Ir al contenido
_
_
_
_
L'ull de peix

L’antena de la llagosta

El menjador va mirar el bitxo viu i va agafar un pam d'una de les seves antenes i el va dipositar al costat del cobert. Era una penyora per assegurar-se en la taula que li cuinaven el seu exemplar i que no fos aquest just de mostra. Una llagosta amb les antenes trencades mor i es buida

Els noms del porc i el secret

Amb el ganxo de la marca d’origen ‘ibèric’ (porc continental de potó negre, engreixat d’aglà per fer pernil) se’n pretén donar una imatge transferida de distinció, superar l’aparent vulgaritat o mala fama de la carn de porquim, baratura teòrica de taula comuna, un gran error de concepte

L’ull de peix

El mite de la identitat de les gambes

La no-intervenció sembla una estratègia acceptable. Una de les formes més interessants de tastar aquesta gamba és neta i crua, també possiblement passada per la paella amb oli verge, o amb un cop de forn o per detallar –en els últims deu segons de cocció– un arròs de peix