Adrià Pujol Cruells

Un total de 101 persones del món de la cultura van llegir íntegrament la novel·la a la llibreria Calders de Barcelona, els dies 22 i 23 de juny, coincidint amb el 50è aniversari de l’“hora fatal”, el 23 de juny de 1975

Els vuit contes són treballats, es nota que s’han avaluat pels quatre cantons

‘La balada del vell món’ és la crònica d’una fugida d’estudi, del viatge de l’autor per deixar enrere, durant mig any, la capota del segle XX occidental

En l’obra, reeditada per La Segona Perifèria, l’autor analitza la família des d’una exageració hilarant, però sempre sota el control d’una naturalitat clínica

L’escriptora s’ha empescat i ha polit un mètode que, llibre rere llibre, de moment no ha fet més que millorar

‘El Tigre’ és una obra de formació, una catarsi en tota regla, que augura, qui ho sap, la consagració d’un gran transformista

La primera obra de l’autora francesa traduïda al català, ‘L’afamada’, és un bon antídot literari contra els fracassos de tota mena

Del pas de l’escriptor per la Costa Brava no en queda quasi res. Quatre provectes el van conèixer i en parlen tirant més de fantasia que no pas del record sedimentat

Els tres escriptors publiquen novel·la històrica, llegendari actualitzat i memorialisme desimbolt

A l’època de la guerra del Vietnam, i dels assassinats de Malcolm X i Luther King, el protagonista de Hal Bennett es converteix en l’ídol d’una religió negra

El 56è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és el pare del ‘Diccionari català de sinònims’, de la revista ‘Cavall Fort’, del terme ‘barrufet’, de quatre gramàtiques, de la novel·la ‘Calidoscopi informal’ i del conte ‘Els aforismes del notari’

Una novel·la curta que es capbussa en la banalitat de tantes vides ordinàries i configura una actua­lització intel·ligent dels quadres socials i familiars en època de canvis

Narrador elegant i polifacètic, i articulista abundós, l’escriptor ha dedicat l’última dècada a documentar-se sobre Xavier Cugat, el músic català més internacional de la seva època

L’autor colonitza espais (gasolineres, hotels, cases) amb personatges que els converteixen en purs decorats al servei de neurosis i planys

Termina el año y parece que se acaba el mundo, aun a sabiendas de que todo final puede ser un comienzo

El premi Proa 2023 apadrina la nova novel·la de la mallorquina Laura Gost, un fresc sobre els vaivens d’una dinastia local

La periodista i traductora enllaça pensaments sobre pulsions sexuals i familiars, història i política a ‘La terra dura’

‘Primera lliçó sobre literatura’, de Pere Ballart, és el títol inicial d’una nova col·lecció dedicada a la literatura catalana de la Càtedra Màrius Torres de la UdL

Nuevas formas de intolerancia nacen al abrigo de los tiempos y los niños siguen siendo el último eslabón

L’autora de ‘Gina’ torna a visitar nusos o arquetips vitals com ara passar revista a un tipus de vida no volguda

Entrometerse en la vida de los demás está mal visto, pero los epistolarios de los escritores nos dan carta blanca para husmear

Els informes de lectura de Ferrater són una mina de secundaris apallissats

La publicació del llibre de Francesc Vicent Garcia és un esdeveniment literari que cal celebrar

Jo em demano, tanmateix, com s’ho farien els arbitristes d’avui per parlar del dret a decidir, de la pàtria i de l’amenaça de l’extrema dreta, de la immigració, l’educació, la xarnegor, el feminisme, dels lloguers i, esclar, de la superilla de Laputa, un altre gran invent de Swift

Enric Casasses torna a un lloc seu que és molt propi d’ell, el de l’aplec fragmentari, la miscel·lània, el tractaret de trencadís fecund, la sardana on qui no hi és no hi és comptat

Después de cada sacudida (cataclismos, revueltas), las sociedades corren a fabricarse relatos nuevos, pero estructuralmente idénticos, sobre la armonía, la seguridad y el sentido, el destino, el orden, su lugar en el mundo.

Julià Guillamon s’ha marcat una antologia, ‘Els nostres clàssics apòcrifs’, en què hi ha imitacions sensacio­nals

Aunque no sea la herramienta democráticamente perfecta, la cola ordena y canaliza la voracidad

George Steiner diu a ‘Els llibres que no he escrit’ que les obres no consumades són ombres tristes que s’enganxen a les obres acabades

El tàndem Bagunyà-Bastida ha funcionat. He rigut, he pensat, he passat l’estona i s’ha encès un llum nou

La mentira juega con la credulidad de quienes se la tragan y retrata y alecciona a los incautos

‘L’home que seu al passadís’, de Marguerite Duras, és un nou trastocament, una altra embosta de paraules que es converteixen en una aigüeta verinosa, que t’embriaga, que et fa tremolar, que t’inunda d’imatges que no havies vist mai al còrtex

La primera constatación es que Crims nos proporciona un espejo. Viene a decirnos que el mal nos espera debajo de cada piedra, o dentro de nosotros, en la familia, entre los vecinos

Xavier Pla reflexiona sobre el gènere de l’autoficció a ‘El soldat de Baltimore’ a través de textos de Serés, Porcel o Ernaux