Desembrejar

No us deu haver passat inadvertit que amb freqüència el desembre és l’últim mes de l’any. Si no em creieu, feu la prova: n’hi van onze davant. Es presenten en un ordre consensuat i rarament ningú protesta, tot i que s’ha observat que les últimes tres setmanes de gener provoquen molta disconformitat perquè, a més de passar a poc a poc, sovint fan pujada. I a ningú li agrada enfilar-se perquè sí (a excepció dels preus de tot). A ningú li agrada cansar-se si no sap del cert que l’esforç valdrà la pena.

Sovint també el gener es converteix en una excursió mal preparada que ens troba abocats enmig del camí. Anem calçats amb una sabata i una espardenya, sempre aparellades així, retent honor a la frase feta. Comencem l’any desviscuts, però amb bons propòsits —el calc contemporani de quan a la voluntat la manava el desig i no una il·lusió—. Sovint el gener és una estocada que no caldria. Per què? Perquè ningú ens ha explicat com hauríem d’haver viscut el mes anterior. Així que centrem-nos a desembrejar: aquí teniu unes instruccions per saber moure’s un desembre qualsevol.

Materials: necessitarem només una mica d’habilitat i un tornavís d’estrella per afluixar-vos els cargols. No us hi resistiu, penseu que hem de girar-los en la direcció dels temps que corren i no en sentit contrari. Fer-vos forts en la vostra postura, no ajudarà a desembrejar. Però estigueu tranquils, de la mateixa manera que el gener es puja, el desembre es passa. Es passa encara que us faci molta mandra ser-hi i l’os que porteu a dins us digui que heu de fer un forat i tapar-vos fins a l’any vinent. Hivernar no és la solució. Cal que us encareu a la comunitat, sempre amb prudència, mascareta i distància —sobretot física, la més acceptada—. Repetiu amb mi: el Nadal no fa mal (bis). Molt bé.

Segon pas: esmerçar-se a deixar la feina feta abans del topall d’aquests dies inservibles. Desembre és un agost sense després. També somriure molt mentre feu qualsevol cosa, com el balanç que s’ha de fer. Per a aquest gran esforç calen incentius, és clar. I per això tota l’excitació impostada que procurareu que no us falti mai. Que no en sabeu? Hi ha tècniques. Deveu haver llegit que quan hem de pronunciar un discurs i tenim l’ànima baixa, és recomanable respirar fort, curt i de pressa per encomanar el ritme de la respiració a la disposició adequada. Doncs feu el mateix: empasteu l’aire de nadales, carregueu les bosses de regals per fiançar estimes, feu que us surtin els llamins per les orelles, i que la llumèrria ho envaeixi tot. Respireu-ho ràpid, fort i seguit. Les últimes alegries de l’any es fabriquen, van de fora a dins. I apa, que si heu seguit bé, ja tindreu muntat un bon desembre qualsevol.