
De ximples i xarlatans
La gent vol ser entabanada; doncs, entabanem-la”, recull Menken a ‘De la charlatanerie des savans’

La gent vol ser entabanada; doncs, entabanem-la”, recull Menken a ‘De la charlatanerie des savans’

Els goliards cantaven els aspectes més barroers de l’amor carnal, la vida a les tavernes i els prostíbuls

Anton Maria Espadaler edita el trobador Ramon Vidal de Besalú amb documentació exhaustiva i intel·ligència de bon lector

El filòsof Emili Lledó repassa els temes més evidents i trencadissos de l’ensenyament a Espanya

De Junichiro Tanizaki, únic japonès a La Pléiade, arriba ara en català la gran novel·la ‘La clau’

Crist sols pretenia reformar el judaisme i hauria estat seguidor dels violents independentistes zelotes?

A la ‘Dansa de la mort’ no intervenen els sentits, no mana l’estètica, sinó la metafísica més elemental

Aquí, a les tesis doctorals no hi ha investigacions sobre Cervantes, Molière, Shakespeare o Goethe

Lliçó de les òperes del geni: les disputes de gènere han de tenir tractament dialèctic i irònic per les dues bandes

A Catalunya, tan cristiana i amb una burgesia pròspera, no hi hagué mai exabruptes, desordre sexual, incorrecció

Un país que viu només de tradicions folklòriques acaba assecant els cervells dels seus ciutadans

L'escriptor recitava per la finestra els seus textos per veure si tenien musicalitat

Queda clar que el poeta es nodria de l’amor com qui s’alimenta d’una idealitzada naturalesa

La qüestió de la llibertat d’acció no s’assenta en la moral ni en el discerniment, menys encara en un determinisme de caire teològic

Va ser un dels més rars, estrambòtics i indesxifrables filòsofs revoltats contra la Il·lustració

La petja de l’obra es pot resseguir en tot l’art romàntic o en l’abstracte i en la literatura fantàstica

La Generalitat hauria hagut de fer un gest imperial i posar diners per mantenir la col·lecció

L’autor volia que es contés la història menys des d’allò polític o bèl·lic, i més des del creuament de cultures

L’escriptor creu que els vinguts d’altres llocs del món no han estat mai incorporats amb eficàcia

Com va dir Tomaschek, la principal aspiració del compositor de Bonn “sembla ser l’original i el singular”

On és la burgesia catalana generosa i il·lustrada que donà suport a iniciatives quasi insòlites? S’ha fos

El llibre 'Epístoles a Josep Carner' és d’una poètica brutalitat i hauria d’esgarrifar mig país

La democracia diluye los dogmas y el canon cambia según las épocas y los lectores. Siempre fue así. Hubo un tiempo en el que Tennyson merecía más espacio en las enciclopedias que Flaubert

La burgesia ja és mestressa de mig món, havent-lo dut a la més galdosa misèria cultural, com Balzac preveié

El llibre de Le Goff és cabdal per combatre la progressiva i autopreuada ignorància del personal

Hipocondríac i solitari, però de molta lectura, el músic no suportava Chopin, ni les sonates de Mozart

Carme Forcadell hauria hagut de dir que les víctimes són, en part, culpables

Després de 'La utilitat de l'inútil', Nuccio Ordine vol ara estimular les ganes de llegir llibres importants

“Era un gran senyor, dels que encara converteixen Anglaterra en un dels millors països per viure-hi”

El discurs èpic de la independència s’ha afermat; costarà tornar al lirisme dels inicis del catalanisme

Els col·lectius són trampa: milers en una manifestació estètica formant “el poble” i fora consciència individual
En el relat del procés, molta gent ha confós la veritat de la història amb la versemblança de la ficció
En comptes de llibres, ara s’hi fan cursos de cuina, agricultura urbana i assessorament matrimonial

¿Anirem els ciutadans de Catalunya, com el fidel Sam Weller fa amb Pickwick a la famosa novel·la de Dickens, a visitar a la presó els nostres respectats governants carregats d’honor i probitat segons com acabi la cita als jutjats?

Ja Gabriel Ferrater havia escrit que el catalanisme, o el nacionalisme, li semblava una màquina de tortura per a la nostra creació literària

“Un home que practica tota la seva vida la lucidesa esdevé un clàssic de la desesperació”, diu l’autor romanès en un dels seus aforismes més encertats, dels quals acaben de sortir un bon grapat en català des d’un ‘obrador’ de la UB

De biblioteques ja n’hi ha moltes. El que no hi ha és cap assignatura, a les escoles, que indueixi els joves a agafar gust per la lectura

Les edicions de clàssics de la Universitat de Barcelona es posen al dia: cobertes atractives, bon paper i bona tipografia

Les edicions de clàssics de la Universitat de Barcelona es posen al dia

Christian Ingrao detalla les mentides, els miratges, faules, relats i ximpleries en què el dictador va fer caure tota la població alemanya: es ‘defensaven’ contra la violència comesa sobre els seus compatriotes en temps pretèrits