La B rebel d’Auschwitz

Hem commemorat, fa unes setmanes, el vuitantè aniversari de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz per les tropes soviètiques. Se n’han dit moltes coses, i per descomptat el relat que explicarem no és nou, però ve a tomb per il·lustrar de quina manera una senzilla i gairebé imperceptible alteració tipogràfica en una sola lletra es pot convertir en un acte de rebel·lia i, per què no, de resistència. Mireu el rètol que penjava a l’entrada del camp. Totes les lletres semblen ben disposades, menys una, la B, que hauria de tenir la panxa a la part inferior i que, en conseqüència, està invertida.

Algunes lletres hau­rien cridat massa l’atenció (la A, la M, la T), i amb d’altres l’efecte hauria sigut imperceptible (la I, la E), però la inversó de la B fa un efecte extravagant, una mica foteta. L’eslògan és ben conegut: Arbeit Macht Frei —és a dir “el treball us fa lliures” o “el treball allibera”—, que els nazis van manllevar del títol d’una novel·la menor de final del segle XIX, obra del filòleg i lexicògraf Lorenz Die­fenbach, en què una colla de malfactors trobaven el camí de la redempció a través del treball. L’arquitecte de la solució final, Heinrich Himmler, ja la va incorporar el 1933 en el primer camp de concentració, el de Da­chau, que al principi acollia dissidents, gent d’esquerres i professionals liberals per “reeducar-los” a través del treball esclau. A mesura que els camps es van anar multiplicant i “sofisticant”, la frase es va anar estenent per tot el Reich com a fórmula de benvinguda.

Poc després de la invasió de Polònia l’1 de setembre de 1939, un grup de presoners polonesos van ser conduïts a Aus­ch­­witz per construir-hi el tenebrós camp de concentració. Entre ells hi havia el serraller Jan Liwacz, un home traçut, que al camp va ser destinat a realitzar treballs diversos de forja, com ara la confecció de llums, baranes i bastiments, i fins i tot de joguines per als fills dels comandants del camp. Liwacz, justament, va ser l’encarregat de confeccionar el rètol de l’entrada amb l’eslògan edificant. Seria ben lògic suposar que l’home es va equivocar, que a l’hora de muntar les lletres sobre les barres de ferro va trabucar la B i després no es va veure amb cor de dir als nazis que calia tornar a començar, ves a saber com s’ho prendrien. Però sembla que no va ser això.

És conegut que posar les coses al revés és una manera de protestar, com sabem pel cèlebre retrat de Felip V de Xàtiva. Fa no gaires dies, precisament, els rètols d’entrada de diversos municipis de Catalunya (per exemple a Riudellots de la Selva, Cardedeu i Sant Jaume dels Domenys) van aparèixer de cap per avall en una nova protesta del moviment de Revolta Pagesa. I en molts països, el fet de penjar la bandera de tort és considerat una ofensa, i fins l’OTAN es va haver de disculpar per una bandera espanyola posada del revés en una seva cimera. Bé, de vegades es tracta d’una protesta molt personal, molt íntima, aquella satisfacció intransferible que feia posar a l’inrevés els segells de Franco quan s’envia­va una carta en plena dictadura.

Potser els nazis, que bé deurien veure que la B semblava estrafeta, es van pensar que en Liwacz era un carallot que no sabia escriure, i potser s’ho va pensar el mateix Himmler, que va fer una visita durant la forja del rètol. Però en realitat va ser tot un acte de protesta, potser simbòlic, potser insignificant, “una espècie de malícia, que ens donava una mira de satisfacció”, en paraules del mateix Liwacz, que va sobreviure als camps diversos al llarg de la guerra (després d’Auschwitz va ser a Mauthausen). Segons documents recollits en entrevistes als supervivents pel Museu d’Auschwitz, els presos eren coneixedors d’aquest petit acte de rebel·lia.

El rètol del camp va estar a punt de viatjar a Rússia com a botí de guerra, però els presos polonesos van convèncer els soldats soviètics perquè el deixessin allà com a recordatori del que hi havia passat. Òbvia­ment, amb la B rebel intacta que dècades després, amb forma d’escultura memorial a la Wittenberg­platz de Berlín, amb la llegenda “To B remembered”, encara és un símbol.