Ponç Puigdevall

No és la primera vegada que un escriptor català converteix la sort de guanyar un premi literari en una plataforma per manifestar la seva particular mirada sobre la realitat política

La força de la ficció es reinventa sofisticadament en el debut de Pol Beckmann

Sembla que ‘Fungus’ pateixi de paràlisi narrativa, com si se centrés només en el contingut

Les guanyadores dels premis Prudenci Bertrana, Ramon Llull i Sant Joan són tres novel·les aliteràries

Que Víctor Català posseeix una elevada sensibilitat verbal, ben lluny del llenguatge de cartó pedra que algú li ha volgut atribuir, és d’una evidència innegable

A la primera novel·la d’Orriols el millor és la intensitat del conflicte interior: esdevé acció

Núria Perpinyà mostra gran riquesa de pensament, però oblida l’instint narratiu

Els drames creats per Punsoda no destil·len espessor sinó un aire massa lleuger

'Treure una marededéu a ballar' és un llibre insòlit on semblaria que l’objectiu de Perejaume és llegir el món per primer cop

Mar Bosch exagera el desfici de la ingenuïtat narrativa i juga sense fre amb l’humor

Se sap que Faulkner no va recuperar mai les parts del llibre que havia extraviat

Amb 'Els ulls dels homes mentiders', Coca omple el forat històric que li faltava per narrar, la dècada dels seixanta

Pàmies se submergeix en un escrutini impecable, de refinada matisació expressiva i psicològica

La darrera obra de Rojals és una ficció pulcra, però no gaire creativa i acaba fatigant

Coll ha escrit una novel·la que informa i distreu, però en acabar se sap ben poc del protagonista

'Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents' és un llibre que costa d’entendre com una novel·la a pesar del premi a la millor novel·la que li ha concedit el jurat del Serra d’Or

Carré-Pons narra la inseguretat moral, la capacitat autodescriptiva, mentre que en Clara Queraltó es detecta l'afany de construir clímaxs acceptables

Guillamon traspua vitalitat de cap a peus a pesar que es destil·li una sordidesa que fa mal

D’envejable naturalitat orgànica, ‘Els dics’, premi Documenta, és de vitalitat total

El Santiago de Xile on Cèsar-August Jordana situa 'El Rusio i el Pelao' (1950) hauria pogut seguir una òrbita idèntica a la dibuixada per Pasolini

'La novel·la de Sant Jordi' convida a una lectura vertiginosa gràcies a la capacitat de Serra per dominar el temps narratiu

Josep Maria Espinàs va viatjar amb camioners professionals per informar-se sobre les condicions i el caràcter de la vida a la carretera

La protagonista del llibre 'Permagel', d'Eva Baltasar, viu reclosa darrere d'un mur inaccessible de gel

Miralles se submergeix sense escafandre en les aigües pestilents de la lletjor

El que importaria és convèncer els lectors que cal llegir Víctor Català i Trabal

Amb 'Els vulnerables', Julià de Jòdar transporta els lectors a la Barcelona de 1929 i la lluita de classes en el context de l'Exposició Universal

Llucia Ramis circula per un dels camins més fèrtils de la creació autobiogràfica contemporània

Adrià Pujol recull la rutina d'una banalitat extrema, un punt tràgica, que marca els dies a Barcelona

‘Recorda sempre això’, premi Marian Vayreda, representa un goig que fa honor al títol