Mar Bosch Oliveras

Un mal pròleg s’assembla a un manual d’instruccions o a un mapa: aconsegueix que el llibre perdi el seu cop d’efecte

Com que molts estem acostumats a promocionar l’escriptura, sembla que també hàgim de fer bé això de promocionar la lectura

La tendència és estar més atents al patetisme, per pietat o pel consol de veure que sempre n’hi ha que estan pitjor

No pot ser que llegir sigui un càstig, un deure i l’hòstia en bicicleta alhora. Només pot voler dir la promesa d’un plaer

Tranquil, ningú s’ha mort per no escriure, però en conec més d’un que no duraria ni tres dies sense que l’escoltin

Proposaria l’assignatura de l’'speed­rea­ding’ a tots els centres educatius, llegir es convertiria en un acte esportiu

Pagès Jordà subjectant el conill em recorda que el context és important, però també ho és el que queda fora del seu àmbit

Si l’autoconeixement és una ficció, un mercadeig de pensaments, com pretenem oferir la nostra millor versió?

A la nova pel·lícula de Pixar, 'Lightyear, dues dones es fan un petonet que aixecat polèmica

Literatura i humilitat es porten a matar, també rere la pretensió dels llibres aparentment simples

Sí, encara que exercim, hauríem de mirar d’assemblar-nos als prudents aspirants. Saber que, quan llancem el nostre text a l’aire, ningú l’espera amb les mans esteses

Hi ha una dona capaç de fer tornar l’entusiasme per la lectura a les aules, a les llars, a totes les motxilles del país

Per començar, la filosofia pot servir per renyar bé. Per tant, quan els piquin la cresta, pensin que l’emprenyador pot ser un filòsof en perill d’extinció

El que la Woolf li diria a moltíssimes dones, encara avui. Un amor, sobretot el seu, i una cambra pròpia (o ben llogada)

Aquí teniu unes instruccions per saber moure’s un desembre qualsevol

Amb sort, aquestes xinxes també marxaran tal com van venir: per carretera, travessant els Pirineus, com les pors que s’esvaeixen quan la seva pudor ja no ens esgarrifa

L’escriptor, en un club de lectura, explicava que ell no era el seu personatge, ni havia viscut mai una història semblant

No en una distopía, sino en un poco sutil retrato de la sociedad contemporánea la vejez no es productiva ni bella, no es aspiracional como lo son la belleza, la salud o la productividad

Sovint l’art contemporani ens deixa perplexos. Perquè atura per uns instants la nostra maquinària mental, embalats com sortim de fàbrica. Perquè ens deixa sense respostes

Si la meva amiga vol dir collons per què hauria de dir culleres? Ni les paraulotes la duran a l’infern ni les parauletes l’eximiran de culpa

El tòpic que encaixa millor amb la figura de l’escriptor és el de l’ostracisme, l’obsessió i un lleuger toc de sociopatia

Què se n’han fet dels Baldricks, dels Reines, dels seus naps? Què se n’ha fet, d’aquell Rowan Atkinson apoteòsic, què de tant retrat de la pròpia mesquinesa que ens va portar?

Sempre hi haurà gent que es preguntarà de què serveix participar del joc de certes ficcions si, al cap i a la fi, no porten enlloc

Narrativament tot és més efectiu damunt la neu perquè és el perfecte llenç en blanc on poder destacar amb contundència qualsevol cosa. I la tristesa o la desesperació particulars són més dures quan el fred les eleva a categoria