Un Joyce il·lustrat
Les imatges d’Eduardo Arroyo fan més agradable i faedora la lectura d’‘Ulises’, una revolució literària
Proust i la història
Els personatges de la ‘Recherche’ no van més enllà de la memòria de fets viscuts i recordats per art de màgia
L’educació platònica
El d’Atenes creia que els nens són tots delinqüents i que l’educació redreçava els seus instints malèvols
Els pensaments de Pascal
L’home viu en la misèria i només la seva espiritualitat pot assegurar-li una vida digna, creia el savi francès
“L’aventura em mena”
Si llegíssim amb l’ordre que se seguia a les escoles medievals, amb ‘Jaufré’ sabríem què canvia del segle XII al XIII
Any nou, ‘Vida nova’
Dante va teologitzar la dona des de la seva visió de Beatrice Portinari
Viure anacrònicament
Sempre hi ha qui prefereix internar-se en la història passada per no viure un temps que no ofereix cap esperança
Dostoievski, maleït
El seu gran mèrit va ser presentar el mal, el crim i el pecat com a característics del gènere humà
Ètica i estètica de les lletres
El dietari de Chirbes, el millor en 50 anys, és d’una intel·ligència alhora fenomenal i noümenal
Més sobre el cànon
El criteri dels que saben què és la literatura és tècnic i de qualitat estètica i poètica, i s’aparta de fets i modes puntuals
El ‘grand tour’ de Jordi Esteva
“La pèrdua d’interès i la manca d’il·lusió és allò que ens envelleix”, diu sàviament ‘El impulso nómada’
El bisbe Novell i mossèn Cinto
Catalans, no cal amoïnar-se: sols els capellans coneixen de tan a la vora Déu i Satanàs, i saben com dominar els contraris
No va sortir a les cinc...
Paul Valéry va tenir quatre amants, va defensar Pétain i Salazar i va simpatitzar amb les idees de Maurras, recull ara un llibre
Més barbàrie, per favor!
El secret de l’art no és només en l’estil sinó en la intuïció d’una veritat, deia Proust; per això no creia gaire en France
Dos metges de poble vistos per Balzac i Kafka
Els facultatius dels dos escriptors són diferents: el del primer sana; el del segon ni cura, ni salva ni proveeix: no hi ha sortida
Utopies de tota mena
Cap defensor del procés ha aclarit quin govern, sanitat o educació hi hauria en la imaginada república
“Eventos” i aventura
Qui avui és incitat per les xarxes a sortir per anar a un “evento” és ben lluny d’una proesa clàssica
Dante i Catalunya
El llibre d’Alessandro Barbero sobre el poeta és un dels més ‘comprehensive’ editat al país, la nació i l’estat
Les masses i l’Onze de Setembre
L’èmfasi de Cuixart i Paluzie per la Diada mostra que Le Bon i Freud no erraven del tot
La mort invisible
El poeta Rilke aconsellava a les famílies que obliguessin els nens de més de vuit anys a vetllar els difunts de casa
Elias Canetti i les dones
L’autor es va encaterinar, entre d’altres, amb la filla de Gustav i Alma Mahler, Anna, i fins i tot amb Iris Murdoch
Els diaris de Zweig
Stefan Zweig s’assembla a periodistes com Gaziel, Xammar o Pla, i dels seus ‘Dietaris’ en sortirien uns bons ‘homenots'
Spinoza, maleït
La sentència que va patir el pensador és considerada una de les més severes en tota la història del judaisme
La renúncia a la pròpia carn
Maria Egipcíaca va viure al desert després d’una gran vida de disbauxa
Un professor que sap llegir
Lluís Maria Todó escriu sobre Stendhal, Flaubert i Proust amb criteri i amor a la vida i a la bona literatura
L’eclipsi de l’humor a Catalunya
Amb el 'procés', l’humor s’ha esfumat. En canvi, al Decret de Nova Planta es va respondre dient ‘felipa’ la comuna...
Ínclita Llucieta Canyà
En la seva obra és fàcil distingir el dogma del pur sentit comú: avui, en el debat del feminisme, això costa de trobar
Els intel·lectuals i el procés (i 2)
Per Freud, el populisme que depèn d’una figura carismàtica pot desplaçar-se a associacions que hi combreguen
Els intel·lectuals i el procés
Quins són els intel·lectuals comparables avui per la seva autoritat a D’Ors, Maragall, Fabra o Riba? No existeixen
Troballes kafkianes
Vegetarià a base de panses i mel; no es volia vacunar de res; el tracte amb prostitutes... Els detalls de Stach perfilen bé Kafka
Dos públics lectors
Avui hi ha dos tipus de lector inconciliables: amb una sòlida educació literària o sense
“Pro patria mori”
Els qui van marxar van fervel contrari del vers d’Horaci. Macià, que era militar, va ser més valent i va agafar un fusell
El mal, la burgesia i Baudelaire
La seva resposta als temps va ser la més enrabiada: una aposta diabòlica, una “santa prostitució”, digué Lautréamont
Església i transvestisme
La papessa Joana es va delatar en parir una criatura; François de Choisy, vestit de dona, jeia amb noietes
Biblioteques, l’univers
La formació de les grans col·leccions de llibres del món està tan farcida de curiositats com de generositat
La curiositat de Samuel Johnson
Orgullós i gran xerraire, la biografia que en va fer Boswell és de les més grans escrites mai per algú proper a un autor
Ases de tota mena
Cal que un bon escriptor sense premi públic ni literari continuï la tradició de Pope i rebenti tot el que es pugui rebentar
Contra la petita burgesia
Hermida Editores acaba de publicar el volum XII de la Comèdia humana, de Balzac, on el lector trobarà una novel·la rara, però d’allò més simptomàtica,
L’etèria Tsvietàieva
Allò menut i quotidià s’eleva per la gràcia del ritme i la sonoritat de la prosa, que la poeta feia com si fossin versos
Lliçons de Spinoza
“No hi ha manera més eficaç de governar la multitud que la superstició”, afirmava al seu ‘Tractatus’