Com Kapuscinski i Robert Fisk

John Huston va estudiar les il·lustracions de la premsa de l’època per aconseguir que les imatges de la guerra civil nord-americana a La roja insígnia del valor adquirissin plena autenticitat. Molts de plans d’una pel·lícula com Un home anomenat cavall reprodueixen el color i la composició de les pintures índies de George Catlin. I no són pocs els westerns en blanc i negre que basen la qualitat de les seves imatges en el fons fotogràfic que immortalitza les proeses dels pioners: el cinema no va deixar mai de banda la riquesa pictòrica i els patrons visuals que li proporcionava la tradició dels artistes americans que havien fixat els conflictes de la frontera, l’extravagància dels seus protagonistes i les aventures impetuoses i agressives que ja naixien amb l’aurèola de la llegenda.

D’entre els artífexs que van forjar el model de l’Oest mític, el nom més destacat és el d’un periodista i dibuixant de Nova York que va fer que la seva manera de representar la realitat s’identifiqués amb la mateixa realitat. Les pautes cromàtiques dels dibuixos de Frederic Remington (1861-1909) construeixen l’imaginari de la conquesta de l’oest americà, i les seves cròniques recorden la narrativa de Faulkner i Hemingway. El general que recorre fantasmagòricament a cavall les terres verges de Nebraska i Dakota sense preocupar-se de les adversitats atmosfèriques ni dels accidents geogràfics podria ser, en efecte, un episodi concebut per Faulkner; i, sens dubte, l’home que descobreix l’alegria del risc mentre navega en una canoa en les aigües turbulentes d’un riu d’alta muntanya podria pertànyer a un relat de Hemingway.

A les cròniques que Remington va reunir a Pony tracks (Caminos de herradura, en castellà), també s’hi observa la frescor i la intrepidesa de la gran tradició periodística, els fonaments dels despatxos de guerra dels enviats especials, la mirada testimonial de qui anhela trobar-se a la zona on es produeixen els esdeveniments que canvien el rumb del món. A la ratlla fronterera entre la vida ordenada i l’existència salvatge, com Kapuscinski i Robert Fisk, Remington dibuixa i descriu la vida quotidiana d’un territori en formació. I, com en tots els bons westerns, parla de l’audàcia imprudent d’una gent tranquil·la però íntimament desesperada que sabia distingir-se i fer-se valer en uns llocs perillosos on tots els homes eren valents. I el seu públic esperava amb avidesa la possibilitat de la identificació heroica, l’accés al coneixement de la plenitud d’un temps indefinible i un infinit tel·lúric localitzable més enllà de la frontera de la civilització.

El western, Borges ho sabia bé, va complir amb el deure de salvar les suggestions de l’èpica, la felicitat de commoure’s i la força de creure en el somni que encara era possible la fundació d’una llar i una pàtria inviolables.