Ackerley i ‘Tulip’

J. R. Ackerley (1896-1967) deia que els anglesos, incapaços d’estimar-se els uns als altres, s’inclinaven de forma natural cap als gossos. També deia que no tenia imaginació quan se li preguntava per què no havia tornat a publicar res més d’ençà que, l’any 1932, va rebre els elogis unànimes per un llibre de viatges, Vacances hindús: deia que no li havia passat cap altra experiència digna de ser escrita. Ackerley, però, va comprar un pastor alemany —una femella— i, sense adonar-se’n, durant els setze anys que van conviure, va organitzar la seva vida al voltant del gos, al mateix temps que coneixia el que va qualificar com “l’amistat més llarga, estreta i important de la meva vida”, “l’amic ideal” que havia buscat infructuosament al llarg dels anys: Ackerley era homosexual i, a Anglaterra, fins el 1967, l’homosexualitat era castigada amb cadena perpètua. La gossa es deia Quennie, li va donar estabilitat emocional i, el dia que va morir, Ackerley diu que va viure el dia més trist de la seva vida. Va explicar el seu idil·li a La meva gossa Tulip, un llibre que, segons Sergio Pitol, té “algo de deslumbramiento, de réquiem y de memoria autobiográfica” —“debe haber pocos libros tan hermosos sobre la relación de un hombre con un perro”, afirma César Aira—, i que l’articulista Miquel Berga recomana als amics que els cal un determinat consol.

Com si seguís la petja de Ferran Soldevila, que l’any 1938 va publicar Hores angleses —el dietari de l’estada de l’autor a la Universitat de Liverpool entre el 1926 i 1928, un tribut d’admiració serè i equilibrat de l’alt nivell de “civilització” de la Gran Bretanya—, Berga acaba de publicar Un aire anglès (Llibres del Periscopi), una selecció dels articles que publica des de l’any 1992 al diari El Punt (ara El Punt-Avui) i que setmanalment es revelen com un exercici exemplar d’anglofília: com si detestés les ostentacions estilístiques, l’erudició pomposa i la foscor disfressada de saviesa —però no l’elegància i el bon gust—, Berga medita amb enginy i lleugeresa sobre qüestions aparentment puerils —sobre el color i el perfum dels llimoners, per exemple, o la valentia dels pardals— per enlairar-se tot seguit, amb frescor i sensatesa, cap als grans temes de sempre, la llibertat, la bellesa, la soledat o la mort. I ho sol fer amb la companyia de Shakespeare i Dickens, Wilde i Chesterton, Joyce i Orwell, però Berga no oblida de convocar en els seus textos les lliçons d’altres clàssics menys llampants —Thomas Hardy, Evelyn Waugh o E. M. Forster—, o de clàssics que inclús dins de la tradició anglesa són considerats com a menors o excèntrics, com és el cas del gran J. R. Ackerley, protagonista d’una de les peces més esplendoroses d’Un aire anglès, Gossos, a partir del sensacional La meva gossa Tulip.