Qui vol dirigir el Mercat de les Flors?

Fa mesos que bona part dels treballadors del Mercat de les Flors no hi són, al Mercat de les Flors. La sala inaugurada per Peter Brook el 1983 fa mesos que està en obres. I gairebé tothom treballa al carrer Blesa, 27, en un espai diàfan “magnífic” que, segons Àngels Margarit, directora de la Casa de la Dansa de Barcelona, l’Ajuntament hauria de fer seu per convertir en espai per a artistes i companyies. Ho diu amb la boca petita, la d’algú que porta una llarga trajectòria com a coreògrafa i ballarina i que ja sap, vuit anys després d’accedir a la direcció del Mercat, que amb les coses de l’administració, si t’hi poses, t’acabes estimbant contra el mur de la incomprensió. Ella mateixa hauria d’abandonar el seu lloc de feina aquest febrer, però s’hi mantindrà fins al setembre, després d’una pròrroga acceptada per les institucions per mor de les obres...

No ho tindrà gens fàcil la persona que es posi al capdavant del Mercat quan Margarit marxi: les obres seguiran, continuarà amb molts pocs recursos humans (34 treballadors, tenint en compte el Mercat i el Graner, la fàbrica de creació de dansa de l’antiga fàbrica Philips de la Marina), poc pressupost i poca disponibilitat de la resta del territori d’acollir les seves produccions. Un panorama força galdós, tot i que Margarit creu que es presentarà molta gent al concurs que es convoqui per substituir-la. Fins i tot pensa en gent de nord enllà. Bé, això ho diu a correcuita, sense pensar-ho gaire. Perquè quan li demanem si el Mercat de les Flors és un bon lloc per a un artista en actiu, ella que ha estat aturada aquests vuit anys, somriu, s’ho repensa i constata l’evidència: no.

Queda clar que, si les condicions són les actuals, seria molt difícil que una Aina Alegre o una Marina Mascarell, directores, respectivament, del Centre Coreogràfic Nacional de Grenoble i del Danish Dance Theatre, es rumiïn venir a Barcelona. Margarit creu que l’ideal seria una “direcció col·legiada”, és a dir, un equip que comptés amb artistes i gestors. Això és el que es porta a Europa des de fa una dècada. Serà possible aquí? El concurs per a la direcció del festival Grec, per exemple, no incloïa aquesta possibilitat.

La mateixa Margarit va haver de tancar Mudances quan va ocupar una cadira que, per contracte, li demanava que no creés. Fa un temps, va aconseguir que els responsables polítics del Mercat (Ajuntament i Generalitat) acceptessin que aixequés una peça en el període 2023-2025. Però tampoc. “L’estructura no està preparada perquè el director es tanqui a la sala d’assaig”, diu, tot comparant la seva situació amb la dels seus “cosins” del TNC i del Teatre Lliure, que bé poden estrenar almenys una obra a l’any.

Ella ho farà després, més enllà d’aquest setembre. I qui sap si al Mercat. Perquè el seu nou director, quan ocupi el càrrec, no tindrà sala, ja que es preveu que la temporada que ve, 2025-2026, tot el conjunt d’espais d’exhibició situats dins l’edifici de 1929, el que té la cúpula de Miquel Barceló, tanqui per pair una reforma. I Margarit confia en “la complicitat” dels altres espais públics de la ciutat per poder mantenir la programació.

El nou inquilí de l’espai de dansa de la ciutat rebrà una institució en obres i precaritzada, però amb gran prestigi a Europa i una important estima de part dels creadors locals. Margarit va aconseguir que les administracions acceptessin la seva demanda d’augmentar la plantilla de 34 a 44 persones, però, ai las, coses dels pressupostos, això no ha acabat de passar mai. Però podria ser, si els astres s’alineen, que el nou director heretés un equipament amb més personal.

El que és difícil que canviï és la resposta del territori a les seves produccions; ella el veu “més conservador que als anys vuitanta”, quan va començar. Margarit es pot vantar de tenir, ara mateix, cinc produccions en gira, la més nova de les quals és La Quijá, el Cèl·lula #5, el programa de grans produccions del Mercat. Però el #4, Supermedium, només ha fet un parell de bolos. Cap a Catalunya. I aquest sí que és un repte majúscul per a qui substitueixi Margarit: fer entendre els equipaments locals del país que han d’acompanyar el Mercat.