Miró, hotel, cafè i futbol

Arran de la gespa de l'estadi son Moix que fa servir el Mallorca, entre cames i pilotes, es veu el nom, la marca, de Joan Miró i una obra. Figuren en una tanca televisiva per a publicitar globalment l'hotel Joan Miró Museum de Palma. Aquest establiment, abans dit hotel Dalí, és temàtic, hotel d'autor, costumitzat des de les tovalloles fins als sostres. Hi ha 28 obres gràfiques signades –17 gravats i 11 litografies– i un centenar de reproduccions en vinils. “Primer i únic hotel Miró del món”, es presenta.

L'hotel és davant el palau de Marivent, als jardins del qual s'exposen dotze escultures de Miró, foses en bronze. Dos-cents metres més amunt de l'hotel, en un desgavell immobiliari, hi ha el que es va denominar Territori Miró. És la fundació que l'artista Joan Miró i la seva esposa Pilar Juncosa, magnànims, van crear i van dotar amb les seves pròpies possessions de son Abrines i son Matet, amb una casa gran de foravila, una finca, jardins i totes les obres inconcluses als dos tallers.

La fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca des dels 80 va anar sumant el poder de l'ànima i el rastre de l'artista i l'arquitectura volàtil de Josep Lluís Sert i la balena blanca de formigó de Rafael Moneo. L’obra de Moneo es va fer amb els guanys de la subhasta de Miró que donà la vídua de Miró. Ara tot allò es diu Miró Mallorca, així està rebatiat amb un altre disseny gràfic, arreu i a Internet. Ha fuit el logo-grafit de l'ocell de Miró que va fer servir sempre. També tots els olis de Miró del seu taller —sense signar, que va llegar en morir— i que s'exhibeixen a l'estudi Sert rehabilitat, són còpies, no són Miró autèntics, són reproduccions, per raons de conservació i seguretat, s'al·lega.

En un hotel hi ha 28 obres gràfiques signades  i reproduccions en vinils a centenars

La casa dels anys 50 en la qual van viure Pilar i Joan Miró durant 30 anys i que va traçar el seu cunyat Enrique Juncosa va ser transformada per Toni Esteva i Tomeu Esteva per encàrrec del net menor supervivent i hereu, Joan Punyet Miró. Punyet és per acadèmia i ofici, la vida i la realitat, expert en Miró, poeta, novel·lista i personatge.

Punyet lidera la gestió del llegat, la presència universal de l'artista, els seus drets, les accions locals i la política d'exposicions internacionals de la gran obra existent en col·leccions d’arreu del planeta. Encapçala el trust, la Successió Miró, amb l'aliança sigil·losa d'una altra hereva, Lola Fernández, filla de l'extint net Emilio, Emi, Fernández Miró i del seu germà Teo Punyet, a qui tutela. Els nets grans de Miró, en David i l’Emi, moriren.

Per al futbol Miró va crear el 1974 el cartell dels 75 anys del Barça i el 1982 va pintar el del Mundial d'Espanya. Va fer centenars de cartells. El 1973 ja va traçar un sol de Mallorca per al pòster del Foment de Turisme, i, abans de morir, el 1983, va autoritzar el cartell de promoció espanyola al món, amb una composició antiga i el nom del país d'aquell pòster dels mundials. La seva imatge de marca turística es continuarà fent servir quatre dècades.

En un menú 'seu' hi ha ‘Llampuga’ i gamba; ell, no obstant això, portava en la butxaca una garrofa

El 2015, els hereus de Miró van anticipar la renúncia davant l'Estat als drets per la comercialització d'aquest logotip famós, per “aconseguir l'estabilitat patrimonial de les tres fundacions Miró”(Palma, Barcelona i la nova del Mas Miró de Tarragona). El 2019, el Consell de Ministres va aprovar un reial decret perquè Turespaña continuï utilitzant aquell logotip de Miró com a imatge de la marca, acte regulat amb una subvenció directa de 210.000 euros per al funcionament de la Fundació Mas Miró.

La presència de Miró a Mallorca s'ha estès; a Palma hi ha dues escultures senyeres al carrer; a més hi ha el fol colgat per sempre de la Miró-Mallorca; un detall central al Museu Juan March de Palma, que és al Baluard i altres elements a la col·lecció Serra de Can Prunera i del Tren de Sóller. Tot just al 2019 un nou hotel, el Naisa de Jaume Bauzá de Cotesa Protursa, al costat de la Prefectura de Policia de Palma, exhibeix a peu de carrer un gran paper de Miró, i un altre de Barceló, una cabra escorxada i estampada.

Bauzá ha plantat dues peces simbòliques a peu de carrer. Té una col·lecció d'art nombrosa i, per tant, amb perles i autors desiguals. (Nota: l’empresa de l’hoteler, a son Servera, el 1996, va sofrir el robatori de més d'un milió d'euros en bitllets; els lladres van ser detinguts i condemnats).

A l'hotel La Residència de Deià, tres quarts del mateix, dues anomalies contra la vulgaritat contemporània, existeix i es publicita una presència substancial de l'obra de Miró. Fins a 33 gravats i papers decoren, ocupen, el restaurant anomenat Cafè Miró, que s'estén fins a les terrasses dels jardins on pivota una gran testa de bronze obrada per Joan Miró. Joan Punyet va dir que cap altre hotel del món té tants Miró. El xef de la casa, Guillermo Méndez d’El Olivo, va proposar un “menú Miró, un viatge culinari visual, tàctil i gustatiu original i memorable”.

Al cafè Miró de Deià serveixen un te a les cinc en tasses de porcellana amb les seves traces. Aquesta tardor, Méndez la saluda amb la llampuga, els verderols i les gambes. Curiós un gelat boscós: licor de pal amb codony i bolets arrebossats. La magrana i els caquis són els fruits més mirionians. Joan Miró duia una garrova dins la butxaca, per tenir la terra a prop, a mà