Pepe Sales i l’art dels marges

Hi ha un festival que s’ha fet gran sobre el paper, però que em sembla que ja n’era des que va néixer, farà divuit anys. És el Festival d’Art Independent Pepe Sales, fundat per Consol Ribas i Lluís Llamas, un sarau cultural que, lluny de deixar-se emmotllar per la serenitat aparent de l’entorn gironí, actua com un tàvec a la socràtica. Si la mosca és el símbol de la tradició i la protecció per a la nostra ciutat (sant Narcís, ora pro nobis!), el tàvec és el de la incomoditat i la dissidència: molest, persistent i capaç de deixar una marca perquè ve del dolor i la voluntat de viure.

Aquest any, de l’1 al 15 de febrer, hi ressonarà l’escriptora brasilera Carolina Maria de Jesus (Minas Gerais, 1914 — São Paulo, 1977), una veu que va sacsejar el Brasil dels anys seixanta des de la pobresa de les faveles. És un recordatori encarnat que, sovint, una literatura molt digna pot néixer al revers dels estudis dels escriptors ben posats; que una literatura molt digna pot sorgir dels llocs on la vida és aspra i els somnis estan vetats per la gana pròpia i el que és pitjor: per la gana dels fills. Imagineu-vos-la recollint entre les deixalles de l’abocador on gratava per sobreviure. Necessita paper, el material bàsic per gravar-hi el seu magí, potser somiant que un dia es publicaria en les blanques pàgines d’un llibre. Gràcies a ensopegar-se amb el periodista Audálio Dantas, el món va descobrir la seva veu única i poderosa que oferia una denúncia crua de la desigualtat i la misèria, a mig camí de la literatura testimonial i la crítica social: “A la nit, mentre elles criden auxili, tranquil·lament al meu barracó escolto valsos vienesos. Mentre els seus marits trenquen els mobles, els meus fills i jo dormim tranquils. No envejo les dones casades de la favela que porten una vida de servitud. No em vaig casar i no estic descontenta”. Aquestes i altres reflexions les recollí al llibre Quarto de despejo, que va vendre a cabassos arreu del món. Es va publicar en català l’any 1963, a l’editorial Fontanella, amb el títol Els mals endreços (Diari d’una dona de les barraques), amb traducció de Francesc Vallverdú.

La programació d’aquesta edició està travessada per aquest testimoni, no només un símbol de superació personal, sinó d’una crítica estructural que el festival recull, canalitza i transforma en art que borineja. Per això, un dels moments més esperats és l’obra de teatre basada en aquest seu llibre. A més, el Pepe Sales compta amb una exposició d’artistes locals que s’inaugura el 8 de febrer i que convida a reflexionar sobre el paral·lelisme entre les problemàtiques globals i les realitats marginals que també existeixen en ciutats com la nostra.

Al Centre Cultural La Mercè, al Cinema Truffaut i en altres espais de la ciutat, hi haurà exposicions plàstiques, recitals poètics, taules rodones i concerts que parteixen del pinyol que ella mateixa va posar al centre: la pobresa, el racisme estructural, l’exclusió social i l’ecofeminisme.