Camarada Bogdànov

L’Alexander Bogdànov real (Grodno, 1893 - Moscou, 1928) va exercir de filòsof, enginyer, polític, metge, campió de la transfusió de sang i escriptor. El 1908 va publicar la novel·la Estel Roig, una visió futurista del nou món que urgia fundar; l’ambientava a Mart, però la seva utopia podia referir-se al somni bolxevic que aleshores es tramava a Rússia i a l’exili europeu. Bogdànov és una figura immensa i distintiva d’aquells anys d’il·lusió transformadora. Kim Stanley Robinson li retria homenatge a Red Mars (1992) a través del colon Arkady Bogdànov. A Molecular Red(2015), l’acadèmica marxista McKenzie Wark reanimava la filosofia bogdanoviana (la tectologia) tot connectant-la a la nostra crisi climàtica.

A Proletkult, l’homenatge és total: Bogdànov hi consta com a protagonista, el veiem preocupat pels camins que pren la revolució i pel paper del proletariat en la formació d’una cultura antiburgesa. Però Proletkult no és una biografia, sinó una aproximació literària al personatge i els fets de l’època: una novel·la històrica que aprofita (hi té tot el dret) les maniobres de la ficció. Això permet introduir-hi el personatge fictici de Denni, que té una aparença andrògina (connotació de futur i civilitat, s’entén) i que, llançat a la realitat soviètica dels anys vint (el poder ha estat assaltat, sí, i Lenin ja és una mòmia), sembla un peix fora de l’aigua. Alguns la tracten de boja. Ella jura que prové d’un altre planeta, d’una societat avançadíssima que, casualment, s’assembla a la utopia que Bogdànov descriu a les seves novel·les... Per comparació, el món de Denni sembla molt més revolucionari i progressista que l’URSS. I com que al seu planeta la lluita per l’alliberament no ha caigut en la trampa de l’Home dominant la Natura, Denni no accepta l’excepcionalisme humà, ni la dieta carnívora ni els experiments amb conills en nom de l’avenç. Quan Bogdànov tracta Denni es meravella pels seus coneixements i les seves idees. I si realment fos una criatura extraterrestre? I si senzillament fos una malalta obsessionada amb l’obra bogdanoviana?

La presència de Denni, doncs, provoca un xoc de realitats, com a The Man in the Highcastle de Philip K. Dick, i aquest conflicte irresoluble és un dels al·licients de la novel·la; d’una bona novel·la que com a biografia ficcionada recorda Carrère o Echenoz i com a recreació històrica, Vuillard. Esclar, en la seva necessitat de representar l’època hi apareixen una colla d’il·lustres (Kollontai, Luchanirsky, Gorki, Stalin): el molt filosòfic capítol 14 és intens i violent pel fet que s’hi juga una partida d’escacs (i Bogdànov s’enfronta a Lenin, poca conya). La lectura s’acompanya d’una reflexió sobre l’efectivitat de la revolució, sobretot quan aquesta declina en una “lluita pel poder perfectament burgesa” i quan sembla que tot plegat consisteix a “ocupar el camp de l’enemic: la seva revolució es limita a això”.

Proletkult el publica Tigre de Paper (hi ha embolic de traducció en els temps verbals al segon capítol?), i destaca com una decisió editorial encertada perquè, essent una novel·la interessantíssima, s’integra en un catàleg crític predisposat al debat polític. Per acabar-ho d’adobar (parlem d’autoria), Wu Ming és un projecte italià de creació literària col·lectiva que involucra cinc narradors, una pertorbació en un entorn editorial que fa prevaler els noms unívocs i imposa la falsa idea que la literatura és una proesa singular.