Què en queda, de la “moguda” gironina?

Tenia una innocent sospita: el món dels escriptors és menys divertit que el dels artistes. Només em va caldre assistir al duet de dames de la pintura convocades a la xerrada “Sobreviure al context: Dues mirades artístiques sobre els noranta”. Eren Roser Oliveras i Montserrat Costa parlant de com es van obrir pas —com a dones i pintores— en anys d’un altre planeta. Les agombolava un públic entusiasta que omplia la sala del Museu d’Història de Girona, tot d’artistes i orbitadors del món de l’art que van protagonitzar una conversa encesa al voltant del tema d’aquesta exposició, anomenada Infralocus. Els 90 a Girona, una dècada de 20 anys. La mostra, constel·lada en diferents escenaris de la ciutat, genera inevitablement una pregunta: què en queda, de la nostra “moguda” gironina?

Per començar, en queden molts protagonistes i queda la idea que l’art és l’ungla i la vida, la carn. Ho podrem veure fins al mes de febrer a través d’un programa ampli d’activitats, totes al voltant de recuperar el pols creatiu i inconformista d’aquella Girona. En queda una panoràmica retrospectiva i una mica enyorada d’aquells que ja no hi són. En queda també un homenatge sempre temptatiu a una Girona rebel i vitalíssima, i una cultura efervescent extramuseística (i interdisciplinària, que diríem ara) que va arrelar al marge dels camins oficials. I damunt els camins oficials. I per sota: com els esbarzers d’estiu, carregats de mores. Era la Girona dels anys vuitanta i noranta on col·lectius artístics i socials —pensem en la gent extraordinària de La Penyora, per exemple— van teixir un cosmos cultural amb vida pròpia. En aquest sentit, expliquen els comissaris, “s’aposta per substituir el concepte de ‘contracultura’, o el de ‘cultura alternativa’, pel de ‘cultura expandida’”. Expandida i connectada amb actors de diferent paper: des de l’àmbit periodístic i intel·lectual, travessant vindicacions de carrer “sense fer ús de les jerarquies habituals, començant per les que distingeixen alta cultura i cultura popular i, encara menys, de les que discriminen diferents modalitats d’activisme o tot el que s’esdevé de forma espontània, efímera i als marges del circuit oficial. Una manera de fer cultura lliure, sense programa ni subvenció, ni etiquetes que poguessin encotillar-los, que mesclava disciplines artístiques, els espais d’oci i la lluita dels moviments socials”.

Infralocus, comissariada per Eudald Camps i Jordi Mitjà, procura no caure en la temptació de la narrativitat, intentant acostar-nos a tot aquell caldo en clau visual. Veureu representada aquella pluralitat d’artistes a Bòlit_PouRodó; el xup-xup social al Bòlit_LaRambla; i la Girona de la faràndula nocturna a Bòlit_SantNicolau. Finalment, al Museu d’Història, hi trobareu obres d’Enric Ansesa, Manel Bayo, Cesc, Joan Casanovas o Roser Oliveras, i cartells, fotografies i fanzins, testimonis de la moguda d’un altre “temps de flors” a Girona. Del temps de les flors salvatges.