La llibertat feta xarxa al Museu d’Història dels Jueus de Girona

Construir una exposició al voltant de paraules és un gest radical en un món saturat d’imatges. En aquest sentit, avui he volgut escriure-us des del Museu d’Història dels Jueus per parlar-vos d’una mostra que és un bell mapa per rumiar ‘Pensadores: la llibertat com a concepte i paraules clau’ que podreu veure tot aquest mes de gener.

Es tracta d’una proposta de tall minimalista, però de profunditat aclaparadora, nascuda a la Biblioteca del Campus Barri Vell de la Universitat de Girona, i comissariada per Núria Merino. Una recerca de les relacions en l’ús i la definició de la llibertat que parteix d’una selecció de frases de diferents pensadores. La mostra proposa una xarxa de paraules clau (determinisme, responsabilitat, compromís, etc.) que ens guien en un diàleg a través del temps. Així, aquest rizoma intel·lectual ens convida a obrir mires i a lligar caps, reformulant constantment el significat de la paraula llibertat.

La xarxa connecta una tria d’autores a través de les seves idees. Figures com Angela Davis, Rosa Luxemburg, Edith Stein i Frances Wright esdevenen nodes d’un entramat que qüestiona el significat i els límits de la llibertat al llarg del temps. A escala procedimental, els nodes a través dels quals se’ns dissemina el tema són una bona eina per estructurar i presentar continguts de manera visual, tot destacant-ne les connexions. “Nodejar” continguts permet posar en el mapa conceptes complexos i buscar-los un parentesc, és a dir: permet la comprensió per connexió, una operació mental importantíssima en un món que és un trencadís en expansió.

Sobre això, la sensació d’impacte inicial és la de trobar-se davant un paisatge fet de conceptes, davant d’una realitat que ha estat desvelada. En queda, només, una mena de rutes logístiques, alguns sedassos estructurals que fan que veiem el món com el veiem.

Tanmateix, tenir la llibertat garbellada només per pensadores ens pot fer pensar que estem davant d’un biaix autoreferencial. Però aquesta no és una exposició per parlar-nos de l’alliberament de la dona a través de brillants paladines. Elles ens diuen que la llibertat és polisèmica, entenem, és una i totes les teules que s’imbriquen confegint la teulada que ens protegeix per poder pensar.

Anne Conway i Jacqueline Pascal exemplifiquen com la llibertat pot sorgir del diàleg entre la voluntat individual i la dimensió espiritual; Angela Davis i Rosa Luxemburg ens recorden que l’alliberament cadascú està lligat a les lluites de tots, qüestionant sistemes de dominació com la tirania o la desigualtat. Llavors connectem amb Edith Stein i Susan Sontag, que ens porten a pensar la llibertat interior com un espai d’autodeterminació.

Sigui com sigui, exposicions com aquesta no ofereixen relats unívocs, però aquest és precisament el seu valor. Ens desafien a pensar des de perspectives diverses, a connectar idees històriques amb realitats contemporànies, i a reconèixer que la llibertat és un concepte polifònic, ple de contradiccions.