Un barri d’Istanbul és un món sencer sota la mirada de Pinar Selek
‘La pensió dels que estan de pas’, de l’escriptora i sociòloga turca exiliada a França, ha rebut el premi Veu Lliure que atorga el PEN Català
Marina Sáez mostra que l’arruga és bella a ‘Aiguagim’
És un còmic entranyable i divertidíssim que pertany al gènere gerontològic i combina irreverència i tendresa
‘Os’, de Marian Engel: Ella i la bèstia
L’escriptora canadenca va escriure una de les millors novel·les del segle XX, on una dona blanca té una relació sexoafectiva amb aquest animal que podria matar-la d’una urpada
‘Nits d’insomni’, d’Elizabeth Hardwick: Dies desvetllats
El llibre és una escampadissa de motius i pensaments, de records fugaços i espurnejants
Mircea Cărtărescu: “Jo he inventat Bucarest”
L’escriptor considera el seu dietari “la columna vertebral de la seva obra”, i ara el podem llegir en català gràcies a Lleonard Muntaner Editor, amb traducció de Xavier Montoliu Pauli i pròleg de Sam Abrams
‘La paret’, de Marlen Haushofer: No tan sola
A la novel·la, una dona que queda aïllada es converteix en una Robinson Crusoe dels temps del terror atòmic i l’auge ecologista
‘Blancor’, de Jon Fosse: Sol i vern
La novel·la que publica Galàxia Gutenberg hauria de ser el tret de sortida d’altres traduccions del Premi Nobel de Literatura
Les vinyetes existencialistes de Daniel Clowes
‘Mònica’ és un còmic existencialista, una biografia d’una dona que vol reconstruir la història de la seva gestació
‘Dominicana’, d’Angie Cruz: Nena, esposa, negra, migrant
Lescriptora escriu sobre el desarrelament i els llaços asfixiants de la família a partir de l’experiència migrant de la seva mare
′Els arbres’, de Percival Everett: Els fruits estranys
L’escriptor nord-americà tracta el tema del racisme als Estats Units amb una novel·la còmica i amb tanta mala bava com sentit de la justícia
‘L’ala dreta, de Mircea Cărtărescu: És quan m’encego que hi veig clar
Cărtărescu té una de les proses més singulars de la literatura europea del segle XXI
Passió per la docència, l’art i el disseny
Octavi Rofes Baron va ser una peça fonamental a l’escola Eina de Barcelona i va contribuir a la integració dels estudis de disseny
‘La feina d’una vida’, de Rachel Cusk: Llibre del desassossec maternal
Cusk va parir un llibre, necessari, que narra i sospesa els pros i contres, els pèls i senyals de la maternitat
‘Taller d’interpretació’, de Nick Drnaso: Inseguretat ciutadana
Nick Drnaso imposa la desolació més absoluta en l’ànim del lector més joiós perquè el fa conviure amb una colla de personatges ofegats per la vida a ciutat, a ‘Taller d’interpretació’
‘Shoah’, de Claude Lanzmann: Història oral de l’Holocaust
És una lliçó d’història i un memoràndum de mal averany que recorda del que és capaç l’Europa trastocada
‘Temps obert’ sense censura: la postguerra a Catalunya segons Manuel de Pedrolo
L’escriptor es va proposar un projecte literari que resseguís les vides de Daniel Bastida, i ara Comanegra ha reprès la idea, titulada ‘Temps Obert’
‘L’estiu que la mare va tenir els ulls verds’, de Tatiana Tîbuleac: La mort i l’estiu
El debut novel·lístic de Tatiana Tîbuleac és una història sobre com la fatalitat podria regenerar la mala relació d’una mare i el seu fill
Vinyetes biogràfiques
Dues maneres de retratar un personatge històric o de deixar-lo retratat a través del còmic
‘Història mítica de les Terres de l’Ebre’, de Joan de Déu Prats: Lo riu és mite
D’aquest tipus de llibres en sortim una mica més savis i amb el món renovadament reencantat
La casa infernal, de Richard Matheson: L’infern a casa
L'autor desenvolupa la idea de la casa maleïda de Shirley Jackson a la seva manera, més violenta i terrible
Rutu Modan dibuixa el terratrèmol polític d’Israel i els territoris ocupats a ‘Túnels’
La Nili és la protagonista d’aquesta obra, que es mou entre la sàtira política i l’aventureta arqueològica
L’abracadabrant tècnica dels somnis
Randolph Carter fa de fil conductor de les narraccions que precedeixen els mites de Cthulhu de Lovecraft
L’antigor futura
Malgrat adaptacions al cinema com la de Denis Villeneuve, 'Dune' és un clàssic literari per mèrits propis
L’altra Rachel
A 'L’altra casa', Rachel Cusk il·lumina sempre les raons fosques que somouen els personatges
Una filigrana temporal
Jocs d’espaitemps més comèdia negra: infal·lible Adrian Tchaikovsky
Caricatura neocolonial
Ngugi fa la hipèrbole d’un país sotmès al neocolonialisme del mercat
Ciència-ficció catalana, un moment estel·lar
Editorials, autors i lectors conflueixen a donar als gèneres no realistes una volada mai vista fins ara, que culmina en el proper Festival 42 a Barcelona
La vida és droga
A Els tres estigmes d’en Palmer Eldritch (1964) no hi trobem infants fantasiejant perquè una nina cobri vida, però sí adults accedint a un món imaginari
Arquitectura fabulosa
Gravats de Piranesi, com la sèrie Carceri d’Invenzione, han inspirat Clarke
És llegenda
A Soc llegenda (1954), Robert Neville ha sobreviscut a una pandèmia que, catastròficament, ha delmat la població humana i ha deixat la terra sembrada de cadàvers.
Camarada Bogdànov
A 'Proletkult', l’homenatge és total: Bogdànov hi consta com a protagonista, el veiem preocupat pels camins que pren la revolució i pel paper del proletariat en la formació d’una cultura antiburgesa
Per què en Gandalf no explicava acudits?
Terry Pratchett gastava un humor afí al dels Monty Python i era tot un dickensià
Contra la civilització (l’actual)
John Zerzan oposa l’ordre social dels caçadors-recol·lectors a les tares presents
L’última surrealista
Els relats de Leonora Carrington duen una intensa càrrega de desassossec
Camina o mor
D’un simple fil argumental com una caminada, Stephen King en treu una novel·la impressionant.
Vampirs amb ullals catalans
De Ruyra o Espriu a Albert Serra, els xucla-sang, que ara visiten una exposició a CaixaForum, han sobrevolat també la cultura nostrada
La màquina de curtcircuitar cervells
Ted Chiang és un gran creador de relats: a 'Story of Your Life' es va basar el film 'Arrival'
Esteu tots ben sonats
A 'Confessions d’un artista de merda', Dick deixa la ciència-ficció i salta a la novel·la suburbial
Les bosnianes
Bastašic ha fusionat quatre tipus de relat: el del retorn a casa, el d’autodescobriment (l’identitari, doncs), el road trip i el d’amistat (inevitable pensar en Elena Ferrante)
El mapa no és el territori
'La ciutat i la ciutat' no apunta a un conflicte concret, sinó que ens recorda que qualsevol aglomeració urbana aviva trobades i topades i que tota urbanitat és un xoc en potència