Rere el pretext
L’assalt a un banc durant una mascletà a València és l’eix de 'Poder contar-ho', de Ferran Torrent
Missatge musical
Pere Rovira entra sense pietat en els suburbis del seu jo, opina amb contundència sobre afers de la societat literària, i commou sempre quan parla de la gent i de la terra, de la seva vida de caçador, de l’amistat i de l’amor, de l’esperança
L’escriptura insòlita
Al lector li agrada que la fantasia extravagant que orquestra Baixauli a 'Ignot' li exigeixi atenció i perseverança
Com una salamandra
'L’esperit del temps' parteix de la confessió d’un oficial nazi en mans dels russos
La usurpació
A 'La memòria de l’aigua', Barderi recopila de forma previsible, i amb molt bona fe narrativa, les vicissituds i les relacions que mantenen entre elles tres generacions de dones
Columnes del món
L’humorista gallec Wenceslao Fernández Flórez imagina a 'Las siete columnas' un món sense els set pecats capitals
La possibilitat d’una novel·la
A 'La veritable història d’una mentida', Ramon Erra multiplica les versions de la història com si fossin assajos d’un itinerari sense un destí fix
El quartet de Barcelona
Amb 'La teva ombra' Jordi Nopca ha obtingut el primer premi Proa
La destrucció de la bellesa
'Francesca', la primera novel·la del poeta Quim Español, a pesar d’internar-se en uns territoris que ho propiciarien, esquiva sàviament qualsevol temptació de caure en la cursileria
Entre la barbàrie i la nostàlgia
'Ciutat de Mal', de Jaume C. Pons Alorda, situa el lector en un delirant, inexplicat i catastròfic món futur sotmès als designis d’un tirànic constructor
L’aprenentatge de la tragicomèdia
'Gina' és el relat de la recerca de l’equilibri just entre la verdadera dimensió del drama i la part positiva de viure l’experiència
Les intimitats de les bèsties
L’objectiu de Gustave Flaubert no és exactament narrar, sinó suggerir uns buits centrals que es van advertint de mica en mica
Metamorfosis opaques
La protagonista de 'Lítica' s’enamora d’una estàtua de pedra d’un noi al bosc
Veus rellevants?
La ciutat és el punt de partida perquè cada escriptor ensenyi les seves habilitats o malapteses a l’hora de construir un conte a 'Barcelona Suites'
Humil i assossegat
Arnús explica el pas de Sert de la grandiloqüència acadèmica a l’experimentació amb la idea de l’habitatge mínim, en què prioritzava el comunitari, els costos baixos i el respecte a l’entorn
La vida en un altre planeta
Tots els llibres d’Adrià Pujol (Begur, 1974) són difícils de sintetitzar, i, invariablement, porten el lector al territori de l’estupor
Laberint emocional
Les 'cartes' a les mares es fan com a homenatge i acaben com uns llibres durísims
Amb reverència i convicció
'Sobre la terra impura' avança amb naturalitat cap al seu punt final, la veu narradora actua amb solvència, i es diria que una mà ferma dirigeix amb astúcia els múltiples fils del relat
Menard ja és aquí
Com si la seva pràctica literària es fes en un taller de prestidigitació, García Tur, a 'El país dels cecs' ha construït cinc contes a base de refer trama i substància d'altres títols
Elegia a la gràcia d’estar viu
Amb ‘Un quartet’, Ibáñez ha escrit un dels llibres més imponents dels darrers anys
Elogi del traductor
Nabokov deia que si no es coneix bé el rus no es podia entendre Gógol. S’equivocà
Memòria, saber i vida
És admirable l’ofici amb què Irene Solà controla les múltiples veus narradores
La narració com a ciència
El punt de partida de 'Fons de formes' és una notícia apareguda a finals de gener del 2006
Misterioses frontisses
‘Ariel i els cossos’ vol ser una novel·la trencadora, però tira més a novel·la rosa
Sense esperança
El lector de Faulkner queda fascinat per unes relacions que tenen com a vincle que <QA0> el destí no es pot modificar
L’ímpetu vital
El rar personatge creat per Vigó podria ser a ‘La sinagoga dels iconoclastes’ de Wilcok
Escapar de la vida
A ‘Estigmes’, Ramon Mas ha sabut polir excessos i posar frases dignes de recordar
Sota el confort dels para-sols
‘El fill de l’italià’ i ‘La vigília’ no són per a lectors dels de sumergir-se per buscar perles
Mort d’un activista
'Sis nits d’agost' narra el misteri de la mort de l’activista Lluís Maria Xirinacs i oscil·la entre la possibilitat de recrear-la en uns termes plausiblement inventius o bé a través de l’òptica assagística
Els lectors fiables
S’ha de suposar que els grans grups editorials voldrien que els seus llibres arribessin a un públic majoritari sense renunciar a l’exigència i la qualitat
Qualsevol futur és necrològic
Toni Sala dissecciona, amb sadisme, glàndules i òrgans cancerosos de la realitat
La feina invisible
Frescor descriptiva, atenció subtil i despullament de prosa marquen l’estil d’Alba Dalmau
Narrar i entendre
Amb vigilància estilística maníaca i intensitat explosiva, Lara refà la mort de Xirinacs
Addicció
Per què Iris Murdoch no falla mai? Doncs perquè treballa amb un aparell aparentment decimonònic que no és incompatible amb l’originalitat narrativa
Galeria del mal
'Blasfèmia' es pot llegir com un catàleg d’elements tenebrosos on les mutilacions, la mort, la crueltat i l’asfíxia moral recorren cada una de les seves pàgines
L’home duplicat
Tot i que l’obra de Jordi Cabré s’esguerra, cal agrair el canvi de rumb del Sant Jordi
Pastitx o paròdia involuntària
Joan Benesiu utilitza amb massa freqüència manierismes prescindibles
La passió d’editar
La importància d’una editorial és saber que es defineix com a actual perquè vol publicar llibres atemporals i perquè assegura que “mai no publicarà cap llibre que no li agradi”
Literatura i mercat
‘A l’amic escocès’ arrenca amb excel·lent velocitat narrativa, però acaba molt melodramàtic
En una bombolla
'El paradís a les fosques' narra, amb gran coordinació dels elements que traven els fets narrats en una relació de dependència mútua