.

3 Realitats entrellaçades

Fundació Úniques

Fins al 2 de maig

Amb una trajectòria curta però intensa, la Fundació Úniques de Barcelona també està molt compromesa amb la visibilitat i reivindicació de l’art femení, en concret de les artistes que viuen als Països Catalans. A Realitats entrellaçades posen en dansa la impactant obra hiperrealista de la catalana Núria Farré, l’efusiu art abstracte de la valenciana Elena Montesinos i la visió street art de la francesa resident a Barcelona Emma Piau, coneguda com IAMPIÔ. Un trio jove que, tot i transitar per llenguatges pictòrics molt diferents, comparteixen un món en continua transformació, on les fronteres que coneixíem cada cop estan més difuminades. Què és digital i què és físic? Què és personal i què és col·lectiu? A través de la seva obra, Farré, Montesinos i Piau s’expressen i parlen de la diversitat personal per a transformar-la en una experiència universal. I aquest és el punt de trobada que permet germinar sentiments de pertinença.

4 Marta Palau. Els meus camins són terrestres

Museu Tàpies

Fins al 17 d’agost

L’art tèxtil torna al Museu Tàpies i això sempre és una bona notícia. Després de la impactant instal·lació a base de llana vermella de l’artista japonesa Chiharu Shiota (Cadascú, un univers) de l’any passat, ara arriba el torn de l’artista lleidatana Marta Palau (Albesa, 1934- Tijuana, 2022). Filla de l’exili franquista, Palau va arribar a Mèxic amb només set anys i va ser allí on va formar-se com a artista, un procés que temporalment la va retornar a la seva terra natal (a Barcelona, va ser alumna del mestre tapisser Josep Grau-Garriga). Els meus camins són terrestres és la primera gran retrospectiva que se li dedica a Palau i tot el protagonisme recau en les obres tèxtils de gran format, algunes de les quals dialoguen amb objectes i materials del seu arxiu personal, inèdit fins ara. Un viatge de bellesa colpidora que descobreix el talent d’una dona que va posar les seves vivències personals al servei de la seva pràctica artística.

5 Poètiques ancestrals. Dolors Oromí i Madola

Galeria Artur Ramon

Fins al 4 d’abril

Una artista tèxtil de 96 anys i una ceramista de 80 anys. Dolors Oromí i Madola són dues dones que han viscut per i per a l’art amb una entrega total i absoluta. Tot i que es van conèixer de jovenetes, aquesta és la primera vegada que la seva obra conflueix en temps i espai. El generador d’aquest miracle es diu Poètiques ancestrals, la nova exposició de la galeria Artur Ramon comissariada per Pilar Parcerisas. Les fibres vegetals d’una i la terra cuita de l’altra són la gènesis d’un diàleg fructífer entre dos disciplines que parlen un llenguatge atàvic més connectat del que podria semblar a primera vista. I tot i que la posada en escena respecta els límits formals dels tapissos en gran format d’Oromí i les peces orgàniques de Madola, el diàleg flueix fins al punt d’elevar la connexió del món tel·lúric al pla espiritual.

6 Entre fils, habitant el teixit

Castell de Cornellà

Fins al 30 de març

Al 1985, al cor del Raval, la cordovesa Teresa Rosa Aguayo va fundar Teranyina, un taller escola tèxtil que quatre dècades més tard segueix a ple rendiment. Ara fa uns anys, va coincidir-hi un grup de dones d’edats, interessos i procedències molt diferents. La seva passió pel tapís també va teixir una amistat que ha cristal·litzat en el col·lectiu Tramadoras, que just estrena la seva primera gran exposició. Es tracta d’Entre fils, habitant el teixit i ocupa la sala d’exposicions del Castell de Cornellà. “El fil sent la mà, com la paraula la llengua; la teixidora veu la seva fibra com la poeta la seva paraula”. Aquestes paraules de l’artista i poetessa xilena Cecilia Vicuña us ressonaran durant la visita, perquè el que fan aquestes dones és expressar les seves emocions, les seves vivències i les seves pèrdues teixint. Així queda palès amb els tapissos que han presentat Fina Albertí i Joan, Magda Baqués, Evelia Blasco Plaza, Claudia Falquez, Carol Fleischman, Patricia Hugues, Maria Karam, Gian Padilla Suarez, Isabel Ríos, Pilar Roquer Moya, Esther Serramià, Ana Sierra i Valeska Vera. Cadascuna amb el seu estil, però totes abocant trossets de la seva ànima entre trames i ordits.

7 Marga Ximenez. De festes i des/fetes

Museu Can Mario (Palafrugell)

Fins al 18 de maig

Angelina Lester, Edith Andreu, Ignasi Castelló, Angelina Lestemar, Yukimaro, Anne King, Sergio Galán, Joan Masdeu, Almira Olmayan… Aquests són alguns dels heterònims utilitzats per Marga Ximénez des del 2000, quan va deixar la docència del tapís en alt lliç per a enfocar-se exclusivament en la seva pròpia pràctica artística. Un recorregut intens, poètic, reivindicatiu i polièdric que es concentra en Marga Ximenez. De festes i des/fetes, l’exposició temporal del Museu Can Mario de Palafrugell, on es mostren escultures tèxtils i instal·lacions multidisciplinars creades durant els darrers vint-i cinc anys. L’obra de Ximenez -a qui li agrada explorar la seva pròpia identitat a través de la multiplicitat deliberada d’aquesta- reflexiona sobre el pensament de les dones, les genealogies familiars i els límits entre l’esfera pública i la privada.

8 Mariaelena Roqué. Silenci despullat. Unadonaunadona

MAM – Museu d’Art Modern de Tarragona

Fins al 22 de juny

L’obra de la catalano-veneçolana Mariaelena Roqué desperta sentiments contradictoris, però mai deixa ningú indiferent. I d’això va l’art, de remoure. O, almenys, d’això va l’art que Roqué porta practicant des del 1985, quan va instal·lar-se definitivament a Catalunya, d’on la seva família va emigrar quan ella era molt petita. Cofundadora de la Companyia Carles Santos, del 1995 al 2010 va col·laborar estretament amb el compositor vinarossenc dissenyant vestuari, espais escènics, performances i instal·lacions transgressores per als seus espectacles. El discurs de Roqué mai ha deixat de ser impactant, radical i sempre amb un esperit de celebració col·lectiva, també en els anys de creació en solitari. Tot aquest llegat de Roqué queda recollit a Silenci despullat. Unadonauna, la retrospectiva que li dedica el MAM (Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona) i on una cinquantena de les seves obres dialoguen amb el fons del museu, creant una narrativa tan radical i provocadora com ella mateixa.