El que una dana significa
Potser acabarem associant el terme dana definitivament a calamitats, una mica com fan termes com huracà o tsunami
Eufemismes i toxicitats d’Íñigo Errejón
Sembla una carta per admetre bona part dels fets i dels comportaments que li atribueixen sense que arribi a ser una confessió
La correcció postmoderna
Una feina que és cada cop més interpretativa s’ha d’alimentar de criteris subjectius que poden no agradar a l’emissor del text
El castellà es cola a La Setmana del Llibre en Català
La fira s’ha convertit en un bon termòmetre de la salut d’un sector alliberat durant deu dies de les comparacions injustes
Com parlar cataLGBTIQ amb Bob Pop a TV3
Parlar català és l’excusa de Bob Pop per contactar amb membres del col·lectiu LGBTIQ com a parelles lingüístiques
Vila, no t’amaguis
A cada reunió del govern caldrà parlar de llengua, i allò de què es parli serà traslladat a la premsa i de rebot a la ciutadania
Sales, Coromines i el model de llengua
Sales renuncia de seguida als atreviments, però Coromines es mostra notablement empàtic a fer servir lèxic no normatiu
El consol de The Tyets
L’ús del català es redueix dramàticament si acompanyem el domini de dues llengües amb la renúncia d’una
Les versions lliures del Lliure
Ometre els traductors és com clavar una coça al cul a una mare biològica que ha dut al món una criatura per gestació subrogada
Potser no és catalanofòbia, però...
S’ha complert el centenari del “Missatge d’elogi i defensa de la llengua catalana” per part dels intel·lectuals castellans
La càmper de l’estrímer amb FOMO
El Termcat té la missió de recollir terminologia específica, però de vegades s’anima amb paraules d’ús freqüent
Es reyal baléà
L’objectiu de l’ALB és construir un model prou divers per arribar a alienar l’usuari de la llengua i desidentificar-lo del codi comú
Silencis de doble xarxa a l’escola
Els és molt millor batallar per la implantació arreu de la sentència del 25% i avançar en la castellanització de tota l’escola
No parlis català
Quin sentit té parlar una llengua que fa pagès, burgès, supremacista, maleducat, agressiu, si parlant altres coses ja t’entenen?
Els ajuntaments també poden fomentar el català
La centralització de la política lingüística en la Generalitat ha fet que els consistoris se’n desentenguessin
La fal·làcia de la llengua materna
La Unesco recorre a un concepte ambigu per parlar de la llengua de les comunitats locals i evitar dir-ne “indígena” o “nativa”
Corregir i fer com si no
Potser perquè la correcció significa intervenir en l’Obra, Occident ha escamotejat el nom i el renom dels correctors
Espanyolitzar TV3
TV3 i la resta de canals de la Corpo arriben només a una mica més de la meitat de la població catalanoparlant d’origen
Despatxar cony
En català, la paraula ‘cony’ fa el fet i té un arrelament entre els joves que les prescripcions dels boomers no podran erosionar
Balanç de l’any lingüístic
El parlant no ho pot fer tot, perquè és fals que “el català depèn de tu”; és necessari també el concurs de la política
El diccionari creix i s’esmena
Seria un error tractar el fenomen del llenguatge no-binari com una anomalia en lloc de veure’l com a digne d’estudi
Deures a Ernest Urtasun, ministre de Cultura
Potser és el moment de desenvolupar per fi una política pel multilingüisme que protegeixi la diversitat de llengües de l’Estat
No hi presenteu recurs
Un jutge pot canviar els usos lingüístics d’un grup classe, el binomi TSJC-TS pot fer canviar tot el sistema educatiu
El masculí genèric contraataca
La lluita per la claredat expositiva no hauria de comportar l’assumpció cega d’un mecanisme que invisibilitza
Un pacte difunt?
L’exercici natural dels drets lingüístics no pot ser una quimera, ni una odissea, ni un acte polític permanent
Jun Moyano: “Poden seguir parlant en masculí genèric, però el món se’ls menjarà”
La nova ‘Guia gramatical del llenguatge no-binari’, publicada per Raig Verd, planteja reptes i propostes per a la llengua davant la realitat de les persones que no se senten ni homes ni dones
Europa no ens vol, encara
El no a la llengua catalana revela l’endèmica falta de resposta de la Unió a qüestions intrínseques a Europa mateix
Apocalipsi ara, orain, agora
La ira desfermada contra les llengües oficials és la reacció de l’animal poderós que se sent amenaçat i es regira
La doble xarxa
Ningú està content, tothom que vulgui escolaritzar els fills en una llengua ha de conviure amb un percentatge de l’altra
Càncer contra bon dia
La llibertat i la igualtat han fet pinça per situar els drets lingüístics del treballador públic per sobre dels del ciutadà
Un calfred a l’espinada
La situació de feblesa de la llengua és el regal enverinat d’una Constitució que no fa pròpia la diversitat lingüística
Rebregar la llengua
Creure que les tesis de Ciutadans han canviat els usos lingüístics de la població és donar-los una transcendència que no tenen
Les amistats diglòssiques
L’ús del castellà a ‘Les amistats perilloses’ trenca un parell de pactes de versemblança de llengua amb l’espectador
El castellà, llengua pròpia?
El concepte de llengua pròpia fa abstracció de la situació sociolingüística i de si els parlants fan anar altres llengües
Per qui ens prenem
Saint-Martin obre la porta a la construcció d’identitats lingüístiques superposades per mitjà de la superposició de llengües
Igualtat en drets i deures
El principi d’igualtat no ens hauria d’anivellar sota el mantell de la llengua comuna, sinó sota el dret de ser bilingües
Campanya per la llengua: Queta reloaded
La rellevància de la campanya no recaurà en el color de pell de la Queta, sinó en l’audàcia dels guionistes i el risc polític
Més però millor inclusió
Si bé la irrupció del llenguatge inclusiu ha derivat en encerts, també és veritat que ha produït despropòsits
L’asturià i el negacionisme
Tenen por d’una llengua que disposi d’un vehicle normatiu que en permeti la producció escrita i els intercanvis
Allò que el mem s’endugué
Ens havíem fer il·lusions que teníem a la fi un ‘lait-xou’ estripat en català, adreçat a un públic jove ara que cal arribar-hi