Intromissions
És un text subtil, profund, que no cau en maniqueismes
Vertigen
Qui té raó? ¿Simenon, amb més de dues-centes novel·les, o Rulfo, amb dos llibrets? ¿Bella Tarr, que ha deixat de fer cine, o Woody Allen, que en fa massa? La resposta, crec, és que tots.
A la contra
La manca d’esforç per a buscar i assaborir la diversitat del món és la font dels tòpics, simplificació que és amputació i desconeixença
Ars longa
'Incerta glòria' té el do d’incomodar tothom: franquistes, comunistes ortodoxos, Església oficial i anarquistes
Rèquiem
Khatyn es converteix en símbol de molts altres pobles, almenys cinc mil dos-cents noranta-cinc, que són cremats i els habitants dels quals assassinats
L’altre costat
No negaré que El crit és una obra potent, que esborrona, on les formes projecten desesperació, pànic, abisme
Una lliçó
Té raó Amos Oz quan diu que Lliçó d’alemany, la novel·la que Siegfried Lenz publicà el 1968 i que ha vist la llum en català gràcies a Club Editor, aconsegueix “fer imaginable l’inimaginable”
Anònims
Què és, en definitiva, un nom? Una arbitrarietat que diu poc o no res sobre l’individu
En passar la calor
...i el demandant, si no era obtús o carregós, deixava córrer la proposta
El cambrer i el menú
S’aplaudeix massa, sovint sense criteri, per inèrcia d’un protocol que fa tuf de resclosit
La densitat
Els museus, com les platges desertes, com els boscos, són llocs on m’he trobat a prop de mi mateix
Allò que fas quan no fas res
Les vivències intenses són les imprevistes? La vida de veritat és la que ens succeeix, i no la que planifiquem o busquem?
L’art s’esfuma
Qui busca la literatura o la música, acaba trobant-los
Homenatge als carters
És el professor que encomana entusiasme per la matèria que explica; carter és el crític, l’historiador o el llibreter
Obiols aconsella
En català només es pot escriure seriosament des de l’exili. O des d’un poblet remot, deia l’escriptor
Rumieu-ho
Locutors de ràdio, trobeu normal dir en públic, enmig de les notícies, que sou els més escoltats?
Homenatges
Proliferen al País Valencià homenatges a personatges injustament silenciats com Estellés, Ovidi, Raimon o Sanchis Guarner
Insomni
Penses: tot està per fer, tot és possible. I tornes a fer projectes, a mirar endavant
El rostre
Veure un mort impacta, veure’l enmig de la fosca i del silenci, congela
Cita al port
El cineasta Béla Tarr retrata el dilema entre el pecat i la dignitat a 'L’home de Londres', de Georges Simenon
Tot llegint Sebald
Cada obra de l'escriptor és un recull d’anècdotes reals poc o gens conegudes
Una illa
Aquesta secció ha tingut tot l’aire d’un dietari, un dietari en obert
La font
Vivim en un entorn ideal perquè els escriptors acabem convertint-nos en uns individus solitaris, esquerps, fracassats
Un dia que durarà anys
D’Ovidi Montllor m’agraden unes quantes cançons, no moltes, però sobretot m’agrada la seua actitud, en l’escenari, en la vida
Cada matí
La realitat se’ns escapa per mil escletxes, car som éssers limitadíssims per a assimilar-la
Un testament
La darrera novel·la de Dostoievski és “el seu últim i suprem acte de fe"
La prova
Hi ha molta gent que necessita tindre mites, que exagera els seus referents i en fa bandera
Una xifra
Érem al 2014 i ara som al 2015. Què ha canviat?
L’espill
Una mirada al conflicte lingüístic valencià allà on tot es veu al revés
El buit
El teu benestar necessita un projecte, un treball en marxa, una rutina creativa
Ficció
Una vida de pel·lícula. Això volem: individus i vides de pel·lícula
País somnàmbul
La causa principal del problema és la facilitat amb què els valencians es deixen manipular
Gelat de regalèssia
Girona és, potser, una de les ciutats més plaents de passejar del món
Un llibre fantasma
La sort, bona o mala, existeix, i és capritxosa, incontrolable
La nota
El virus de la por és devastador: s’encomana amb extrema rapidesa i produeix un bloqueig que afecta la llibertat
Una treva
Malgrat que sovint ens arriba en forma de dolor, necessitem el canvi
Cadires buides
Un autor sense públic està totalment indefens, un polític sense públic esdevé absurd
Una pregunta
La dona em posa al davant el volum, i aleshores m’adone que l’exemplar que ella vol que li dedique, no l’he escrit jo
Fang
Qui no s’ha sentit profundament decebut quan els 'seus' han tingut l’oportunitat d’accedir al poder?
A propòsit de Llull
Un individu així havia de topar, inevitablement, amb els poders de l’època