Narrar i entendre

A Sis nits d’agost, Jordi Lara (Vic, 1968) narra la història singular i misteriosa de la mort de l’activista polític Lluís Maria Xirinacs i, com passa amb la majoria de llibres de Javier Cercas, per exemple, l’obra qüestiona la condició del gènere al qual pertany —l’autor la descriu com una “novel·la sense ficció”—, i oscil·la entre la possibilitat de recrear l’assumpte central en uns termes plausiblement inventius o a través de l’òptica assagística. A Sis nits d’agost hi ha una al·lusió contínua a la configuració del que es va llegint: l’escriptor està escrivint un llibre, i el lector ho sap des del principi, sap que el que està llegint no és la història en si, pura i destil·lada, sinó que el que està llegint és el llibre que en conta la història a partir de l’alternança de tres línies. En un primer lloc, hi ha la reconstrucció, amb una vigilància estilística gairebé maníaca i d’una intensitat explosiva enorme, de l’anada de Xirinacs a la muntanya del Ripollès que havia triat per deixar-se morir; en un segon pla, hi ha el procés d’investigació dels avatars de la història, les entrevistes al seu cercle d’amistats, l’accés als papers personals del suïcida, les impressions dels aldeans que van trobar el cadàver, dels mossos d’esquadra i del forense que van dictaminar que era una mort sense que enlloc s’hi detectés cap mena de violència; i, en fi, hi ha tot el que es refereix al procés d’escriptura de l’obra, els dubtes que Lara ha d’anar superant, els esforços que ha de fer per convèncer-se que està davant d’uns fets que val la pena de narrar. L’escriptor mostra en tot moment el que hi ha darrere del que el lector va llegint, que també agraeix que no hi ha hagi experimentalismes exagerats, que fins i tot la proposta esdevingui un relat amb un camí força tradicional, molt propera a una història amb plantejament, nus i desenllaç.

'Sis nits d'agost'

Jordi Lara

Edicions de 1984

205 pàg.

18 euros

Sis nits d’agost no és la biografia de Xirinacs, i no és tampoc cap llibre que vagi acompanyat de cap missatge ideològic o patriòtic. És més aviat un llibre que ve a demostrar que la literatura pot ser un mecanisme molt propici per indagar i plantejar preguntes de resposta tan difícil com, per exemple, quines poden ser les raons per les quals algú decideix deixar-se morir per inanició. “Segurament, un home en té prou amb una sola raó per llevar-se la vida si ho fa des del dolor, però si ho fa des del goig i la plenitud en calen un grapat”, escriu Lara, per afegir més endavant: “¿No eren, ben mirat, raons intercanviables que tant podien ser justificacions d’una mort com incentius per a la vida?”. Mentre investiga les veritats i les mentides que es van dir i publicar a la premsa arran de la mort de Xirinacs, Lara s’enfronta als misteris que van envoltar la descoberta del cadàver —¿de qui era la tovallola que li va servir de coixí?, ¿qui va penjar els plàstics als arbres que cercaven el prat?, ¿per què la posició del cos no era la més lògica?—, però l’enigma que s’assetja al llarg del relat no és de caire criminal, sinó un d’humà que es projecta en dues direccions: d’una banda, el d’una persona absent, que ja no es pot veure ni conèixer, però que existeix en el record eufòric o en dolor dels amics, i, de l’altra, el de l’investigador, el de Lara, que topa de seguida amb la realitat d’una llei no escrita quan algú se submergeix en la biografia dels altres, que ningú surt indemne de l’examen d’una vida, que ningú en surt de la mateixa manera que hi entra. Al cap i a la fi, indagar sobre la mort de Xirinacs és l’excusa o el motiu que usa Lara per anar a la recerca d’ell mateix, i la necessitat de saber la veritat sobre les circumstàncies de la mort de Xirinacs s’acaba convertint en una cosa diferent del projecte original: les preguntes sobre aquella mort porten l’autor a la necessitat de conèixer-se, a explicar-se la seva pròpia vida i la seva identitat i mirar d’entendre-les mentre ho està fent. La història, ja sigui la pròpia o l’aliena, no pot sobreviure sense el relat.

Sis nits d’agost està a la mateixa altura, o segurament més enlaire, que Una màquina d’espavilar ocells de nit o dels millors relats de Mística conilla, potser perquè aquí Lara no es conforma a buscar només la veritat d’uns fets, sinó també la veritat de la literatura més enllà de la ficció mentre narra i entén la vida.