Mar Bosch Oliveras

Amb sort, aquestes xinxes també marxaran tal com van venir: per carretera, travessant els Pirineus, com les pors que s’esvaeixen quan la seva pudor ja no ens esgarrifa

L’escriptor, en un club de lectura, explicava que ell no era el seu personatge, ni havia viscut mai una història semblant

No en una distopía, sino en un poco sutil retrato de la sociedad contemporánea la vejez no es productiva ni bella, no es aspiracional como lo son la belleza, la salud o la productividad

Sovint l’art contemporani ens deixa perplexos. Perquè atura per uns instants la nostra maquinària mental, embalats com sortim de fàbrica. Perquè ens deixa sense respostes

Si la meva amiga vol dir collons per què hauria de dir culleres? Ni les paraulotes la duran a l’infern ni les parauletes l’eximiran de culpa

El tòpic que encaixa millor amb la figura de l’escriptor és el de l’ostracisme, l’obsessió i un lleuger toc de sociopatia

Què se n’han fet dels Baldricks, dels Reines, dels seus naps? Què se n’ha fet, d’aquell Rowan Atkinson apoteòsic, què de tant retrat de la pròpia mesquinesa que ens va portar?

Sempre hi haurà gent que es preguntarà de què serveix participar del joc de certes ficcions si, al cap i a la fi, no porten enlloc

Narrativament tot és més efectiu damunt la neu perquè és el perfecte llenç en blanc on poder destacar amb contundència qualsevol cosa. I la tristesa o la desesperació particulars són més dures quan el fred les eleva a categoria

Els escriptors professionals, com que són econòmicament prescindibles, poden deixar de produir. També poden viure de l’aire. Poden fer moltes coses. 'Natura incipit'

Com quedaria la seva credibilitat si us digués que Pitàgores, Demòcrates, Descartes o Kant creien en els extraterrestres?

Tothom que tingui l’oportunitat de posar la seva opinió per escrit és d’imperatiu moral que ho faci

Todo el ceremonial que rodea nuestra relación con el hecho infeccioso y, concretamente, el vínculo que hemos creado con las mascarillas ya está integrado en nuestras idas y vueltas diarias, como si hiciera cien años que estuviéramos viviendo socializados en pandemia

Ja hem integrat tot el cerimonial que envolta la nostra relació amb el fet infecciós i, concretament, les mascaretes als tombes i gires de cada dia com si fes cent anys que vivíssim socialitzats en pandèmia

La faixa més cotitzada és la línia Marilyn. T’afina la cintura, et controla el ventre i atura els vaivens hipnòtics d’un cul en moviment

A principis de febrer un accident li va esmicolar les dues cames a l'Alfred i, des d’aleshores, s’ha hagut de quedar a casa 'avant la lettre'

Potser el més enraonat en un món de bojos, un que sembla que s’acaba per moments, és fer-se el boig també

Pensem que seria bonic estar encetant una altra dècada prodigiosa sota el signe dels vint

Què busquen, les mosques, amb tanta insistència? Ja us ho dic: llepen tot el que voldrien tenir. Mentrestant, van comportant-se com el que són, el destorb natural per excel·lència

El filòsof Ramon Alcoberro és un intel·lectual a qui segurament no li agrada dir-se’n, entranyable savi corcó, cantador de veritats sovint antipàtiques per a una societat instal·lada en el bonisme i l’autocomplaença

A Patrick Süskind, l’autor d’'El perfum', ningú li ha fet cap foto des de fa més de 25 anys

Per què alguna gent s'omple el cap de ximpleries amb notícies superficials quan el món és ple de coses importants per aprendre?

Quan sentim que algú es diu Olga, pensem en la nostra Olga particular. Perquè ella també ha “depurat les nostres vides de preocupacions innecessàries”; amb ella també hem comprès que cap mot-etiqueta no ens dirà qui sou

En temps de la meva àvia, un nadó com Déu mana havia de ser, essencialment, gras i lluent. Actualment les tot el contrari: mat i, si pot ser, esvelt

Alguns llibres ja s’avancen a la 'vendetta' planetària que segur que ens mereixeríem