El tramvia de Fellini

Les darreres setmanes el tramvia de la Diagonal ha estat motiu de tota mena d’opinions, articles, debats i manifestacions. També els rectors de les universitats implantades a Barcelona s’han pronunciat sobre les bondats del tramvia i demés, ajudant més aviat poc a poder decidir sobre aquest afer. No s’havia satanitzat tant els automobilistes com aquestes setmanes passades, fins a semblar els únics culpables de la contaminació. Resulta, si no útil, almenys prudent recordar que Barcelona no té bons vents i sovint és víctima del garbí, que com deia Josep Pla a Una discussió entranyable: “Sobre Barcelona queda un plafó de núvols baixos que fan com una taparada als fums industrials”. Em diran aleshores que, si sabem que els vents són així, amb més raó no hauria d’oposar-se ningú a reduir la contaminació atmosfèrica; i és cert, però el vent també ens fa pensar en la perversitat de polititzar el tramvia. És deplorable el maniqueisme que s’ha produït en aquest debat, especialment pel fet que el tramvia s’ha acabat convertint en un element de tanta bondat que sembla que formular qualsevol crítica és un acte criminal.

Al tramvia ningú no s’hi pot oposar, però s’hi poden fer observacions. No soc contrari que hi hagi un tramvia, malgrat la intolerable demagògia que s’ha fet sobre l’assumpte, sinó al que suposa en termes d’urbanització de la Diagonal, presentada aquests dies com un carrer de rics culpables de la contaminació i al qual sembla que han d’infringir un càstig les ciutats veïnes. Només cal recordar el desafortunat i demagògic vídeo de l’anterior campanya en pro del tramvia, on es comparaven imatges (en color) del que suposaria el tramvia amb fragments del NO-DO de les desfilades franquistes (en blanc i negre).

Malgrat els avantatges del tramvia, no és bo augmentar la canalització d’aquesta via més de la que ja pateix, i hauria de fer pensar que el conjunt de totes les bones idees que tenim sobre el disseny de l’espai públic ens duen inexorablement a condemnar els vianants a circular per espais que són més semblants a carrils que a altra cosa. Les barres dels dispensadors del Bicing, els vetlladors i les terrasses de les voreres i les bandes de protecció de les vies del tramvia formen un conjunt implacable i persistent de barreres que impossibiliten qualsevol forma de passeig que no sigui circular, de manera molt similar als automòbils, que paradoxalment semblen l’únic model de referència de moviment urbà conegut pels seus detractors, i que ha acabat en una carrilització dels carrers. He sentit últimament que en la reforma de la Meridiana es busca el retrobament amb la dimensió transversal d’aquesta artèria, una dimensió que, segons els impulsors de la reforma, no havia tingut mai. No veuen que el tramvia a la Diagonal suposa exactament això? No poden negar-ho ni els mateixos renders amb els quals s’ha publicitat.

Cal dir la veritat sobre la barrerra i la 'carrilització' de la Diagonal que suposarà aquest transport

La pèrdua de la informalitat a la ciutat, de la qual advertia ja fa un temps Richard Sennett, ve de la mà de coses com aquesta, de la carrilització de carrers i voreres que únicament pateixen els qui van a peu. Un disseny excessiu que subratlla la linealitat de vies i carrers i els formalitza innecessàriament.

Jo vull el tramvia del film Roma de Fellini, el de l’Estrasburg de En la ciudad de Silvia de Guerín, o el de la Lisboa de Wenders. Tramvies que circulen entre els vianants i comensals en samarreta a les places de ferragosto, sense més carrils que les seves vies, sense “arquitectura de parades” que indica que no som a la vorera, sinó en un espai de la Companyia del Tram, on els seus inspectors ens poden aturar per demanar-nos el bitllet. I tampoc vull un tramvia que tracta de formular-se com una versió econòmica del metro: si volen tramvies per substituir línies de bus, que els posin sense més parafernàlia, que redueixin la mida de les andanes i la seva alçada. Que diguin la veritat sobre la barrera transversal que suposarà i que garanteixin que tots els carrers que travessen avui la Diagonal seguiran travessant-la. Però sobretot, vull el tramvia sense haver de pensar que ha suposat una mesura revolucionària imposada pels nous moralistes que governen la ciutat. I que, si es realitza, no hi hagi guanyat ningú més que els ciutadans.

I mentrestant, que el bus 7 recorri la Diagonal sencera.