El tramvia de Fellini
És deplorable el maniqueisme que s'ha produït en el debat sobre el tramvia de la Diagonal
És deplorable el maniqueisme que s'ha produït en el debat sobre el tramvia de la Diagonal
La degradació pel mar i les limitacions dels propietaris castiguen l’edifici protegit de Roses
El llibre de Quetglas és un element més de la inusual arquitectura de la capella de Le Corbusier
Clotet i Tusquets excel·leixen en aquests àmbits, ‘xemeneies socials’ que recorden un rusc
El Festival Llum BCN fa veure tota la il·luminació quotidiana de la ciutat com una proposta més
Les botigues ja han pres els principals, i ara arriben a les finestres i tribunes més escultòriques
Els canvis suposen la posada al dia de la façana per complir la normativa actual
Treure la vegetació per poder veure edificis museïtza la ciutat, la fa una atracció més
L’exposició de l’arquitecte vienès posa l’accent en l’espai privat, l’àmbit domèstic
El Col·legi d’Arquitectes mostra un Le Corbusier que vol fer ciutat amb la vida de carrer
El Pavelló Alemany de Montjuïc és folrat completament amb vinil de color blanc setinat
El més singular és la nova escala que uneix l'edifici original amb l'ampliació de 1925
El COAC hauria pogut imposar la Medalla d’Or a l’Open House abans que a Carme Forcadell
Com és que no es pensa en l’ETSAB per impulsar la reflexió sobre el fet de projectar i elevar edificis?
Barcelona no pot fer la impressió de no saber afrontar res sense enderrocar-ho tot
El mural pintat sobre la façana de l'Ajuntament de Gràcia l'ha convertit en una decoració floral
Posar fi a la divisió de la casa en ‘zona de dia’ i ‘zona de nit’ és un dels encerts de l’edifici 110 Rooms de Barcelona, premi d’Opinió FAD
La urbanització es va fer en el marc d’un impuls cap a la vida natural i un xic primitiva no mancat d’incomoditat, però ara cal acceptar-la i repensar-la
L’espai democràtic de debò és el del carrer, un espai no cobert, aula sense sostre, sense tarima, ni altar, ni púlpit, qualsevol ens porta al món sencer
La nova escola té l’aire d’un edifici distorsionat sense motiu, amb aparença d’accident de contenidors al port, una manera de fer avui ja antiquada
A Girona la proposta 'Temps de flors' està afligida per unes instal·lacions, que la sobreexciten i que la faran morir d'èxit
Les cadiretes col·locades de manera ‘casual’, les jardineres-peveters i les lluminàries han fet de l’espai públic barceloní una cosa d’una vulgaritat insofrible
La Rambla ha pretès una uniformitat que no havia tingut mai d’origen; és hora que les parts i elements singulars s’expressin sense batuta
L’exposició de targetes permet veure una nova reforma camuflada de la Tàpies, on la biblioteca de la vella Montaner i Simon guanya prestància
La intervenció a la Facultat de Dret de la UB, un dels millors edificis de la zona universitària, ha buscat en tot moment la neutralitat
La capital lusitana ha resolt bé pendents, rasants i accessos, però ho ha fet amb una espectacular i subjectiva teatralitat
La proposta d’hotel i gran botiga on hi havia l’Hotel Barcelona i el Novedades no respon a la personalitat d’aquest rar lloc urbà
El centre cívic a l’antiga Cristaleria Planell aposta pel ‘sincer’ repicat de pilastres i fer de la retòrica de l’energia una cosa decorativa
Una urbs amb una presó urbana té un punt didàctic. Si seguim netejant el que ens incomoda, acabarem en una ciutat Disney’
Espero que algú tingui el bon pensament de deixar que les xurreries s’expressin com fins ara i no siguin ‘food trucks’
‘D’obra’, al DHUB, és una mostra singular: aborda un material ara arraconat
La mostra del CCCB desperta poc 'desig'; el catàleg és molt millor i més equilibrat
La reforma dels mercats és una radiografia de l’evolució de la ciutat
El rodet hoteler ha entrat a la Casa del Cotó de Barcelona, compartimentant-la
El taller d’Oleguer Junyent és una d’aquestes rareses de la nostra ciutat
A cada cosa citada per Pérez Andújar hi ha la ciutat, amb significat per a cadascú
Si existeix una expressió constructiva de la infelicitat, és aquest pobre espai
L’obra feta a Barkingside, a Londres, mostra l’interès per la modificació per sobre de la nova construcció
En l’arquitectura hi ha un component sensorial i tàctil, però no la podem tocar
La reconstrucció del Pavelló Alemany, conegut com el Mies van der Rohe, ha fet 30 anys