Autodestrucció i autodescripció
Carré-Pons narra la inseguretat moral, la capacitat autodescriptiva, mentre que en Clara Queraltó es detecta l'afany de construir clímaxs acceptables
Memòria de barri
Guillamon traspua vitalitat de cap a peus a pesar que es destil·li una sordidesa que fa mal
L’alegria de narrar
D’envejable naturalitat orgànica, ‘Els dics’, premi Documenta, és de vitalitat total
Una ironia serena
El Santiago de Xile on Cèsar-August Jordana situa 'El Rusio i el Pelao' (1950) hauria pogut seguir una òrbita idèntica a la dibuixada per Pasolini
El poder de la ficció
'La novel·la de Sant Jordi' convida a una lectura vertiginosa gràcies a la capacitat de Serra per dominar el temps narratiu
Una odissea ordinària
Josep Maria Espinàs va viatjar amb camioners professionals per informar-se sobre les condicions i el caràcter de la vida a la carretera
La ganyota del malestar
La protagonista del llibre 'Permagel', d'Eva Baltasar, viu reclosa darrere d'un mur inaccessible de gel
Inventant la tradició
És innegable que el procés s’ha convertit en una forma de vida
Riallada amarga
Miralles se submergeix sense escafandre en les aigües pestilents de la lletjor
Les novetats de narrativa catalana del Sant Jordi 2018
El que importaria és convèncer els lectors que cal llegir Víctor Català i Trabal
El vertigen de la fuga
Amb 'Els vulnerables', Julià de Jòdar transporta els lectors a la Barcelona de 1929 i la lluita de classes en el context de l'Exposició Universal
Pors i tempestes
Llucia Ramis circula per un dels camins més fèrtils de la creació autobiogràfica contemporània
Waterloo
Rolin narra les peripècies de Michel Ney, el mariscal que, amb les seves fantasioses astúcies militars, va causar la derrota de Napoleó
L’energia de la invenció
El segon llibre de Jordi Masó confirma que la literatura es pot entendre com un procés en què la teoria i la pràctica, l’exercici i la reflexió, s’entremesclen i es recreen
Ofici de transeünt
Adrià Pujol recull la rutina d'una banalitat extrema, un punt tràgica, que marca els dies a Barcelona
Els fills (o les mares) terribles
El xoc generacional, l’asfíxia i la tensió és del millor de la notable ‘Els romanents’
El moviment del cavall
La veu narradora de 'La vida manual d’ús', de George Perec, segueix el moviment del cavall d’escacs, però, en comptes de 64 caselles, amb cent
Relats a la manera quasi clàssica
‘Recorda sempre això’, premi Marian Vayreda, representa un goig que fa honor al títol
Per a turistes literaris
Prosa tediosa i personatges seriosament estereotipats marquen el premi Sant Jordi
Presoners del sermó moral
Nel·lo sembla dirigir-se a un públic no lector que debat els límits de la paternitat
Un vici atàvic
Mitificar la Història i allunyar-se del real és un dels vicis atàvics del nacionalisme
Periodisme de la supervivència
Manuel Valldeperes no va voler tant assajar una novel·la com un bon reportatge veraç
La demolició interior
David Vilaseca revela com un text autobiogràfic pot ser una novel·la excelsament feta
Frivolitat
Els detractors de Simon deien que la seva prosa sumptuosa i acaparadora era el resultat d’haver paït malament les lliçons de William Faulkner
La improvisació disciplinada
La novel·la de Miquel de Palol apropa el lector a la zona més patètica de la persona
L’ordre de la llum
La prosa del dietari de Valentí Puig és de les més resplendents que es poden llegir avui
Les cicatrius inexplicables
‘Els fills de Llacuna Park’ té una mil·limetrada poètica de l’observació de les sensacions
Una incògnita
Ara se sap que tot era una ficció infantil
Vides concretes
‘La casa de la frontera’, premi Sant Joan, tendeix a l’acumulació desordenada
La ignomínia
Veure Puigdemont a Brussel·les escenificant el paper de pròfug abans d’hora és la notificació que el nacionalisme català sorprendrà sempre
Triomf del casual
La darrera obra de Martí Domínguez no aconsegueix lligar tots els seus vectors
El buit, companyia insuperable
Pagès ha creat una faula amb una càrrega de profunditat subversiva sobre l'home d'avui
Un poble gris
Malgrat l’estil essencial i trepidant i la causticitat, ‘Afores’ no acaba de convèncer
Un feixisme nostrat
L’aparell propagandístic del règim, TV3 i premsa afí, s’inventa una llengua nova —“espoli fiscal”, “dret a decidir”, “DUI”— amb el propòsit de mentir i negar evidències
Records absurds, vivíssims
Todó fa una crònica familiar, com un quadre de costums, seductor... i amb polèmiques
Rumors sobre rumors
La invasió manxú a la Xina del segle XVII dona marc històric a 'L’emperador'
Visionaris
Si aquest estiu tinguessin temps, Puigdemont i Junqueras haurien de llegir Lima Barreto
Paella cada dia
Torrent mostra un estil sec com un cop de puny, diàlegs d’eficaç hilaritat; és dels últims literats compromesos
Un nazi es confessa
A ‘Crui’, premi Crexells, ni fets ni llenguatge llisquen i els diàlegs són monòlegs. Buades no domina del tot els recursos
_
_