Tomates como manifiesto
Quien tiene o cultiva un huerto de verano celebra la añada y la amistad, comparte y traslada con discreción el éxito o la duda sobre las añadas de los tomates
Tomàtigues com a manifest
Qui té o conrea un hort d'estiu comunica l'anyada i l'amistat, comparteix i trasllada amb discreció l'èxit o el dubte sobre les anyades dels seus fruits
Secretos de galletas
El panadero de Artà mantiene el misterio sobre los detalles de su producto artesano de éxito: ‘galletes d’oli’ de barco, ‘quelis’ sin industria
Secrets de ‘galletes’: fòrmules i enginys
El forner d'Artà manté el misteri sobre els detalls dels seu producte artesà d'èxit, té la maquinària gelosa
Força icònica d’un dolç rar
Un menjar tel·lúric sense recepta remet a una certa idea del passat personal derruït, és part del relat biogràfic o grupal, parla del viatge sense retorn, de generacions perdudes.
Exrestaurant i la cuina basca
Era una solitària taverna popular a Mallorca, la Santurce, Casa Vasca, de la família del pelotari Anton Rocha, que ell va obrir l’any 1961, al bull del Frontón Balear, a l’altra banda del canòdrom, del velòdrom el Tirador i d’una gallera, de galls forasters, de brega
Hotels, congelats i artesanies
Les institucions culinàries neixen i es mantenen perquè ofereixen una garantia evident: la confiança de poder reconèixer, al cap dels mesos i anys, un estil, l’ofici i dos o tres plats de referència
Cocina rebelde, artefactos y miniaturas
Sobre los guisantes de lentitud y elaboraciones automáticas
Cuina perfecta i iconoclasta; artefactes i miniatures
Sobre els invents i els pèsols a l’antiga i d’una manera mecànica
Muere Montserrat Minobis, exdecana del Colegio de Periodistas
La exdirectora de Catalunya Ràdio, de 76 años, siempre pugnó por la dignidad de la profesión
Mor Montserrat Minobis, exdecana del Col·legi de Periodistes, als 76 anys
La que també va ser directora de Catalunya Ràdio ha mort arran d'una complicació postoperatoria
Historias de limones
En los corrales/jardines/huertos de casas, urbanas, rurales o residenciales modernas, nunca faltó un limonero
Històries de llimones
Els llimoners eren la fita i banc: les velles cases de poble i ciutat, d’estiueig, pageses o marineres servaven el mínim espai interior preservat per l’ombra, l’aroma i els fruits grocs
Mallorquines comestibles y vetados
En las Islas crece el tomate de ‘ramallet’ bajo una capilleta, allí nace el ‘pa amb oli’ y los sofritos
Mallorquins, comestibles i uns vetats
Dins la pell de les Illes neix la tomàtiga de ramellet, de penjar, neix davall un capell o capelleta de figuera de moro o de pic, allà neix el pa amb oli, els sofrits i els seus brous, guisats, cuinats, salses
Con la excusa de los tomates secos
El fruto popular en Mallorca, reserva campesina desde hace dos siglos, es material gourmet en Sicilia
Amb l’excusa de les tomàtigues seques
Les tomàtigues seques (modernes) populars ara a Mallorca, reserva pagesa des de fa dos segles, són material gurmet a Sicília i mig Itàlia
Olivos, serpientes, Ibiza y más
Nunca hasta finales del siglo XX habían existido serpientes en las islas del sur de las Baleares
Oliveres, serps, Eivissa i més
Mai, fins a finals del segle XX, com aquell que diu, abans-d'ahir, a les illes del sud de les Balears havien existit serps, el primer depredador de les sargantanes
Perros, ensaimadas y patés
Menos pan a secas y grasas directas, hay canes domésticos que comen de todo, contra la doctrina del veterinario que prefiere la dieta del pienso
Cans, ensaïmades i patés
Menys pa eixut o greixos directes, molts de cans domèstics mengen de tot, contra la doctrina de l'educador i veterinari que prefereixen la dieta del pinso i les normes: lloc, hora, mateixa ració
La ‘cranca’ y la madame
La pintora de plantas Colette Martin, amiga de los pescadores y pescadora, en los años cincuenta tomaba el sol con los pechos al aire o desnuda en su casa de Sóller
La cranca i la madame
La pintora de plantes Colette Martin, amiga dels pescadors i pescadora, als anys cinquanta a Sóller prenia el sol amb els pits a l’aire o tota nua al balcó de casa seva.
Berenars comunals
És un retrat de la reedició consumista d’una Mallorca neoprofunda, distinta, popular, però no folklòrica
Los platos son las estrellas
Cuando el argumento son las comidas, unos determinados productos y manera de hacerlos, esto es la cocina de los hechos y no la de cocinero
Els plats són les estrelles
Quan l’argument són els menjars, uns determinats productes i manera de fer-los, això és la cuina dels fets i no la de cuiner
Alioli rojo, una rareza
Raro, extraño, curioso y sabroso, es el complemento adecuado y sustantivo para los caracoles fritos, otra extravagancia
Allioli vermell, tan rar
Per a caragols frits, complement d’una cuina solitària, pagesa, personal. Un endemisme que no duu llinatge, no té fama, tradició estesa ni denominació d’origen
La sopa, una verdad de la Navidad
El caldo y la sopa rellena o de ‘gallets’ eran y son la declaración de principios de la cocina íntima, doméstica, familiar, que arrastra una crónica de ausencias y homenajes
La sopa, una veritat de Nadal
El brou, la sopa farcida o de ‘gallets’, era i és la declaració de principis de la cuina íntima, líquida, d’homenatge i enyorança
Las costillas, el triunfo de la carne
Fritas o asadas, sin vestuario ni salsería: pocos bocados más seductores hay que las costillas de un cordero bien hecho
Les costelles, el triomf de la carn
Poques tallades més seductores hi ha del llom ben fet, sense carbonitzar-lo ni deixar que la sang ragi, com la del be/me/ anyell/bestiar
Variat, la festa del desgavell
La realitat del microplat acaramullat és una suma i mescla contradictòria de sabors. És així, potser, perquè agrada i té fanàtics
La aventura del bosque: ‘esclata-sangs’
Los exploradores de hoy en día imitan tal cual aquella expedición de conquista en busca de los hongos
L’aventura de bosc: esclata-sang
L’esclata-sang és el trofeu més preuat de la tardor, mitificat, com el raor de la mar. També la fama i l’escassa captura duen afegides l’alta cotització, uns preus de foc
Espuma de caballo y cardinal ‘fake’
Los dulces, postres, son un instante de confesionario, de los pequeños pecados o las intimidades de golosinas
Sabonera de cavall i cardinal ‘fake’
En els temps austers, i tan rics en qualitat, l’univers de les llepolies no habituals era limitat: eren comuns els palos de quema (crema), borratxos, cremadillos, doblegats…
‘Cassola’ inexplicable y volcánica
Está en la categoría de los platos-ofrendas, de las celebraciones singulares, las comidas únicas. El festival del hombre recolector en el bosque, del depredador
Cassola, inexplicable i volcànica
És una tomba, una fossa líquida de cadàvers exquisits, una proposta síntesi per a carnívors, amants dels sabors rotunds, les peces de caça, amb bolets, aus i ocells menors
El pan fugitivo
El pan de calidad reina por su ausencia. Hay panes fugaces, insípidos de usar y tirar cada día. Sin pan no hay comida posible