Presoners del sermó moral
Nel·lo sembla dirigir-se a un públic no lector que debat els límits de la paternitat
Un vici atàvic
Mitificar la Història i allunyar-se del real és un dels vicis atàvics del nacionalisme
Periodisme de la supervivència
Manuel Valldeperes no va voler tant assajar una novel·la com un bon reportatge veraç
La demolició interior
David Vilaseca revela com un text autobiogràfic pot ser una novel·la excelsament feta
Frivolitat
Els detractors de Simon deien que la seva prosa sumptuosa i acaparadora era el resultat d’haver paït malament les lliçons de William Faulkner
La improvisació disciplinada
La novel·la de Miquel de Palol apropa el lector a la zona més patètica de la persona
L’ordre de la llum
La prosa del dietari de Valentí Puig és de les més resplendents que es poden llegir avui
Les cicatrius inexplicables
‘Els fills de Llacuna Park’ té una mil·limetrada poètica de l’observació de les sensacions
Una incògnita
Ara se sap que tot era una ficció infantil
Vides concretes
‘La casa de la frontera’, premi Sant Joan, tendeix a l’acumulació desordenada
La ignomínia
Veure Puigdemont a Brussel·les escenificant el paper de pròfug abans d’hora és la notificació que el nacionalisme català sorprendrà sempre
Triomf del casual
La darrera obra de Martí Domínguez no aconsegueix lligar tots els seus vectors
El buit, companyia insuperable
Pagès ha creat una faula amb una càrrega de profunditat subversiva sobre l'home d'avui
Un poble gris
Malgrat l’estil essencial i trepidant i la causticitat, ‘Afores’ no acaba de convèncer
Un feixisme nostrat
L’aparell propagandístic del règim, TV3 i premsa afí, s’inventa una llengua nova —“espoli fiscal”, “dret a decidir”, “DUI”— amb el propòsit de mentir i negar evidències
Records absurds, vivíssims
Todó fa una crònica familiar, com un quadre de costums, seductor... i amb polèmiques
Rumors sobre rumors
La invasió manxú a la Xina del segle XVII dona marc històric a 'L’emperador'
Visionaris
Si aquest estiu tinguessin temps, Puigdemont i Junqueras haurien de llegir Lima Barreto
Paella cada dia
Torrent mostra un estil sec com un cop de puny, diàlegs d’eficaç hilaritat; és dels últims literats compromesos
Un nazi es confessa
A ‘Crui’, premi Crexells, ni fets ni llenguatge llisquen i els diàlegs són monòlegs. Buades no domina del tot els recursos
Lectures d’estiu
Sempre és bo airejar-se, sortir de l’estricte àmbit de la narrativa catalana contemporània, i recórrer a la lectura d’aquells llibres que des de fa temps es tenen preparats per llegir
Un vodevil força popular
Bezsonoff vol recrear el clima emocional de l’època i pretén escriure un fulletó eròtic. Cap dels dos camins du enlloc
Teoria de l’escriptura
Ple de divagacions erràtiques molt intel·ligents, ‘La carpeta és blava’ és una nova mostra d’enginy d’Adrià Pujol
La infelicitat de les dones
Jenn Díaz fa surar la desunió, l'estat depressiu i la sensació de no pertànyer enlloc que originen les relacions familiars
Els lectors francesos
Planeta cedirà els drets d’edició en llengua francesa de l’obra guanyadora del Premi de les Lletres catalanes Ramon Llull a un editor francès”
Sempre a favor del suspens
Pons Codina demostra que és un escriptor de veritat, amb una visió de la realitat i de la literatura que singularitza
El color vital de la cultura
El llibre de Mercè Ibarz se situa en un terreny híbrid, que tant és autobiografia com història de la cultura
Vides insòlites i normals
La novel·la de Gomila és un joc de confusions entre set personatges que duen una existència difuminada pel pes d’un passat fosc
El lector de Salgari
El Dia del Llibre serveix perquè tothom s’inventi uns elogis raonats o entusiastes de la lectura
Angoixa des de l’infinit
'Els estranys' és menys una novel·la de la guerra carlina que l’autoritat d’una veu que narra una 'drôle de guerre'
La postmemòria a Girona
L’afany literari de Rafel Nadal xoca amb les temptacions de la precipitació formal per satisfer un determinat àmbit de públic
La batalla perduda
En els relats de Jaume Cabré s’entreveu falta d’agilitat narrativa i absència d’emoció genuïnament literària
Des de Waterloo
Amb la darrera novel·la de Max Besora el lector no podrà fer més que riure molt davant de tantes estratègies narratives descarades
L’aspror visual
El nexe que uneix les set pel·lícules dirigides fins ara pel cineasta xilè Pablo Larraín (1976) és el procés absurd i dramàtic dels seus protagonistes per negar la realitat
El realisme del silenci
A l’altra banda dels escriptors que assetgen la descripció del silenci com si formulessin unes operacions algebraiques inexpugnables, Vallès es limita a copiar el silenci amb paraules
Demanda d’històries humanes
El darrer premi Sant Jordi és un llibre sense audàcies narratives: David Cirici menysté el seu talent narratiu
Ànsia de mossegar
El darrer Ciutat de Barcelona demostra l’existència de novel·les de qualitat
L’atracció de l’astúcia
L’astúcia de Jordi Pujol el va dur a oblidar que existia el somni republicà
Acte de domini
Raül Garrigasait demostra a ‘Els estranys’ un sòlid i impecable art de narrar i una enorme eficàcia humorística
Cinèfils
Serge Daney distingeix entre aprendre a mirar pel·lícules de manera professional i viure amb les pel·lícules que el van veure créixer