El desig erràtic i desbordant de Sylvia Plath

La versió catalana dels Diaris de Sylvia Plath, que publica Edicions del Cràter amb traducció de Núria Busquet Molist, té 581 pàgines i abasta nou anys llargs, des del juliol de 1950 fins al novembre de 1959. Es tracta d’una selecció de fragments dels Unabridged Journals, la versió més íntegra i fidel que s’ha editat dels diaris. Publicats el 2000, els Journals són una transcripció literal dels vuit volums que Plath va escriure durant aquests nou anys, entre els disset i els vint-i-set, seguida d’un annex amb quinze fragments dispersos datats entre 1951 i 1962. L’edició catalana respecta aquesta estructura, però no inclou cap nota que expliqui els criteris de selecció o el context en què van veure la llum els dia­ris originals. Una decisió, imagino, destinada a no condicionar el lector, a deixar que les paraules de Plath s’expliquin per si soles. Però a estones aquest silenci pot resultar desconcertant, tractant-se d’un material que es presenta amb tantes el·lipsis i salts temporals i que ha patit tants cicles de destrucció i censura.

Un fet impactant del qual el lector català no és informat: els dos últims volums dels diaris, que van de 1960 a 1963 —els últims anys de vida de Plath: abasten la tornada d’ella i el seu marit Ted Hughes a Anglaterra, el naixement dels fills, el trencament del matrimoni després que Hughes marxés amb Assia Wevill, la febre creativa que va precedir el suïcidi al forn el febrer de 1963 i que va materialitzar-se en el poemari Ariel— no existeixen perquè Hughes els va destruir. Bé, com a mínim l’últim volum, el que més hauria interessat a la posteritat, el va eliminar l’espòs supervivient “perquè no volia que els fills els llegissin”, com explica ell mateix al pròleg d’una primera versió dels diaris publicada el 1982; l’altre, sempre segons Hughes, es va perdre, “i és possible que algun dia aparegui”. Aquesta informació posa en perspectiva la gestió del llegat de Plath, tan turbulenta com ho va ser la seva breu existència, i fa impossible considerar els diaris com un objecte neutral.

L’edició catalana divideix el contingut en tres parts. La primera cobreix els anys universitaris a l’Smith College, a Northampton, on Plath va estudiar becada. La seva veu característica irromp des de la primeríssima frase, escrita el juliol de 1950: “Potser no seré mai feliç, però avui estic satisfeta”. Aleshores té disset anys, treballa plantant maduixeres en una granja de Massachusetts i experimenta els primers fogots eròtics i creatius. Llegint aquesta primera part t’has de recordar sovint que l’autora és una adolescent. És una secció formidable en què Plath s’endinsa amb lucidesa en la seva circumstància en tant que dona, escriptora d’ambició infinita, i persona amb un desig “erràtic i desbordant” incompatible amb el rol passiu que la societat li vol assignar. És l’intent d’una jove brillant d’explicar-se a si mateixa sota “el pes infernal i terrible de la responsabilitat i l’autocrítica màxima”, que oscil·la entre la desesperança fosca i la determinació d’arribar al cim.

La segona part comença el novembre de 1955 a Cambridge, on Plath estudia literatura anglesa amb una beca Fulbright. Gran part d’aquesta secció són fragments de cartes no enviades a Richard Sassoon, un misteriós francès que havia estat parella de Plath a Smith College i que no sembla reciprocar l’ardor romàntic de la poeta. Falten pocs mesos perquè Plath conegui Hughes, l’home que els eclipsarà a tots, i Sassoon és el recipient on aboca la seva fam d’intensitat. Ningú no ho diria, veient com s’ha convertit Plath en icona feminista, però el seu major temor als vint-i-pocs era quedar per vestir sants, no tenir un home a qui cuinar i fer fills, i experimentar “aquest últim àcid amarg i sorneguer que corre per les venes de qualsevol dona intel·ligent, soltera i sola”. Eludeix aquest destí en el moment que li mossega la galta a Hughes en una festa; poc després s’han casat en secret i han iniciat una vida plegats que durarà sis anys.

Podrien dividir-se els diaris entre l’era pre-Hughes i la post-Hughes. A la darrera, la introspecció obsessiva deixa pas a una anotació més sistemàtica dels fets. Aquí hi brilla un element que no sempre s’associa a la Plath histèrica i turmentada que ha dibuixat la cultura popular: un perfeccionisme metòdic, una fredor analítica i una ambició intel·lectual que fan pensar en la carrera enlluernadora que hagués pogut tenir si no l’hagués truncat, en un gest fatal que tenyiria per sempre el seu llegat, poc després de complir trenta anys.

Diaris 

Sylvia Plath 
Edicions del Cràter
584 pàgines. 25,90 euros